També li atribueix haver cedit locals de Territori i Sostenibilitat per al referndum i ser un dels líders del 'procés'
ACN
Barcelona.-El Tribunal Suprem condemna a deu anys i mig de presó i deu i mig d'inhabilitació a l'exconseller de Territori, Josep Rull, pel delicte de sedició per participar en l'organització del referndum, que no es va "limitar a una idea o la seva expressió, sinó a l'execució d'actes". D'una banda, la seva "intervenció per impedir l'amarratge" d'un vaixell al port de Palamós (Baix Empord), dependent de l'administració autonmica, que anava a servir d'allotjament temporal als integrants del desplegament policia, i la posada a disposició del referndum prohibit d'un local del Departament de Territori i Sostenibilitat del qual era responsable".
El Suprem retreu a Rull que qualifiqués "d'agressió" la presncia "testosternica" dels vaixells-hotel que allotjaven policies espanyols del dispositiu 'Coprnic', i alludia als perjudicis econmics d'aquesta presncia. Segons el Suprem, Rull "era plenament conscient de la inobservana de la legalitat i dels mandats del Tribunal Constitucional, els requeriments del qual coneixia i no observava". "Al costat d'altres, va participar activament posant les bases que van propiciar les condicions de la mobilització ciutadana. Va impedir així el normal funcionament de l'estat que actua en defensa de la legalitat, va participar en la convocatria d'un referndum illegal i va participar també en la seva realització. La seva activitat no es limita a una idea, o a la seva expressió, sinó a l'execució d'actes que van suposar la creació d'unes condicions que situen al procés en la illegalitat, posant les condicions que va estimar necessries per impedir el funcionament dels serveis públics i l'actuació d'estat d'acord amb la legalitat".En la seva argumentació, els magistrats asseguren que Rull va participar en nombroses reunions de coordinació i definició d'estratgia des d'abans que fos conseller, a partir de gener del 2016, i surt en anotacions de l'agenda 'moleskine' de Josep Maria Jové. També va participar en la presentació de la data del referndum i en l'acte de presentació de la llei del referndum al TNC. Durant el judici va admetre haver rebut fins a sis notificacions del TC advertint-lo de possibles illegalitats.Els magistrats també neguen que l'anomenat "principi democrtic" allegat per Rull passi per sobre del "principi de legalitat", que ja preveu la participació ciutadana i requereix el respecte a les minories. "No és factible parlar de collisió dels principis democrtic i de legalitat com a antagnics, ja que el primer no té contingut si no és emmarcat en una llei que li proporcioni el sentit precís i la necessria estructura de garantia", conclou. De fet, la sala diu que no s'identifica amb un principi de legalitat en la que els aspectes formals s'imposen als continguts i exigncies d'un sistema democrtic. "El respecte a la legalitat purament formal no garanteix, per si sol, la vigncia real dels valors i essncies democrtics, per aquesta idea no permet que cada ciutad o representant del poder polític s'escudi en la seva prpia visió del que considera 'principi democrtic' per eludir el compliment dels mandats constitucionals", finalitza.El tribunal utilitza manifestacions públiques de Rull per afirmar que va "impedir el normal funcionament de l'Estat que actua en defensa de la legalitat, va participar en la convocatria d'un referndum illegal i va participar també en la seva realització". "La seva activitat no es limita a una idea o la seva expressió, sinó a l'execució d'actes que van suposar la creació d'unes condicions que situen el procés en la illegalitat, posant les condicions que va creure precises per impedir el funcionament dels serveis públics i l'actuació de l'Estat d'acord a la legalitat", conclou.
