La sentncia conclou que part dels 35 MEUR de pressupost del seu Departament es van destinar a finanar l'1-O
ACN
Barcelona.-El Tribunal Suprem (TS) atribueix a l'exconseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, un "paper fonamental" per "legitimar el referndum internacionalment" i "neutralitzar la capacitat de les autoritats governamentals i judicials" de l'estat espanyol. La sentncia de l'1-O condemna Romeva a una pena de 12 anys de presó i els mateixos d'inhabilitació absoluta per un delicte de sedició en concurs amb el de malversació (aquest darrer, agreujat pel qu fa a la quantia). L'argumentari de la sentncia subratlla que l'exconseller "va assumir l'estratgia exterior del Govern", essent coneixedor que "promovia la creació d'una legalitat parallela" i que "va arribar a acusar les institucions europees que perdrien credibilitat si no recolzaven el referndum". Pel qu fa a la malversació, el TS dona per provat que part del pressupost del seu Departament, "que al 2017 es va elevar a 35 MEUR", es va destinar a finanar l'1-O.
El Tribunal Suprem dona a Raül Romeva el pes de l'acció exterior del Govern. Literalment, diu que dins l'executiu catal tenia "una rellevada posició institucional" i que era "l'encarregat de difondre el procés" portes enfora de Catalunya. A l'hora de provar el delicte de sedició, subratlla que l'exconseller era "conscient de la notria illegalitat de la seva actuació", que va "collaborar amb les decisions executives per garantir la celebració del referndum" i donar-li "legitimitat" a nivell internacional. "Era coneixedor que s'estava promovent la creació d'un legalitat parallela", recull la sentncia de l'1-O en referncia a l'exconseller d'Afers Exteriors. "I que mitjanant la mobilització ciutadana i el recolzament internacional, es podria neutralitzar la capacitat de les autoritats governamentals i judicials per exercir les funcions constitucionals que els hi són prpies", hi afegeix.A més, el Suprem també subratlla que pocs dies abans del referndum, en concret el 28 de setembre del 2017, Romeva "va arribar a afirmar públicament" que si guanyava el 'Sí' es "declararia la independncia en 48 hores d'en que es fes oficial el recompte". Per recolzar el delicte de sedició, a més, l'alt tribunal espanyol insisteix en qu l'exconseller va intentar "convncer de la viabilitat de la construcció d'una República Catalana", va "relativitzar" les dificultats logístiques per celebrar l'1-O i va "arribar a acusar les institucions europees que perdrien credibilitat si no recolzaven el referndum".L'argumentari de la sentncia també subratlla que Romeva va "acusar" l'Estat de vulnerar tractats europeus (com el de respecte a la llibertat i l'Estat de dret), que va afirmar que la Generalitat "no es faria enrere" i que va "sostenir" que no hi havia alternativa a la proclamació de la independncia."Contradicció" amb el dret d'autodeterminacióCom també fa amb altres líders del procés, el Suprem conclou que Romeva va incórrer en una "contradicció cridanera" quan, davant del tribunal presidit per Marchena, va legitimar el referndum emparant-se amb el dret d'autodeterminació i va justificar la declaració d'independncia com la voluntat "política" de posar de relleu "la necessitat" d'un dileg amb l'Estat.Segons el TS, aquesta tesi només es pot emmarcar en un "desfogament retric". Perqu, a parer de l'alt tribunal, per més "elasticitat" que es vulgui donar al dret d'autodeterminació, no hi ha cap supsit on es pugui enquadrar el cas de Catalunya. "L'autodeterminació dels pobles no ha conegut cap episodi en la histria més recent en qu les autoritats d'una comunitat autnoma convoquin un referndum per deixar en suspens el naixement del nou Estat i iniciar un dileg polític sobre com independitzar-se", diu la sentncia.Home de pauDins l'argumentari per provar la sedició, la sentncia també dedica un apartat a la definició que va fer la defensa de Romeva presentant-lo com un "militant de la cultura de la pau". El Suprem diu que aquest perfil de l'exconseller és un fet "notori", que la sala "coneix, elogia i respecta". Per el tribunal també deixa clar que la sentncia, en cap cas, posa en entredit "el compromís amb la pau" de l'exconseller a l'hora de condemnar-lo."El judici histric no converteix injustament l'acusat en un home violent", subratlla el TS. Sinó que la sentncia, all que fa és "retreure-li l'actuació concertada amb la resta d'acusats" a l'hora d'impulsar la independncia de Catalunya "encoratjant una mobilització ciutadana que incloa resistncia i oposició" a les decisions de l'Estat.La malversació, provadaPel qu fa al delicte de malversació, el Suprem ja avana que durant el 2017 el Departament d'Afers Exteriors va incrementar el seu pressupost fins als 35 MEUR. I que "sota la direcció" de Romeva, es van fer "una srie de despeses" que avalen l'existncia del delicte, perqu són crrecs destinats a finanar l'1-O.L'alt tribunal, de fet, dedica un apart de la sentncia al delicte de malversació. El Suprem subratlla que, aquí, el pes de la despesa va pivotar entre els Departaments d'Economia, Presidncia i Afers Exteriors, i subratlla que tots ells van intentar "camuflar" les partides destinades a la "consulta illícita" (entre d'altres, canviant-los el nom o incloent-les com a part de despeses més generals).En el cas de Romeva, la sentncia de l'1-O li atribueix la responsabilitat de despeses relacionades amb observadors internacionals, part de l'activitat de les delegacions del Govern a l'exterior i del Diplocat (el consorci públic privat dedicar a promoure l'acció exterior de la Generalitat). Entre d'altres, el Suprem esmenta 43.341 euros per la visita d'observadors internacionals "un nodrit grup de parlamentaris europeus"- entre el 28 de setembre i el 2 d'octubre del 2017, o 177.304.90 euros per la investigació que va dirigir la neozelandesa Helena Catt.A més, la sentncia també subratlla una altra despesa atribuble a Romeva i relacionada amb el referndum. En concret, la contractació d'una consultora als Estats Units "per fer tasques de lobby en defensa de la celebració" de l'1-O. El contracte es va signar l'agost del 2017 per tres mesos i tenia un cost de 60.000 euros. Entre d'altres, el Suprem subratlla que aquest encrrec té relació directa amb un escrit d'opinió de l'expresident Carles Puigdemont publicat al 'The Washington Post' el 22 de setembre del 2017. L'article es titulava: 'Disculpa, Espanya. Catalunya votar per la seva independncia, t'agradi o no'.Per últim, el TS també atribueix com a despeses vinculades a l'1-O, i que depenien de Romeva, la contractació dels serveis de la institució 'The Hague Center for Strategic Studies' per "verificar el referndum". Es van pressupostar 167.065 euros, dels quals van pagar-se'n finalment 119.000.
