El magistrat diu que les citacions no podran ser a més d'un any vista i per tant fins el 2020 ja no n'hi haurà de noves
ACN
Barcelona.-Les persones afectades per la presència de clàusules abusives a les escriptures dels seus préstecs hipotecaris de les comarques de Barcelona que vegin acceptades a tràmit les seves demandes no poden saber en aquests moments quan se celebrarà el seu judici, tot i que poden tenir la certesa que en cap cas serà abans de transcorregut almenys un any. El Jutjat de Primera Instància número 50 de Barcelona, un dels 54 a tot l'Estat especialitzats a resoldre litigis relacionats amb abusos bancaris en l'àmbit hipotecari, ha deixat d'assenyalar noves dates de judici seguint les instruccions del magistrat titular del jutjat, que va indicar que no s'assignarien de noves fins que no hi hagués la possibilitat de fer-ho dins el termini d'un any i mentre no "s'afrontin mesures de reforç per a aquest jutjat", segons es pot llegir a l'acord governatiu traslladat pel jutge als funcionaris assignats.
En el moment de la seva creació, el CGPJ estimava que el jutjat barceloní rebria entre 400 i 900 demandes a l'any relacionades amb clàusules abusives. Però transcorregut un mes i mig des de l'inici de la seva activitat, el jutjat ja havia rebut més de 2.100 demandes. Una situació que no es va solucionar amb l'assignació d'un nou magistrat de reforç -inicialment el jutjat en tenia assignats dos que van passar a ser tres- i que s'ha repetit a la resta de jutjats especialitzats. Així, a tot el territori català, la taxa de resolució d'assumptes -el quocient entre els casos resolts i els ingressats- des de la creació dels jutjats especialitzats s'ha situat en tan sols un 10,1%, el més baix d'entre totes les comunitats autònomes i lluny de la mitjana estatal, situada en un 20,1%. El Jutjat de 1a Instància 50 de Barcelona només disposa de dos Lletrats de l’Administració de Justícia, cinc funcionaris, un auxiliar i un gestor i ha de fer front a més de 12.000 reclamacions judicials.El Jutjat de 1a Instància 50 de Barcelona clarament no resulta capaç de resoldre l’allau de demandes presentades contra les entitats bancàries com a conseqüència de les demandes individuals dels consumidors en matèria de condicions generals de la contractació dels contractes de finançament hipotecari, "el que és totalment una frustració per al ciutadà", que llegeix les dades del propi CGPJ que indiquen que el 98,3% de les sentències han estat favorables a les reclamacions dels consumidors.La designació de 54 jutjats com a especialitzats en la matèria -un per cada província i un més per a cadascuna de les illes dels arxipèlags canari i balear- va ser aprovada pel Consell General del Poder Judicial l'1 de juny de 2017 davant el "previsible augment de litigis sobre clàusules abusives en escriptures hipotecàries com a conseqüència de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 21 de desembre de 2016 en relació amb les clàusules sòl". Es pretenia, doncs, implementar a tot l'estat una estructura de jutjats que poguessin donar resposta a l'exponencial augment de la litigiositat entre consumidors i entitats financeres per l'abusivitat de nombroses clàusules incorporades de forma habitual a les escriptures de préstec hipotecari.Especialment, els jutjats havien de fer front al conflicte desfermat per la clàusula sòl, però també altres elements del clausulat igualment objecte de reprovació judicial com la clàusula de venciment anticipat, la multidivisa, els interessos de demora excessius o les despeses de constitució de la hipoteca. Des de la seva entrada en funcionament, aquest jutjats han dictat 40.839 sentències de les quals el 97,3%, segons dades del CGPJ, han estat favorables als consumidors.Transcorregut poc més d'un any des de la seva creació, l'estructura de jutjats especialitzats s'ha demostrat, tot i la magnitud de la xifra de sentències dictades, insuficient per donar resposta a la conflictivitat bancària vinculada a pràctiques abusives i manca de transparència per part de les entitats financeres.La Unió Catalana de Consumidors considera que el jutjat està vivint un "caos" que provoca indefensió als consumidors. Per això, l'entitat demana al CGPJ que reforci aquest jutjat.El Col·lectiu Ronda, que defensa molts afectats, considera que la decisió del jutge és fruit "de la situació de col·lapse i manca de recursos tècnics i humans que actualment afecta el funcionament d'aquests jutjats especialitzats, impedint que les persones que hi treballen ho facin amb condicions dignes i atemptant contra el dret a la tutela judicial dels consumidors bancaris"."Tots sabíem que això succeiria, perquè estem parlant d'una situació endèmica al sistema judicial espanyol", explica Oscar Serrano, advocat de Col·lectiu Ronda especialista en dret bancari. "L'allau de demandes en l'àmbit bancari no ha fet sinó portar fins al paroxisme els gravíssims problemes d'endarreriments i manca de recursos humans i materials en un país que té la ràtio de jutges per habitants més baixa de tota la Unió Europea i que, a més a més, es va permetre prescindir de la majoria de jutges substituts i magistrats suplents, que van arribar a representar el 20% de la planta judicial i dictar el 30% de totes les sentències", afegeix.Per a l'advocat, els grans perjudicats de la situació que es viu al Jutjat de Primera Instància 50 de Barcelona són, indiscutiblement, els consumidors, que ja estan esperant en ocasions fins a més d'un any només per veure admesa a tràmit la demanda i que ara, amb tota seguretat, hauran d'esperar com a mínim un any més per celebrar judici i qui sap quant de temps per obtenir una sentència. "Parlem de gent que en molts casos està patint per l'obligació de fer front a pagaments injustos o que es troben, fins i tot, en risc de poder perdre la seva llar. És lamentable que un jutjat es vegi obligat a adoptar mesures com aquesta per reclamar quelcom de tan essencial com els reforços que necessita per poder complir amb la seva obligació. La infradotació de recursos és, directament, un atemptat contra el dret fonamental a la tutela judicial efectiva", assegura Serrano."I el més greu -conclou Oscar Serrano- és que som molts els que considerem que existeix un interès a no dotar de recursos aquests jutjats per demorar la resolució dels conflictes i dilatar en el temps el pagament de les corresponents indemnitzacions i la devolució de les quantitats indegudament abonades per part dels usuaris. S'està impedint treballar en condicions acceptables uns jutjats que de forma aclaparadora estan fallant a favor dels consumidors". Per la seva banda, el Col·legi de l'Advocacia de Barcelona considera que "difícilment la solució al problema és modificar l’acord adoptat pel jutge, que també, sinó que la solució passa per una estructura judicial adequada i una organització eficient i eficaç". "És necessari que no només els mitjans siguin proporcionals al número de demandes que avui s’han de resoldre, sinó que, a més, l’organització dels mitjans sigui l’adient per assumptes que estan sent estimats en un 98,3% dels supòsits", assegura en un comunicat. L'ICAB reclama coordinació entre el Ministeri i la Conselleria, que han d'aportar els mitjans humans necessaris, lletrats de l'administració i funcionaris, respectivament. Això provoca, per exemple, que una demanda interposada el 4 d’octubre de 2017 és repartida amb número de procediment i secció al març de 2018 i a data d’avui no ha estat admesa a tràmit, i per tant, l’entitat bancària encara no l’ha rebut. Per suposat, aquesta demanda no tindrà judici assenyalat fins passat un any, com a mínim, atès que ja assenyalen per al 2020 i s’han suspès els assenyalaments. Per solucionar la problemàtica de les clàusules sòl, l’ICAB aposta per reformar el Reial Decret Llei 1\/2017 de mesures urgents de protecció de consumidors en matèria de clàusules sòl per tal d’implementar una via que realment condueixi a la mediació per solucionar aquest tipus de conflictes i no haver d’esperar un mínim de dos anys per tenir sentència majoritàriament favorable als interessos del consumidor.
