La sentncia subratlla que l'exconsellera va assumir les competncies dels locals l'endem que el TSJC ordenés tancar collegis pel referndum
ACN
Barcelona.-El Tribunal Suprem (TS) conclou que l'exconsellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, va tenir "una intervenció decisiva" a l'hora de garantir que els centres cívics estiguessin oberts el dia del referndum. La sentncia recull, literalment, que "per evitar riscos" l'exconsellera va assumir les competncies de tots els directors de centres cívics des del 28 de setembre i fins al 2 d'octubre. I que ho va fer "l'endem mateix" que el Tribunal Superior de Justícia (TSJC) emetés la interlocutria que manava tancar collegis electorals el dia 1 d'octubre. El Suprem condemna l'exconsellera de Treball a 12 anys de presó i a 12 d'inhabilitació absoluta per un delicte de sedició en concurs medial amb un de malversació (agreujat amb motiu de la seva quantia).
El Tribunal Suprem subratlla que l'exconsellera de Treball i Afers Socials, conjuntament amb la resta de condemnats per sedició, va decidir de manera "inequívoca i deliberada" participar en l'estratgia per "fer un pols a l'ordre constitucional" i convertir Catalunya en un "Estat sobir". La sentncia recull que, tot i que al judici de l'1-O Dolors Bassa declarés que s'havien acatat les suspensions dictades pel Constitucional, l'exconsellera va adoptar "decisions executives imprescindibles" perqu el referndum s'acabés celebrant.D'entrada, el TS subratlla que Bassa va "encoratjar la participació i mobilització social". I que tot i que declarés que durant les protestes del 20-S no es va moure del despatx de la conselleria, sí que va fer una piulada a través de Twitter amb el missatge: "Defensem la democrcia. Defensem la llibertat i el mandat dels catalans". A més, el Suprem posa l'accent en qu, l'endem dels registres, Bassa va enviar un e-mail qualificant l'actuació de la Fiscalia "d'injusta i lamentable".La sentncia indica que l'exconsellera de Treball també va "convidar" els treballadors de la Generalitat a participar al referndum. Entre d'altres, donant "instruccions" als sindicats perqu informessin als seus afiliats que, tots aquells que treballessin durant l'1-O, tenien dret a agafar-se permís per votar.A més, i aquí ja ho relaciona amb malversació, el Suprem recull que Bassa "va assumir de manera efectiva" el "compromís econmic" del seu Departament amb la celebració del referndum. Un compromís que, recull la sentncia, es va materialitzar amb l'acord aprovat el 6 de setembre del 2017, mitjanant el qual la Generalitat es constitua com a administració electoral i, "directament i de manera collegiada", els Departaments assumien la contractació necessria per fer efectiu l'1-O.'Escoles Obertes' i registre de voluntaris La sentncia diu que, com a titular de Treball i Afers Socials, l'exconsellera Bassa no només va cedir locals per la consulta, sinó que també va assumir part dels encrrecs que es van fer a Unipost (notificacions, butlletes i sobres de votació) i que el seu Departament va coordinar el registre de voluntaris.El TS assegura que, a través de la web 'referendum.cat' es van "captar fins a 47.498 voluntaris", una competncia que va assumir el Departament de Treball. I que aquests "reclutats" es van destinar "a cobrir les necessitats que presentava la realització del referndum".Pel qu fa als locals, el Suprem considera provat que Dolors Bassa va "cedir l'ús de centres cívics" per a l'1-O i per a la jornada 'Escoles Obertes'. Una iniciativa ciutadana que va consistir en fer activitats als collegis i centres cívics per evitar que tanquessin aquell cap de setmana. I que la sentncia recull, explícitament, que tenia per objectiu "evitar o dificultar enormement" que es tanquessin pel referndum, com havia manat el TSJC.En el cas de la iniciativa 'Escoles Obertes', part dels locals (centres cívics) depenien del Departament de Treball i Afers Socials. Mentre que d'altres (en concret, les escoles) penjaven d'Educació, conselleria de la qual n'era titular Clara Ponsatí. La sentncia del Suprem no fa referncia a aquest punt, i en referncia a Bassa subratlla que "en relació a l'ús de locals" l'exconsellera "va tenir una intervenció decisiva a l'hora de garantir la seva disponibilitat per al referndum".I aquí, el Suprem subratlla explícitament que, per evitar riscos "que poguessin interferir en el pla traat", Bassa va assumir la competncia "de tots els directors dels centres afectats" entre el 28 de setembre i les set del matí del 2 d'octubre. Durant el judici de l'1-O, la mateixa Dolors Bassa va assegurar que havia decidir fer-ho per "calmar la inquietud" dels equips directius sobre possibles responsabilitats. Per el tribunal no es creu aquesta versió, i conclou que l'exconsellera va tirar endavant una decisió "arbitrria" amb l'objectiu de fer possible el referndum.Ara bé, si la cessió de locals li serveix per provar el delicte de sedició, el Tribunal Suprem no entén que aix també s'inscrigui en el de malversació. I aquí, no comparteix les tesis de les acusacions (que entenien que s'havia de tenir en compte qu hauria costat un hipottic lloguer d'aquests locals). La sentncia, per, prefereix basar-se en el "valor d'ús" a l'hora de provar o no la malversació. I entén que, tot i haver-se fet servir com a collegis electorals, els diferents locals no van veure "perjudicada" la seva funcionalitat. En conseqüncia, desestima incloure-ho dins el delicte de malversació. Encrrecs a UnipostPer últim, i focalitzant-se amb la malversació, la sentncia recull que el Departament de Treball es va fer crrec de part dels encrrecs que es van fer a l'empresa Unipost. En concret, el Suprem li atribueix una despesa de 197.492,04 euros per distribuir les notificacions als integrants de les meses electorals de l'1-O. Una factura, per, que juntament amb les altres d'Unipost, mai van arribar a cobrar-se, perqu l'empresa va fer fallida i els administradors concursals van renunciar a reclamar el deute. Ara bé, a l'hora de provar el delicte, el TS es recolza en el fet que el perjudici econmic, com recull el dret administratiu, ja es genera des del moment en qu es fa efectiu el compromís de despesa (independentment que s'acabi o no pagant).Aturada de PaísL'argumentari de la sentncia també fa referncia a l'Aturada de País del 3 d'octubre del 2017, una "vaga general" descriu el Suprem- que tenia com a objectiu "protestar per la violncia desplegada l'1 d'octubre". La sentncia subratlla que Dolors Bassa, juntament amb altres exconsellers, va instar el Govern a ratificar l'acord d'adhesió a l'aturada, un escrit que "renunciava a descomptar la jornada de vaga" al personal de la Generalitat i qualificava el dia com a "recuperable"."En definitiva, s'ha fet patent l'existncia d'una estratgia concertada amb altres membres del Govern, als quals s'hi va sumar de manera activa Dolors Bassa", conclou el TS, a l'hora de condemnar l'exconsellera per un delicte de sedició en concurs medial amb un de malversació. El Suprem imposa 12 anys de presó a Bassa i 12 d'inhabilitació absoluta per exercir qualsevol mena de crrec públic.
