La sentncia esmenta que lexconseller va anunciar el cens universal i recull diverses piulades que va adrear als ciutadans l1-O
ACN
Barcelona.-El Tribunal Suprem ha condemnat lexconseller de la Presidncia i exportaveu del Govern, Jordi Turull, a dotze anys de presó i al mateix temps dinhabilitació absoluta per un delicte de sedició en concurs amb un delicte de malversació. Segons el tribunal, Turull va intervenir activament en lactuació sediciosa concertada i va participar en les diverses reunions que van definir lestratgia a seguir. La sentncia recorda que les campanyes publicitries del referndum depenien del Departament de Presidncia que liderava i esmenta la petició dampliació del pressupost per un import de 3,43 MEUR per a la campanya Civisme, o lanunci de les vies del tren. Els magistrats també assenyalen que la titularitat del domini web del referndum també depenia de Presidncia.
La sentncia esmenta que el 29 de setembre del 2017 lexconseller va comparixer amb Junqueras i Romeva per presentar les urnes del referndum i que l1-O al matí va ser ell mateix qui va anunciar el sistema de cens universal. En aquella compareixena, subratlla el tribunal, va manifestar la intenció de la Generalitat dassegurar el referndum i de fer tot el possible perqu els catalans puguin votar en el referndum dautodeterminació. El Tribunal considera que la petició dampliació de pressupost per un import de 3,43 MEUR per a una campanya institucional anomenada Civisme suposava una campanya publicitria en favor de la participació en el referndum convocat illegalment. La partida, assenyala la sentncia, es va aprovar mitjanant una modificació dels crdits pressupostaris del fons de contingncia de Presidncia, i que es va adjudicar a Carat i Focus Media, els quals van rebutjar ladjudicació en considerar que les esmentades campanyes encobririen un acte de promoció del referndum declarat illegal. Els magistrats també assenyalen que de la conselleria de Presidncia pengen organismes com la Direcció General dAtenció Ciutadana (DGAC), titular del domini web referndum.cat, amb un contingut específic per servir de suport al referndum de l1-O. En conjunt, el Suprem considera que Presidncia va canalitzar despeses relacionades amb el CTTI, el web del referndum, el registre dels catalans a lexterior, la contractació del disseny web pactepelreferendum.cat, la campanya Civisme, la contractació feta a través dAntoni Molons i lencrrec a Unipost per a la distribució dels nomenaments de membres de les meses. Segons el tribunal, tant Turull com Junqueras, Romeva i Bassa eren plenament conscients de la illegalitat del referndum i, tot i aix, van actuar sense que els nimportés el seu cost i amb la ferma determinació de carregar el seu import a les arques públiques.La crida a la calma durant l1-O no exculpa Turull dimpulsar un referndum prohibitEl tribunal també assenyala que Turull va ser especialment actiu a les xarxes socials i que a través de Twitter va publicar opinions i missatges de suport en els quals animava la ciutadania a mantenir la calma, la serenitat i el civisme, i a perseverar en la determinació independentista i que anessin a votar. En concret, els magistrats recullen que l1 dOctubre va fer un parell de piulades on deia que el Govern demana a la gent que vagi a votar de manera cívica i pacífica o que han hagut de tancar 319 collegis. Fem una crida als que no hagin pogut votar perqu vagin a un on es pugui. Segons els magistrats, la crida al manteniment de la calma, la serenitat i el civisme, de tanta importncia en situacions de tensió com la que es va viure l1-O, amb lexistncia danuncis de previsibles aldarulls violents pels mxims responsables de lordre públic, inclou un contingut positiu. Tot i aix, aix no exclou de culpabilitat una conducta que sempre va tendir, assenyalen, a fer realitat un referndum judicialment prohibit desquenes a les resolucions judicials. El Suprem subratlla que el delicte de sedició pel qual condemna Turull no es contrau només a qui se suma a un alament tumultuari amb les finalitats previstes en el tipus penal, sinó que també quan es posen les condicions precises per a lalament. All veritablement rellevant és oposar-se de forma contuma davant lactuació de les autoritats o corporacions que actuen en aplicació de les lleis per fer possibles la vigncia de les resolucions administratives o judicials, justifica. El fet que Turull no sincorporés al Govern fins el juliol del 2017 no és un obstacle per considerar-lo autor de la sedició, segons el Suprem, que recorre a jurisprudncia de la prpia Sala sobre lautoria per adhesió o autoria successiva. La Sala justifica que Turull havia de preveure que si el Suprem havia considerat com un delicte de desobedincia desatendre els requeriments del Constitucional, el fet dincloure la creació duna legalitat parallela i impulsar un referndum prohibit mitjanant una mobilització ciutadana tumulturia per rebutjar el compliment de les resolucions judicials comportaria un delicte més greu. En aquest sentit, fa esment de la condemna per desobedincia pel 9-N de lexconseller Francesc Homs -i membre del seu equip de defensa- i del propi president Mas. El Suprem té en compte el paper de Turull abans dentrar al GovernLa resolució també esmenta les funcions de Turull com a president del grup parlamentari de Junts pel Sí. Així, esmenta actes com la presentació de la futura Llei del Referndum en un acte al TNC pocs dies abans del seu nomenament com a conseller de la Presidncia i apunta que, en la seva intervenció, va defensar el carcter vinculant de l1-O i va fer referncia als mecanismes jurídics i administratius previstos per eludir les resolucions dels diversos organismes de lEstat que en dificultarien la celebració.Ja com a conseller de Presidncia i portaveu des del 14 de juny del 2017, el Tribunal recull que Turull va ser advertit i notificat pel Tribunal Constitucional en diverses ocasions, per que tot i així va adduir que el Govern no va suspendre les iniciatives impulsades per a fer el referndum perqu van fer una ponderació entre el requeriment i lexamen de la legalitat. El Suprem retreu a Turull que decidís ponderar les resolucions del TCEl Tribunal recorda que Turull va invocar de forma expressa la necessitat de tenir en compte el que havia resolt el Parlament, la despenalització de la convocatria de referndum lany 2005, la idea que votar no era delicte i el seu compromís amb la ciutadania. Alhora, esmenta que Turull va justificar que el TC no havia fet ús de la facultat dexecutar les seves resolucions com a garantia de lEstat de Dret, que li hagués permet adoptar mesures coercitives i sancionadores en cas dincompliment de les resolucions. Els magistrats, per, rebaten la defensa de Turull i argumenten que lEstat de Dret faria fallida si, davant un requeriment del TC, sadmetés que lafectat pot sotmetrel a la seva ponderació personal i pogués optar entre complir o desacatar all ordenat. Alhora, retreu que els mandats del TC no es poden ajornar en funció dels compromisos polítics. També rebutja lallegació sobre el fet que shavia despenalitzat la celebració de referndums lany 2005 perqu considera que aquella llei no va ser ni podia ser el vehicle per a la despenalització daltres figures delictives en les quals es podria encaixar aquela conducta.
