Publicado 14/10/2019 16:40:57CET

JUDICI 1-O (Ampliació):El Suprem conclou que la Generalitat va malversar més de 2 MEUR per al referèndum

La sentència posa l'accent en factures vinculades a la web i campanyes del referèndum, els observadors internacionals i els encàrrecs a Unipost

ACN

Barcelona.-El Tribunal Suprem (TS) conclou que la Generalitat va malversar més de 2 milions d'euros (MEUR) per al referèndum. Són partides que, segons subratlla l'alt tribunal, els acusats van desviar de manera "conscient i voluntària" i que es van canalitzar a través dels Departaments de Presidència, Vicepresidència i Economia, Afers Exteriors, Treball, Salut i Cultura. La sentència posa l'accent en factures vinculades a la web i a les campanyes del referèndum, el Diplocat, els observadors internacionals i els encàrrecs electorals a Unipost. En total, les factures que el Suprem ha quantificat pugen a 2.025.575,55 euros. I d'aquest total, gairebé la meitat se l'emporta l'empresa de missatgeria. A l'hora de provar la malversació, però, el Tribunal Suprem no es basa en allò que realment es va pagar, sinó que emparant-se amb el dret administratiu, ja entén que el simple compromís de despesa ocasiona perjudici.

Publicitat institucional, organització de l'administració electoral, confecció del registre de catalans a l'exterior, material electoral, observadors internacionals i aplicacions informàtiques. El Suprem agrupa sota el paraigües de la malversació tot un seguit de factures vinculades a aquests conceptes. S'hagin pagat o no. I fins i tot, en algun cas, ni tan sols quantificat.La sentència de l'1-O subratlla que aquestes despeses expressen "la conscient i voluntària desviació de destins de fons públics". I que es van canalitzar a través de cinc Departaments del Govern: Presidència, Vicepresidència i Economia, Afers Exteriors, Treball i Afers Socials, Salut i Cultura. És a dir, aquells dels quals n'eren titulars quatre dels condemnats: Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa. En el cas de Salut i Cultura, al capdavant d'aquests Departaments al 2017 hi havia Toni Comín i Lluís Puig (exiliats a Bèlgica).Més de 2 MEURLa suma total de les diferents factures que surten a la sentència –una de les quals, amb IVA- dona 2.025.575,55 euros. La sentència de l'1-O o bé les agrupa per blocs, o bé les va imputant a cadascuna de les conselleries. D'entrada, un primer grup fa referència a despeses relacionades amb el Diplocat (el consorci públic privat sobre el qual gira l'acció exterior de la Generalitat). Aquí, el Suprem diu que aquestes despeses "van ser possibles" gràcies als Departaments de Vicepresidència i Afers Exteriors. La sentència esmenta 43.341 euros per la visita d'un "nodrit grup de parlamentaris europeus", entre el 28 de setembre i el 2 d'octubre, "per publicitar el referèndum"; 177.304,90 euros per contractar l'equip d'investigació liderat per la neozelandesa Helena Catt, i 54.030 euros per contractar conjuntament amb MN2S Management Limited un equip on hi hagués el polític holandès Willem-Wim-Kok durant el referèndum. Aquesta darrer import, però, precisa el Suprem, "es va retornar perquè la prestació no es va fer".Consultora als Estats UnitsPel què fa exclusivament a Afers Exteriors, la sentència conclou que les delegacions de la Generalitat a l'exterior també van malversar fons, orientats a fer efectiu l'1-O. El TS recull la contractació d'una consultora als Estats Units "per fer tasques de lobby", a qui se li van pagar 60.000 euros. El contracte es va signar l'agost del 2017 i tenia una durada de tres mesos. Entre d'altres, el Suprem subratlla que aquest encàrrec té relació directa amb un escrit d'opinió de l'expresident Carles Puigdemont publicat al 'The Washington Post' el 22 de setembre del 2017. L'article es titulava: 'Disculpa, Espanya. Catalunya votarà per la seva independència, t'agradi o no'. A més, dins el Departament del qual Raül Romeva n'era titular, el Suprem també conclou que es va cometre malversació a l'hora de contractar els serveis de la institució 'The Hague Center for Strategic Studies' per "verificar el referèndum". Es van pressupostar 167.065 euros, dels quals en van quedar per pagar 47.635.Webs, campanyes i cartellera El Suprem subratlla que el Departament de Presidència va "liderar" la posada en marxa de la web www.referendum.cat i diferents aplicatius informàtics vinculats a l'1-O (com el registre de voluntaris o l'actualització del de catalans a l'exterior). Diu que aquests encàrrecs es van fer a través del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) i que "malgrat la normativa" del CTTI i la "intervenció externa" de les empreses DXC i T-Systems, tota aquesta feina "no s'ha quantificat".A més, a l'hora de provar la malversació, el Suprem també imputa al Departament que liderava Jordi Turull la campanya de difusió del registre de catalans a l'exterior (266.506,54 euros amb IVA, quantitat que no s'ha abonat); el disseny de la web pactepelreferendum.cat (2.700 euros que tampoc es van abonar, perquè al final la dissenyadora va emetre una factura en negatiu); la difusió de la campanya 'Civisme' a través de la CCMA (una factura de 227.804,41 euros que es va paralitzar), i la contractació de cartelleria pel referèndum. Aquí, el Suprem subratlla que aquest darrer encàrrec es va fer de manera "opaca" per part del secretari de Difusió de la Generalitat, Antoni Molons. I que, com a mínim, el valor del contracte era com a mínim de 47.151,70 euros. Aquests cartells es van intervenir durant el registre i, finalment, les impremtes van renunciar a cobrar-los (com van exposar els seus representants al judici de l'1-O).Gairebé 1 MEUR per UnipostDe totes aquelles partides que el Suprem considera que es van malversar, l'import més elevat se l'emporta Unipost. L'empresa de repartiment suma factures dividides en gairebé tots els Departaments. Es refereixen a documentació electoral (en concret, segons consta a la sentència, la distribució de les notificacions dels integrants de les meses). Cap d'aquestes factures, però, es va arribar a pagar, perquè Unipost va fer fallida.Segons recull el TS, a través del Departament de Vicepresidència i Economia es va fer un encàrrec a Unipost per valor de 193.899,98 euros; a través del de Presidència, un per valor de 198.871,8 euros; a través del de Treball, un per valor de 197.492,04 euros; a través del de Salut, un per valor de 192.711,20 euros i, finalment, a través del de Cultura, un per valor de 196.696,98 euros.Des del moment en què es presta el serveiEl Suprem recorda que el 2015 es va canviar el Codi Penal i el delicte de malversació va passar a incloure també l'administració deslleial de fons públics, i no només la sostracció dels diners. A més, i conforme el que van declarar diversos pèrits en fiscalitat, la malversació es produeix des del moment que el proveïdor presta el servei, encara que després el proveïdor renunciï al cobrament i l'administració encara no l'hagi pagat. La malversació, diu, es va produir basant-se en el decret del 6 de setembre que va aprovar les 'Normes complementàries' del referèndum, i també en un acord de Govern del 7 de setembre on s'autoritzaven de forma genèrica els recursos humans, materials i tecnològics necessaris per garantir l'organització i desenvolupament del referèndum. L'acord de Govern especificava que les decisions serien preses de forma col·lectiva i col·legiada per part de tots els membres del Consell Executiu, i assumides de forma solidària. Tot i això, el tribunal només condemna per malversació els consellers que van disposar directament de fons del seu departament, i absol d'aquest delicte els consellers Josep Rull, Joaquim Forn, Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila. A més, l'ordenament del pagament és el conseller d'Economia, Oriol Junqueras en aquell cas, independentment de qui fes l'encàrrec.Aquests fons haurien de ser pagats pels quatre condemnats per malversació, però la quantia concreta de cadascú serà fixada pel Tribunal de Comptes. Tot i que Vox fixava en 4,2 milions els fons malversats, el tribunal diu que, com que és acusació popular, no té legitimitat per fixar la quantia. D'altra banda, les costes del procediment judicial les hauran de pagar els condemnats en diverses proporcions. En concret, les costes totals es divideixen en 72 porcions, segons els fets delictius atribuïts a cadascun dels 12 acusats. Només es comptaran les costes de l'acusació particular, l'Advocacia de l'Estat, mentre que s'exclouran les costes de l'acusació popular de Vox. Vila, Borràs, Mundó, Forn, Sànchez, Cuixart, Rull i Forcadell pagaran cadascú 3\/72 parts. Els altres quatre, Junqueras, Romeva, Turull i Bassa, pagaran 4\/72 parts.

L'actualitat més visitada a Aldia.cat

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2019 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.