Publicado 14/10/2019 12:15:53CET

JUDICI 1-O (Ampliació):El Suprem atribueix a Romeva "un paper fonamental" per "legitimar el referèndum internacionalment" i "neutral

La sentència conclou que part dels 35 MEUR de pressupost del seu Departament es van destinar a finançar l'1-O

ACN

Barcelona.-El Tribunal Suprem (TS) atribueix a l'exconseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, un "paper fonamental" per "legitimar el referèndum internacionalment" i "neutralitzar la capacitat de les autoritats governamentals i judicials" de l'estat espanyol. La sentència de l'1-O condemna Romeva a una pena de 12 anys de presó i els mateixos d'inhabilitació absoluta per un delicte de sedició en concurs amb el de malversació (aquest darrer, agreujat pel què fa a la quantia). L'argumentari de la sentència subratlla que l'exconseller "va assumir l'estratègia exterior del Govern", essent coneixedor que "promovia la creació d'una legalitat paral·lela" i que "va arribar a acusar les institucions europees que perdrien credibilitat si no recolzaven el referèndum". Pel què fa a la malversació, el TS dona per provat que part del pressupost del seu Departament, "que al 2017 es va elevar a 35 MEUR", es va destinar a finançar l'1-O.

El Tribunal Suprem dona a Raül Romeva el pes de l'acció exterior del Govern. Literalment, diu que dins l'executiu català tenia "una rellevada posició institucional" i que era "l'encarregat de difondre el procés" portes enfora de Catalunya. A l'hora de provar el delicte de sedició, subratlla que l'exconseller era "conscient de la notòria il·legalitat de la seva actuació", que va "col·laborar amb les decisions executives per garantir la celebració del referèndum" i donar-li "legitimitat" a nivell internacional. "Era coneixedor que s'estava promovent la creació d'un legalitat paral·lela", recull la sentència de l'1-O en referència a l'exconseller d'Afers Exteriors. "I que mitjançant la mobilització ciutadana i el recolzament internacional, es podria neutralitzar la capacitat de les autoritats governamentals i judicials per exercir les funcions constitucionals que els hi són pròpies", hi afegeix.A més, el Suprem també subratlla que pocs dies abans del referèndum, en concret el 28 de setembre del 2017, Romeva "va arribar a afirmar públicament" que si guanyava el 'Sí' es "declararia la independència en 48 hores d'ençà que es fes oficial el recompte". Per recolzar el delicte de sedició, a més, l'alt tribunal espanyol insisteix en què l'exconseller va intentar "convèncer de la viabilitat de la construcció d'una República Catalana", va "relativitzar" les dificultats logístiques per celebrar l'1-O i va "arribar a acusar les institucions europees que perdrien credibilitat si no recolzaven el referèndum".L'argumentari de la sentència també subratlla que Romeva va "acusar" l'Estat de vulnerar tractats europeus (com el de respecte a la llibertat i l'Estat de dret), que va afirmar que la Generalitat "no es faria enrere" i que va "sostenir" que no hi havia alternativa a la proclamació de la independència."Contradicció" amb el dret d'autodeterminacióCom també fa amb altres líders del procés, el Suprem conclou que Romeva va incórrer en una "contradicció cridanera" quan, davant del tribunal presidit per Marchena, va legitimar el referèndum emparant-se amb el dret d'autodeterminació i va justificar la declaració d'independència com la voluntat "política" de posar de relleu "la necessitat" d'un diàleg amb l'Estat.Segons el TS, aquesta tesi només es pot emmarcar en un "desfogament retòric". Perquè, a parer de l'alt tribunal, per més "elasticitat" que es vulgui donar al dret d'autodeterminació, no hi ha cap supòsit on es pugui enquadrar el cas de Catalunya. "L'autodeterminació dels pobles no ha conegut cap episodi en la història més recent en què les autoritats d'una comunitat autònoma convoquin un referèndum per deixar en suspens el naixement del nou Estat i iniciar un diàleg polític sobre com independitzar-se", diu la sentència.Home de pauDins l'argumentari per provar la sedició, la sentència també dedica un apartat a la definició que va fer la defensa de Romeva presentant-lo com un "militant de la cultura de la pau". El Suprem diu que aquest perfil de l'exconseller és un fet "notori", que la sala "coneix, elogia i respecta". Però el tribunal també deixa clar que la sentència, en cap cas, posa en entredit "el compromís amb la pau" de l'exconseller a l'hora de condemnar-lo."El judici històric no converteix injustament l'acusat en un home violent", subratlla el TS. Sinó que la sentència, allò que fa és "retreure-li l'actuació concertada amb la resta d'acusats" a l'hora d'impulsar la independència de Catalunya "encoratjant una mobilització ciutadana que incloïa resistència i oposició" a les decisions de l'Estat.La malversació, provadaPel què fa al delicte de malversació, el Suprem ja avança que durant el 2017 el Departament d'Afers Exteriors va incrementar el seu pressupost fins als 35 MEUR. I que "sota la direcció" de Romeva, es van fer "una sèrie de despeses" que avalen l'existència del delicte, perquè són càrrecs destinats a finançar l'1-O.L'alt tribunal, de fet, dedica un apart de la sentència al delicte de malversació. El Suprem subratlla que, aquí, el pes de la despesa va pivotar entre els Departaments d'Economia, Presidència i Afers Exteriors, i subratlla que tots ells van intentar "camuflar" les partides destinades a la "consulta il·lícita" (entre d'altres, canviant-los el nom o incloent-les com a part de despeses més generals).En el cas de Romeva, la sentència de l'1-O li atribueix la responsabilitat de despeses relacionades amb observadors internacionals, part de l'activitat de les delegacions del Govern a l'exterior i del Diplocat (el consorci públic privat dedicar a promoure l'acció exterior de la Generalitat). Entre d'altres, el Suprem esmenta 43.341 euros per la visita d'observadors internacionals –"un nodrit grup de parlamentaris europeus"- entre el 28 de setembre i el 2 d'octubre del 2017, o 177.304.90 euros per la investigació que va dirigir la neozelandesa Helena Catt.A més, la sentència també subratlla una altra despesa atribuïble a Romeva i relacionada amb el referèndum. En concret, la contractació d'una consultora als Estats Units "per fer tasques de lobby en defensa de la celebració" de l'1-O. El contracte es va signar l'agost del 2017 per tres mesos i tenia un cost de 60.000 euros. Entre d'altres, el Suprem subratlla que aquest encàrrec té relació directa amb un escrit d'opinió de l'expresident Carles Puigdemont publicat al 'The Washington Post' el 22 de setembre del 2017. L'article es titulava: 'Disculpa, Espanya. Catalunya votarà per la seva independència, t'agradi o no'.Per últim, el TS també atribueix com a despeses vinculades a l'1-O, i que depenien de Romeva, la contractació dels serveis de la institució 'The Hague Center for Strategic Studies' per "verificar el referèndum". Es van pressupostar 167.065 euros, dels quals van pagar-se'n finalment 119.000.

Titulars Aldia

L'actualitat més visitada a Aldia.cat

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2019 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.