Publicado 14/10/2019 19:01:02CET

JUDICI 1-O:El Suprem nega haver vulnerat el principi d’igualtat d’armes o haver estat més permissiu amb alguns testimonis

La sala defensa el polèmic "molt millor" de Marchena i la pregunta que va fer-li a Trapero i que no havia permès a la fiscalia

ACN

Barcelona.-El Tribunal Suprem nega en la sentència totes les vulneracions del principi d’igualtat d’armes entre acusacions i defenses que havien plantejat els lletrats dels processats. Tampoc no veu desequilibris en la seva permissivitat a l’hora de permetre que els testimonis oferissin valoracions personals. Tot i això, el Suprem evita valorar les expressions d’alguns policies que parlaven de “les cares d’odi dels votants” i carrega durament contra el polèmic testimoni de la filòsofa Marina Garcés, que creu que seguia un guió i era del tot “imprescindible”. A més, la sentència nega que Marchena fos més permissiu amb Rajoy, Santamaría i Zoido que no pas amb la dissenyadora del web del Pacte Nacional pel Referèndum, Teresa Guix, o amb el responsable de Difusió de la Generalitat, Jaume Mestre.

El tribunal nega haver vulnerat la igualtat d’armes tal com la plantejaven algunes defenses pr haver permès a algunes acusacions interrogar a acusats i testimonis sobre la seva ideologia política, com ara preguntar-los a quin partit polític militen -en el cas de Rufián- o si són socis d’alguna entitat independentista, i per contra no deixar preguntar a la lletrada del jutjat número 13, Montserrat del Toro, si era seguidora de webs d’extrema dreta. D’una banda, el tribunal considera que la militància de Rufián és notòria i que Marchena va haver d’interrompre el diputat d’ERC al Congrés perquè va voler formular “un discurs polític” i en valoracions “prescindibles per al tractament del judici dels fets”. Per contra, la sala veu justificat no preguntar a la secretària judicial si seguia webs d’extrema dreta perquè cal “preservar el dret de tot testimoni a no declarar públicament sobre la seva ideologia, religió o creences”.Pel que fa a les preguntes als testimonis per la seva condició de membres de l’ANC o Òmnium, el tribunal fa notar que les pròpies defenses presentaven la condició de militant d’alguna d’aquestes associacions en les llistes de testimonis que van oferir a la sala perquè els cités, i que el propi Cuixart va precisar que l’ens no tenia una posició “en el que fa referència als temes de polítics”. El tribunal evita valorar el “clima insurreccional” de Baena però carrega contra la filòsofa Marina Garcés Les defenses també van mostrar malestar pel fet que “a molts policies que declaraven a petició de les acusacions se’ls permetia exposar valoracions personals sobre les ‘cares d’odi’ dels votants o el ‘clima hostil’ que van haver de viure l’1-O en comparació amb la situació que van viure fa uns anys al País Basc”, o el “clima insurreccional” que va esmentar el tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena. Per contra, criticaven que en el cas dels testimonis de les defenses, com la filòsofa Marina Garcés, “totes les valoracions similars van ser tallades d’arrel pel president”. El Suprem justifica que “un testimoni valora i no opina” i ha de limitar el seu relat a “allò que va veure i percebre pels sentits”, per la qual cosa defensa interrompre’l quan entra en un terreny valoratiu. Tot i això, el tribunal no entra a valorar si es poden equiparar els exemples que posa la defensa ni quines frases considera judicis de valor o no. Sí que valora i critica el testimoni de la filòsofa Marina Garcés, que considera irrellevant “en referir-se a percepcions o sentiments que en res enriqueixen el relat de fets provats”. “És comprensible que en el moment que un testimoni arribi a un punt que pretengui explicar el seu grau d’al·lucinació sobre el que va passar l’1-O -com la frase “vaig al·lucinar” que va etzibar Garcés- el president interrompi i aclareixi que aquestes matisacions que no són sobre els fets, sinó sobre la seva valoració personal, no interessen al tribunal”, rebaten els magistrats. El tribunal defensa el polèmic “molt millor” de Marchena Pel que fa al polèmic “molt millor” que Marchena va etzibar quan l’advocat Benet Salellas va deixar d’interrogar a Garcés, la sentència matisa que l’expressió exacta va ser “correcte, molt millor”. I diu la sentència que “té tota la lògica, ja que quan un lletrat decideix d’insistir en un interrogatori inútil, construït a partir de percepcions personals, de tall valoratiu que, per si fos poc, s’ajusten a un guió escrit prèviament, aquesta decisió és correcta i molt beneficiosa per al millor desenvolupament de procés”. El tribunal també nega tracte diferenciat i indefensió entre el secretari segon de la Mesa del Parlament, el socialista David Pérez, i la filòsofa. Sobre el primer diu que li van dir expressament que no llegís les respostes i que només podia consultar notes. En canvi, veu creu que Garcés no duia unes notes sinó “un guió on es fins i tot el temps que feia que ‘no es prenia un cafè’ amb Jordi Cuixart, el seu estat febril o el grau d’al·lucinació que li va produir la prohibició jurisdiccional del referèndum de l’1-O”. Marchena no va introduir cap element nou a la pregunta que va fer a Trapero i que no havia permès a la fiscaliaD’altra banda, el tribunal també nega vulneració del principi d’igualtat d’armes per la pregunta que va formular Marchena al major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i que anteriorment havia impedit formular a la fiscalia sobre les raons que van motivar la reunió de la Junta de Seguretat del 28 de setembre del 2017. Segons les defenses, el president va assumir un rol inquisitiu i va ser signe d’imparcialitat, però el tribunal argumenta que la pregunta formulada no va introduir cap element que no hagués estat objecte “de debat creuat entre les parts”, atès que Trapero havia sigut àmpliament interrogat sobre la reunió. La sentència esgrimeix que Marchena només va buscar depurar els fets sobre els quals el testimoni ha declarat i “concloure que aquesta pregunta implicava un prejudici del president sobre la culpabilitat de qualsevol acusat no té el més mínim sentit”. A més, la sala afirma que la resposta de Trapero va ser “totalment prescindible” als efectes de construir el relat de fets provats. El Suprem nega haver estat més permissiu amb Rajoy, Santamaría o ZoidoUn altre dels episodis controvertits en el judici van ser les declaracions testificals de l’expresident del govern espanyol, Mariano Rajoy; de la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría i del ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido.Segons les defenses, serien un exemple de “l’actitud permissiva” de la sala pels seus oblits o faltes d’explicació, i ho contraposen amb els testimonis de la dissenyadora del web del Pacte Nacional pel Referèndum, Teresa Guix, o amb el responsable de Difusió de la Generalitat, Jaume Mestre, que van ser advertits per Marchena. Després de revisar les compareixences dels testimonis, els magistrats assenyalen “l’evident actitud de Marchena encaminada a reforçar la claredat de les respostes de Santamaría” o que Zoido va declarar durant més de dues hores i que el president del tribunal “va intervenir per a exigir-li major concreció”. A més, la defensa protesta perquè Rajoy va “eludir reiteradament respondre a la pregunta relativa a si havia atès al lehendakari Urkullu quan aquest va voler actuar de mediador entre el govern espanyol i la Generalitat”. Els magistrats afirmen que la resposta “va existir” i que l’expresident del govern espanyol va admetre que Urkullu va ser una de les moltes persones amb qui va contactar a la recerca d’una solució política, però que no podia precisar si el contacte va ser personal, telefònic o per missatge. El tribunal apunta que Rajoy va justificar la falta de memòria per “l’existència d’una pluralitat de persones amb qui va arribar a contactar amb el mateix objectiu”. “En cap cas va admetre l’existència d’una intermediació formalment concebuda com a tal. Rajoy va admetre els contactes polítics amb Urkullu però no va poder precisar si van ser contactes personals o mitjançant telèfon o via telemàtica”, insisteix la sala. A més, recorda que Marchena va preguntar a Rajoy si s’havia comunicat amb els testimonis o si havia vist el judici en ‘streaming’.Per contra, el tribunal destaca que la dissenyadora Teresa Guix des del primer moment va rebutjar donar resposta a les preguntes de la fiscalia amb un reiteratiu “no ho recordo” o un “perquè ha passat molt de temps. Considera que això no és comparable al fet que Rajoy no pogués precisar el tipus de contacte que va mantenir amb Urkullu. Alhora, recorda que la declaració del secretari de Difusió del Govern, Jaume Mestre, va ser “un continu ‘no sé res’ o ‘no me’n recordo’” i que la sala decidirà sobre la possible deducció de testimoni en una resolució a banda. El tribunal tampoc no veu indefensió en no deixar explicar a Torrent com va viure l’1-OSobre la restricció de l’abast dels interrogatoris a les defenses per no haver permès el tribunal preguntar al president del Parlament, Roger Torrent, sobre com va viure els fets de l’1-O. La sala recorda que era un testimoni sol·licitat per l’acusació popular i que, en aquest sentit, la resta de parts poden preguntar “a la vista de els seves respostes”. Així doncs, retreu a les defenses que, si tan important era la seva vivència de la jornada del referèndum, el podien haver proposat elles com a testimoni. El tribunal recorda que sobre aquell dia han declarat més de 100 testimonis i que no es pot parlar d’indefensió pel fet que Torrent no pugui explicar el seu cas.

Titulars Aldia

L'actualitat més visitada a Aldia.cat

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2019 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.