Publicado 30/4/2019 15:00:48CET

JUDICI 1-O (Ampliació):L'exalcaldessa de Sant Esteve Sesrovires: "La Gurdia Civil podia haver entrat per una porta on no hi havia n

Votants descarreguen de responsabilitat els acusats i diuen que van anar a votar per "decisió personal" i sense que ningú els donés cap instrucció

ACN

Madrid.- L'exalcaldessa de Sant Esteve Sesrovires Carme Rallo ha assegurat davant del Tribunal Suprem que l'1-O la Gurdia Civil hauria pogut entrar a l'escola La Roureda "per la porta del darrere", on "no hi havia ningú", en lloc de fer-ho per l'accés on hi havia ciutadans concentrats. De fet, Rallo ha assegurat que els agents van acabar sortint per aquella porta, situada darrere del collegi. Altres votants d'aquell municipi han descarregat de responsabilitat els acusats, tot assegurant que van decidir anar a votar aquell dia per una "decisió personal" i sense rebre cap instrucció per part de ningú. Un d'ells, Emili Gaya, ha assegurat que va anar al collegi a les 5.30 de la matinada, per que no el va convocar "ningú". "Hi vaig anar perqu vaig voler", ha dit, "per inquietud, ganes i illusió d'estar allí".

Rallo ha explicat que l'escola La Roureda té diverses entrades i que la Gurdia Civil va optar per fer-ho per "l'accés principal", tot i que van deixar els cotxes a la porta del darrere, que és per on van "marxar". "Podrien haver entrat per la porta de darrere, on no hi havia ningú", ha afegit.L'alcaldessa, que ha dit que va veure com li va donar un cop de porra al cap, ha assegurat que ella "només" va veure "donar cops a la policia", i ha negat haver vist que cap dels concentrats amenacés als vens.També ha explicat que van "destrossar fora coses" dins de l'escola, també en un edifici on "no hi havia cap indici que hi hagués activitat a dins". De fet, ha afegit que va avisar la policia local per tal que aixequessin acta de les "destrosses". Dies més tard, el consistori ho va anar a denunciar als Mossos d'Esquadra.Rallo ha adms que sabia que el referndum estava susps pel TC, per ha afegit: "La gent que estvem al collegi enteníem que teníem tot el dret de votar, expressar-nos i de manifestar-nos". També ha defensat que als collegis del seu municipi "hi ha moltes entitats" que fan "activitats lúdiques tots els caps de setmana" als dos collegis i al casal."Cap acusat em va induir a fer res"Un altre testimoni, Jordi Rubinart, que va estar al collegi La Roureda de Sant Esteve Sesrovires ha assegurat que "mai" ha parlat ni ha "rebut instruccions" de cap dels acusats al judici de l'1-O. "Només els conec perqu surten als mitjans, ningú em va induir a fer res, ni aquestes persones ni ningú que estigués aquell dia a l'escola, va ser una decisió personal", ha dit.Rubinart ha descrit l'1-O com "un dia molt important en les seves vides" i ha explicat l'arribada de la Gurdia Civil sobre les sis de la tarda. Ha explicat que els vens que estaven al collegi van acordar que qui volgués podia "seure de forma pacífica per reivindicar el dret a votar" davant del centre i qui volgués s'apartés, ja que hi havia "inquietud" després de veure qu havia passat en altres municipis al llarg de la jornada."Van arribar i ens van comenar a pegar", ha assegurat, tot dient que no va sentir "cap advertiment", per que si l'haguessin fet "no hauria donat temps a la gent a fer res". Ha xifrat entre 30 o 40 les persones que hi havia assegudes a terra, a qui van "pegar indiscriminadament, a la gent més gran, a la gent més jove, tothom que es trobava en la seva trajectria". Ell personalment, ha dit que va rebre "uns quants cops de porra", que es va protegir el cap amb els avantbraos i que va rebre "un cop de puny a la templa". El testimoni ha assegurat que els concentrats cridaven consignes com 'Volem votar', 'Vergonya' o 'Som gent de pau', tot i admetre a l'advocacia de l'Estat que si hi va haver algun insult "no és el que predominava". "Quan s'est pegant a la gent és raonable que algú potser digui algun insult", ha dit.Un "batalló" de gurdies civilsUn altre testimoni, Emili Gaya, ha descrit l'arribada de la Gurdia Civil com un "batalló". "Era realment impressionant, tinc una edat i he estat a moltes manifestacions, algunes de preconstitucionals, i mai havia vist una formació d'aquestes característiques", ha dit. Gaya ha afegit que aix va crear "sorpresa" entre els vens que estaven al collegi, que "espontniament es van agrupar davant de l'escola".Gaya ha assegurat que l'actuació va comenar amb "una crrega totalment desproporcionada sobre les persones que estaven allí fins aquell moment amb una actitud pacífica i festiva", que van rebre "cops de porra a tort i a dret" mentre cantaven 'Som gent de pau' i estaven amb els "braos alats". Ell mateix ha explicat que va rebre "un cop al cap", que va caure a terra i que persones que el van intentar ajudar també "van ser víctimes de cops de porra" en aquell moment. El testimoni ha adms que, "fruit de la indignació", va cridar algun insult, per que eren "espordics".Aquest testimoni també ha explicat l'existncia d'una altra porta a la part sud, on ha dit que va veure entrar alguns agents de pais que portaven cmeres mentre hi havia l'actuació dels antidisturbis a l'altra banda.Gaya ha explicat que va arribar al collegi a les 05.30 de la matinada "per inquietud, ganes i illusió d'estar allí", per que no va rebre "cap consigna, requeriment ni ordre". "No ens va convocar ningú, hi vaig anar perqu vaig voler, no hi havia cap hora concreta ni cap motiu concret", ha assegurat. El testimoni ha dit conixer la suspensió del referndum i la interlocutria del TSJC, per ha defensat que va decidir implicar-se en la jornada pel seu "dret d'expressar-se a través del vot". "Sé que hi havia una convocatria i una llei del referndum aprovada pel Parlament, sobre el que jo vaig prestar més atenció", ha concls.