Publicado 21/09/2019 08:04

Josep Vallverdú: ''Després de 50 anys, 'Rovelló' és una figura clssica amb fidelitat d'avis, pares i fills''

Agencia Catalana de Noticias
Agencia Catalana de Noticias - ACN

L'escriptor lleidat, que acaba de complir 96 anys, publicar entre desembre i gener un nou llibre de poemes 'Pa de Forment'

ACN

Balaguer.-L'escriptor Josep Vallverdú (Lleida 1923), pare del famós 'Rovelló' (La Galera), assegura que s'ha convertit en un "clssic intocable i perenne" 50 anys després de la seva publicació. En una entrevista concedida a l'ACN, Vallverdú considera que les aventures d'aquest gos rural han passat d'avis a pares i fills i que els qui l'han llegit encara hi són 'fidels' avui dia. En aquest sentit, creu que la clau de l'xit es troba en el llenguatge que, malgrat els anys, encara es pot 'entendre perfectament'. Als seus 96 anys, Vallverdú encara es manté actiu i avana que entre el desembre i el gener es publicar la seva darrera obra, 'Pa de Forment', un llibre de poemes dedicat al pa, els panadons i a les orelletes, on també abordar aspectes com l'amor, al seu fill, la vellesa i el país.

L'any 1968 Josep Vallverdú vivia a Puiggrs (Garrigues), entre les Borges Blanques i Mollerussa, i encara no tenia gos, per es va dir a si mateix: 'fars un gos que sigui el resum de tots els gossos possibles'. Vallverdú afirma que havia llegit en alguna banda que l'experincia directa de viure amb un gos el primer any de vida de l'animal, equival, més o menys, a les experincies naturals d'un infant entre els 0 i els 10 anys. Segons Vallverdú, en aquest temps un gos 'cau, s'equivoca, tafaneja, té experincies bones i dolentes com ho faria un nen'. És a partir d'aquesta circumstncia o similitud, que l'escriptor va inspirar-se per crear en 'Rovelló', per tal que els nens 's'identifiquessin amb el personatge'.50 anys després per Vallverdú 'Rovelló' s'ha convertit en un clssic que encara perdura en l'actualitat, sobretot per 'aquells nens que no han comenat a llegir coses complicades'. Amb motiu d'aquest cinquant aniversari l'obra ha estat reeditada per l'editorial La Galera. L'autor considera que es tracta d'un llibre 'lineal' amb un 'llenguatge que es pot entendre perfectament' ja que les aventures del gos se segueixen l'una a l'altra. Són ben acceptades per la quitxalla tot i que avui en dia ja n'hi ha que comencen a llegir 'coses més complexes i del món de la informtica'. 'En 'Rovelló' és molt tradicional', assenyala Vallverdú, ja que la seva histria passa en un mas Mediterrani a la 'ruralia', que no ha variat, per la qual cosa la seva vida esdevé en un 'moment perdurable'.'Actualment hi ha un excés de producció en literatura infantil i juvenil'Josep Vallverdú considera que actualment hi ha tants autors que es dediquen a la literatura infantil i juvenil que hi ha un 'excés de producció'. Afegeix que 'si es garbella bé i es fa un tamís' a l'any es poden trobar 'un parell d'obres bones de deb', per que les altres només 'poden anar tirant'. Vallverdú desconeix si ell ha estat un model o no per als nous autors moderns. Creu que tiren cap a temes diferents als de la seva poca, 'no tant conservadors' i per aix suposa que no depenen massa dels escriptors de la seva generació. Assenyala que el llenguatge que es fa servir avui en dia a la literatura infantil i juvenil és més 'expressiu' per 'no tant ric' i remarca que el més important a l'hora d'escriure aquest gnere és tenir en compte que 'la canalla s'hi ha de divertir'. Vallverdú: un escriptor d'assaigJosep Vallverdú explica que a ell li agrada escriure d'una manera que 'es passi d'un tema a l'altre', una mica com Josep Pla, a qui reconeix que admira molt, com a Gaziel o Josep Maria de Segarra, quan feia articles de premsa. Aquest tipus de literatura, apunta Vallverdú, 'permet aguditzar l'enginy d'utilitzar un llenguatge molt viu'. En aquest sentit, l'escriptor defineix el seu assaig com 'lleuger', de tipus periodístic, i assegura que quan és pesat s'hi ha arribat a adormir. Així mateix, remarca que té set o vuit llibres d'assaig fets i molt material que no tindr temps de publicar en forma de llibre, 'possiblement per l'edat o perqu ja no en tindré ocasió'. En qualsevol cas, Vallverdú diu que tot ho té 'ordenat' i en dipsit a la Universitat de Lleida (UdL), ja que ho va deixar en donació fa uns anys.L'any 1993 Jaume Magre li va proposar crear un premi literari a Lleida que portés el seu nom ja que no n'hi havia cap de rellevant. Vallverdú li va dir que endavant per li va posar la condició que havia de ser un 'bon premi d'assaig". 30 anys després, Vallverdú es mostra satisfet que el Premi Josep Vallverdú de Lleida continua sent de 'qualitat, amb exigncies del jurat i bon nivell cada any'. Un llibre de poemes sobre el pa en els propers mesosAlgunes de les darreres obres que ha publicat Josep Vallverdú són en poesia i durant l'entrevista a l'ACN ha anunciat que entre el desembre i el gener en publicar un de nou: 'Pa de Forment'. Explica que el llibre portar aquest títol perqu els 10 primers poemes van dedicats al pa, als panadons i a les orelletes, per que també hi haur poesies d'amor, al seu fill i altres de la vellesa i el país. Segons Vallverdú, el llibre 'ha agradat bastant als que l'han llegit' i el prleg l'ha fet l'lex Susana.Als seus 96 anys Vallverdú considera que es troba a les 'escorrialles' de la seva producció i no confia que ara 'sorgeixi res d'extraordinari' perqu 'un Premi Novel no me'l donaran', i es posa a riure. Explica per aix, que ara rep premis, reconeixements i distincions, un fet que considera que 'est molt bé'. La ruralitat de LleidaJosep Vallverdú creu que 'la ruralitat' és un tret que ha de tenir Lleida perqu 'és un gran mercat comarcal'. Aix no obstant, indica que la 'ruresa' dels anys 50 i 60 s'ha esborrat i que des de fora ja no es veu a la gent de Lleida com a "poc presentables". L'escriptor assegura que li agrada Lleida i confia que de la m del nou alcalde republic Miquel Pueyo 'anir molt bé'. Afegeix que el nou paer en cap és un 'gran amic, intelligent' que com ell havia lluitat contra el 'Leridianismo', un moviment de dretes que va néixer al Franquisme i que pretenia situar Lleida fora de Catalunya i el catalanisme.Vallverdú ha viscut en set llocs diferents al llarg de la seva vida i assegura que s'ha adaptat a tot arreu. Un dels llocs que li ha agradat més va ser l'Espluga de Francolí, a la Conca de Barber, al límit del seu estimat Ponent. Un dels motius pels quals hi va anar va ser per fugir de la boira, tot i que apunta que és una de les persones que més ha escrit d'aquest fenomen meteorolgic. En aquest sentit, assenyala amb ironia que quan va marxar de Lleida per aquesta raó li van dir que era un 'trador'. Fa cinc anys va tornar al país de la boira i es va installar a Balaguer, en un pis amb vistes al riu Segre, a la muralla i a l'església de Santa Maria. Hi viu amb la seva segona dona. "Potser veurem la independncia de Catalunya d'aquí a 30 o 50 anys"Durant l'entrevista a l'ACN, Vallverdú també ha valorat l'actual moment polític i reconeix que malgrat li agradaria veure una Catalunya independent, la independncia potser no arribar fins d'aquí a 30 o 50 anys. Segons l'escriptor, 'les independncies es guanyen sempre' amb revolucions o sang, tot i que aquí, de moment no n'hi ha hagut ni tampoc en vol, de sang. Si que lamenta per, la 'penalitat' que s'est donant durant el procés d'independncia.Segons Vallverdú, el problema dels independentistes és que 'no tenim fora', amb una Generalitat que tampoc té fora, i en els propers dies arribar la sentncia als polítics i líders socials i sigui quina sigui, es 'callar'. Per Vallverdú, encara 'ha de madurar molt la cosa' i recorda que a molts pasos amb processos similars, la independncia ha costat molt.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés