La sala defensa el polmic "molt millor" de Marchena i la pregunta que va fer-li a Trapero i que no havia perms a la fiscalia
ACN
Barcelona.-El Tribunal Suprem nega en la sentncia totes les vulneracions del principi digualtat darmes entre acusacions i defenses que havien plantejat els lletrats dels processats. Tampoc no veu desequilibris en la seva permissivitat a lhora de permetre que els testimonis oferissin valoracions personals. Tot i aix, el Suprem evita valorar les expressions dalguns policies que parlaven de les cares dodi dels votants i carrega durament contra el polmic testimoni de la filsofa Marina Garcés, que creu que seguia un guió i era del tot imprescindible. A més, la sentncia nega que Marchena fos més permissiu amb Rajoy, Santamaría i Zoido que no pas amb la dissenyadora del web del Pacte Nacional pel Referndum, Teresa Guix, o amb el responsable de Difusió de la Generalitat, Jaume Mestre.
El tribunal nega haver vulnerat la igualtat darmes tal com la plantejaven algunes defenses pr haver perms a algunes acusacions interrogar a acusats i testimonis sobre la seva ideologia política, com ara preguntar-los a quin partit polític militen -en el cas de Rufián- o si són socis dalguna entitat independentista, i per contra no deixar preguntar a la lletrada del jutjat número 13, Montserrat del Toro, si era seguidora de webs dextrema dreta. Duna banda, el tribunal considera que la militncia de Rufián és notria i que Marchena va haver dinterrompre el diputat dERC al Congrés perqu va voler formular un discurs polític i en valoracions prescindibles per al tractament del judici dels fets. Per contra, la sala veu justificat no preguntar a la secretria judicial si seguia webs dextrema dreta perqu cal preservar el dret de tot testimoni a no declarar públicament sobre la seva ideologia, religió o creences.Pel que fa a les preguntes als testimonis per la seva condició de membres de lANC o mnium, el tribunal fa notar que les prpies defenses presentaven la condició de militant dalguna daquestes associacions en les llistes de testimonis que van oferir a la sala perqu els cités, i que el propi Cuixart va precisar que lens no tenia una posició en el que fa referncia als temes de polítics. El tribunal evita valorar el clima insurreccional de Baena per carrega contra la filsofa Marina Garcés Les defenses també van mostrar malestar pel fet que a molts policies que declaraven a petició de les acusacions sels permetia exposar valoracions personals sobre les cares dodi dels votants o el clima hostil que van haver de viure l1-O en comparació amb la situació que van viure fa uns anys al País Basc, o el clima insurreccional que va esmentar el tinent coronel de la Gurdia Civil Daniel Baena. Per contra, criticaven que en el cas dels testimonis de les defenses, com la filsofa Marina Garcés, totes les valoracions similars van ser tallades darrel pel president. El Suprem justifica que un testimoni valora i no opina i ha de limitar el seu relat a all que va veure i percebre pels sentits, per la qual cosa defensa interromprel quan entra en un terreny valoratiu. Tot i aix, el tribunal no entra a valorar si es poden equiparar els exemples que posa la defensa ni quines frases considera judicis de valor o no. Sí que valora i critica el testimoni de la filsofa Marina Garcés, que considera irrellevant en referir-se a percepcions o sentiments que en res enriqueixen el relat de fets provats. És comprensible que en el moment que un testimoni arribi a un punt que pretengui explicar el seu grau dallucinació sobre el que va passar l1-O -com la frase vaig allucinar que va etzibar Garcés- el president interrompi i aclareixi que aquestes matisacions que no són sobre els fets, sinó sobre la seva valoració personal, no interessen al tribunal, rebaten els magistrats. El tribunal defensa el polmic molt millor de Marchena Pel que fa al polmic molt millor que Marchena va etzibar quan ladvocat Benet Salellas va deixar dinterrogar a Garcés, la sentncia matisa que lexpressió exacta va ser correcte, molt millor. I diu la sentncia que té tota la lgica, ja que quan un lletrat decideix dinsistir en un interrogatori inútil, construt a partir de percepcions personals, de tall valoratiu que, per si fos poc, sajusten a un guió escrit prviament, aquesta decisió és correcta i molt beneficiosa per al millor desenvolupament de procés. El tribunal també nega tracte diferenciat i indefensió entre el secretari segon de la Mesa del Parlament, el socialista David Pérez, i la filsofa. Sobre el primer diu que li van dir expressament que no llegís les respostes i que només podia consultar notes. En canvi, veu creu que Garcés no duia unes notes sinó un guió on es fins i tot el temps que feia que no es prenia un caf amb Jordi Cuixart, el seu estat febril o el grau dallucinació que li va produir la prohibició jurisdiccional del referndum de l1-O. Marchena no va introduir cap element nou a la pregunta que va fer a Trapero i que no havia perms a la fiscaliaDaltra banda, el tribunal també nega vulneració del principi digualtat darmes per la pregunta que va formular Marchena al major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i que anteriorment havia impedit formular a la fiscalia sobre les raons que van motivar la reunió de la Junta de Seguretat del 28 de setembre del 2017. Segons les defenses, el president va assumir un rol inquisitiu i va ser signe dimparcialitat, per el tribunal argumenta que la pregunta formulada no va introduir cap element que no hagués estat objecte de debat creuat entre les parts, ats que Trapero havia sigut mpliament interrogat sobre la reunió. La sentncia esgrimeix que Marchena només va buscar depurar els fets sobre els quals el testimoni ha declarat i concloure que aquesta pregunta implicava un prejudici del president sobre la culpabilitat de qualsevol acusat no té el més mínim sentit. A més, la sala afirma que la resposta de Trapero va ser totalment prescindible als efectes de construir el relat de fets provats. El Suprem nega haver estat més permissiu amb Rajoy, Santamaría o ZoidoUn altre dels episodis controvertits en el judici van ser les declaracions testificals de lexpresident del govern espanyol, Mariano Rajoy; de la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría i del ministre de lInterior, Juan Ignacio Zoido.Segons les defenses, serien un exemple de lactitud permissiva de la sala pels seus oblits o faltes dexplicació, i ho contraposen amb els testimonis de la dissenyadora del web del Pacte Nacional pel Referndum, Teresa Guix, o amb el responsable de Difusió de la Generalitat, Jaume Mestre, que van ser advertits per Marchena. Després de revisar les compareixences dels testimonis, els magistrats assenyalen levident actitud de Marchena encaminada a reforar la claredat de les respostes de Santamaría o que Zoido va declarar durant més de dues hores i que el president del tribunal va intervenir per a exigir-li major concreció. A més, la defensa protesta perqu Rajoy va eludir reiteradament respondre a la pregunta relativa a si havia ats al lehendakari Urkullu quan aquest va voler actuar de mediador entre el govern espanyol i la Generalitat. Els magistrats afirmen que la resposta va existir i que lexpresident del govern espanyol va admetre que Urkullu va ser una de les moltes persones amb qui va contactar a la recerca duna solució política, per que no podia precisar si el contacte va ser personal, telefnic o per missatge. El tribunal apunta que Rajoy va justificar la falta de memria per lexistncia duna pluralitat de persones amb qui va arribar a contactar amb el mateix objectiu. En cap cas va admetre lexistncia duna intermediació formalment concebuda com a tal. Rajoy va admetre els contactes polítics amb Urkullu per no va poder precisar si van ser contactes personals o mitjanant telfon o via telemtica, insisteix la sala. A més, recorda que Marchena va preguntar a Rajoy si shavia comunicat amb els testimonis o si havia vist el judici en streaming.Per contra, el tribunal destaca que la dissenyadora Teresa Guix des del primer moment va rebutjar donar resposta a les preguntes de la fiscalia amb un reiteratiu no ho recordo o un perqu ha passat molt de temps. Considera que aix no és comparable al fet que Rajoy no pogués precisar el tipus de contacte que va mantenir amb Urkullu. Alhora, recorda que la declaració del secretari de Difusió del Govern, Jaume Mestre, va ser un continu no sé res o no men recordo i que la sala decidir sobre la possible deducció de testimoni en una resolució a banda. El tribunal tampoc no veu indefensió en no deixar explicar a Torrent com va viure l1-OSobre la restricció de labast dels interrogatoris a les defenses per no haver perms el tribunal preguntar al president del Parlament, Roger Torrent, sobre com va viure els fets de l1-O. La sala recorda que era un testimoni sollicitat per lacusació popular i que, en aquest sentit, la resta de parts poden preguntar a la vista de els seves respostes. Així doncs, retreu a les defenses que, si tan important era la seva vivncia de la jornada del referndum, el podien haver proposat elles com a testimoni. El tribunal recorda que sobre aquell dia han declarat més de 100 testimonis i que no es pot parlar dindefensió pel fet que Torrent no pugui explicar el seu cas.
