El Consell de lAdvocacia Catalana sofereix a collaborar per garantir el compliment dels drets legítims de la ciutadania
ACN
Tarragona.-El Departament de Justícia est enllestint el projecte de llei integral de memria histrica que facultar la Generalitat per retirar la simbologia franquista dels espais públics, anullar les condecoracions i suprimir els noms de carrers en homenatge a persones vinculades amb dictadures i crims de la humanitat. Així ho ha assenyalat aquest dijous a Tarragona la consellera de Justícia, Ester Capella, durant la inauguració duna jornada sobre la Memria Histrica organitzada pel Consell de lAdvocacia Catalana. En aquest sentit, el president de la institució, Ignasi Puig Ventalló, ha ofert la collaboració del Consell en lelaboració de la nova llei per tal de garantir el compliment dels drets legítims de la ciutadania.
Durant el parlament inaugural, Capella ha refermat el compromís del Govern en la matria i ha recordat que la nova regulació incorporar les tres lleis ja existents a Catalunya i anir més enll. Així, la consellera ha apuntat que la competncia per retirar simbologia feixista dels espais públics recaur en la Generalitat i no es deixar la decisió a latzar de les diferents composicions dels ajuntaments darreu del país. En aquesta línia, Capella ha reivindicat que les polítiques de memria són estructures dun estat democrtic i ha insistit que, més enll de qui dirigeixi les administracions en cada moment, han de conformar una voluntat del país. La consellera ha opinat que posar fi a la impunitat és la millor manera devitar que es repeteixin crims contra la humanitat i ha apellat a una ciutadania formada, informada i amb capacitat crítica per evitar que es normalitzin i repeteixin, i a donar a conixer la memria histrica a les noves generacions. La consellera ha recordat que enguany sobriran sis noves fosses de la Guerra Civil i que shan pogut identificar genticament cinc víctimes enterrades en fosses.Capella també ha posat en valor la llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, que ha perms anullar sentncies i causes instrudes per tribunals franquistes i consells de guerra. La consellera ha alertat per que a lestat espanyol bona part dels obstacles per fer efectives les lleis de memria histrica provenen de la manca dun procés de transició en clau judicial. No es va endegar una reforma institucional a fons per acabar trencant amb la cultura judicial del franquisme i instaurar-ne una de nova i democrtica, ha lamentat.En aquest sentit, Capella ha apuntat que la interlocutria del Suprem sobre lexhumació de Franco, que el reconeixia com a cap dEstat des de l1 doctubre del 1936, nés una mostra clara. Tot i aix, segons la titular de Justícia aquest no és un problema de la ideologia personal dels jutges, sinó de la ideologia professional present a la judicatura que ha normalitzat una interpretació del dret que vol ignorar la transcendncia jurídica dels crims del franquisme. LAdvocacia alerta de la banalització del feixismeDe la seva banda, el president del Consell de lAdvocacia Catalana, Ignasi Puig Ventalló, ha ofert la collaboració de la institució per a lelaboració de la llei integral de memria histrica que garanteixi el compliment dels legítims drets de la ciutadania a la reparació, a la veritat i a la justícia, especialment de les víctimes del franquisme i de les seves famílies. Durant lacte, Ventalló ha alertat de lascens dels partits dextrema dreta a Europa i del fet que es tendeix a banalitzar i a trivialitzar el feixisme. Segons el president del Consell de lAdvocacia Catalana, després dels anys de la dictadura no es pot banalitzar i trivialitzar el rgim franquista, com tampoc no es pot comparar el nazisme amb lindependentisme, ha dit. Primer acte oficial de lalcalde RicomLa jornada sobre memria histrica ha estat el primer acte oficial de lalcalde de Tarragona, Pau Ricom, el qual ha refermat la collaboració del consistori amb el Collegi de lAdvocacia de Tarragona en la defensa dels drets de les persones i dels animals. En allusió a la situació política dels darrers dos anys i de lactualitat, Ricom ha apuntat que estem escrivint memria. Malgrat aix, ha opinat que hi ha dues maneres dexplicar la histria i que, mentre el poder judicial oferir una explicació determinada dels fets, probablement el poble en tindr una altra. Participació de Martín PallínLa jornada, sota el títol La justiciabilitat dels crims contra la humanitat: Qu se nha fet de la memria histrica? ha tingut com a objectiu abordar el dret a la memria histrica com un dret hum, prestant especial atenció a les diferents vies legals per poder exercir aquest dret de forma efectiva, per part de la ciutadania. També ha analitzat les mancances del marc normatiu espanyol i catal per poder identificar els mecanismes que caldria implementar per poder fer efectiu el dret a la veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició que garanteix la llei. El magistrat emrit del Tribunal Suprem i comissionat de la Comissió Internacional de Juristes de Ginebra, José Antonio Martín Pallín, ha fet la ponncia inaugural, sota el títol El marc legal nacional i internacional de la memria histrica.
