Els magistrats acudeixen a la justícia europea després d'esgotar la via estatal
ACN
Barcelona.-Un grup de jutges substituts i magistrats suplents del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya han denunciat davant el Tribunal Europeu de Drets Humans la situació de "discriminació i greu vulneració" dels seus drets laborals, que consideren incompatible amb el contingut de diverses directives comunitàries i l'ordenament legal europeu. Segons el Col·lectiu Ronda, els jutges –que en alguns casos exerceixen les seves funcions des de fa més de 10 anys- han acudit a la justícia europea després d'esgotar la via judicial estatal, incloent-hi la interposició d'un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional.
Fins el 2012, els jutges eventuals, responsables de cobrir les vacants que per diferents raons- incloent-hi baixes per maternitat, malalties, places estructurals no cobertes per manca de personal i altres contingències- afectaven els membres de la carrera judicial. Constituïen el 20% del col·lectiu de jutges i eren responsables d'un 30% de les sentències que es dictaven anualment a l'Estat. Segons apunta el Col·lectiu Ronda, a finals d'aquell any, la situació va canviar radicalment amb l'aprovació de la Llei orgànica LO8\/2012 impulsada per l'aleshores ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, que va imposar als jutges de carrera la pràctica obligació de fer-se càrrec de les substitucions dels seus companys i que ha agreujat encara més la situació de col·lapse de l'administració de Justícia.El despatx d'advocats assegura que la gran majoria de jutges substituts afectats per la norma acumulen llargs períodes sense treballar i poder abandonar la borsa de treball on estan inscrits "si no és amb permís explícit del CGPJ i al preu de perdre per sempre més la seva plaça a la borsa de substitucions sense dret a cap tipus de prestació o indemnització". Mentre es troben en aquesta situació, se'ls aplica el mateix règim d'incompatibilitats que als jutges titulars pel que fa a l'exercici d'activitats retribuïdes al marge de la funció jurisdiccional. Tot plegat, assegura el Col·lectiu, un escenari de "màxima precarietat" que ja ha obligat bona part dels 1500 jutges que van arribar a integrar el col·lectiu d'eventuals a abandonar les seves funcions i renunciar, sense prestacions ni indemnització, a la possibilitat d'acabar seguir exercint la seva professió com a membres de ple dret de la carrera judicial. El grup de jutges substituts i magistrats suplents que ara busquen l'empara del Tribunal Europeu de Drets Humans la seva situació suposa una "evident i grollera" vulneració de la directiva comunitària 1999\/70 que posa límits a la contractació eventual i impedeix la pervivència de situacions de discriminació. Els advocats recorden que aquest fet ha estat, precisament, objecte de recriminació per part del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que el passat 14 de setembre va dictar simultàniament tres sentències que condemnaven el caràcter abusiu de la utilització de la contractació temporal per part de les administracions públiques a l'Estat. Els jutges demandants consideren aquest precedent un "sòlid aval" per a la seva reivindicació de veure's equiparats pel que fa a condicions laborals.A banda, la demanda interposada invoca la vulneració per part de l'Estat de diversos articles del Conveni Europeu de Drets Humans, incloent-hi, entre d'altres, el dret a un procediment equitatiu, a la no discriminació, a la prohibició de tracte degradant o a la llibertat d'associació professional i sindicació.
