Publicado 15/07/2019 19:42CET

José Montilla limita la seva responsabilitat pel Castor a autoritzar els estudis inicials per valorar el projecte

Agencia Catalana de Noticias
Agencia Catalana de Noticias - ACN

L'exministre d'Indústria nega conixer informes que posaven en dubte la viabilitat tcnica i diu que no era necessari conixer la capacitat de la concessionria

ACN

Barcelona.-L'exministre d'Indústria i expresident de la Generalitat, José Montilla, ha limitat la seva responsabilitat en el fiasco del projecte Castor a l'aprovació de la Categoria A-Urgent, una qualificació que havia de permetre "iniciar els estudis previs per valorar" la seva "viabilitat". Titular d'Indústria entre abril de 2004 i setembre de 2009, sota el seu mandat es va iniciar, de fet, la tramitació del projecte després que el govern del PP l'integrés l'any 2001 a la xarxa de magatzems bsics. En la seva compareixena davant la Comissió d'Investigació del projecte Castor al Parlament, Montilla ha defensat que, en aquell moment, el magatzem de gas submarí era necessari. En canvi, ha dit que desconeixia els documents que advertien sobre risc sísmic i creu que no era necessari contrastar la capacitat de l'empresa que el promovia Escal UGS- per executar-lo.

Ja en el moment d'iniciar la seva intervenció, Montilla ha avisat que no compareixia per ser "fiscalitzat" i ha apellat a la seva condició d'expresident de la Generalitat per acudir a la citació de la comissió, a diferncia de l'exministre del PP José Manuel Soria i l'actual ministra per a la Transició Ecolgica, Teresa Ribera, que ja han anunciat que no compareixeran. També ha rebutjat assistir el director del Departament de Recursos Geolgics de l'IGME, Juan José Durán. Malgrat l'expectació aixecada, la intervenció de l'expresident socialista no ha aportat gaires novetats respecte el que ja havia declarat en anteriors ocasions. Ha insistit l'exministre d'Indústria socialista que la declaració del Castor com a projecte de Categoria A-Urgent dins de la revisió de la revisió 2005-2011 de la Planificació dels Sectors d'Electricitat i Gas 2002-2011 tenia única l'objectiu de permetre iniciar aquests estudis perqu, d'altra banda, aquests trmits per a la seva viabilitat no podien ser aprovats ni finanats per la intervenció de l'administració estatal. Segons ha precisat, havia "un centenar llarg de projectes" gasístics inclosos, alguns dels quals no van tirar endavant per motius tcnics. "És el primer únic i acte del que vaig ser responsable" vinculat al Castor, ha insistit, tot recordant que va deixar el crrec per presentar-se a les eleccions al Parlament i, posteriorment, la Generalitat va presentar allegacions al projecte per limitar els seus impactes sobre els municipis catalans afectats. Tot i aix, Montilla ha reiterat de nou que el magatzem de gas submarí era "necessari" per al seu Ministeri en aquell moment davant del creixement de la demanda de gas un 400% entre principis dels 90 i l'any 2004, segons ha xifrat-, la baixa capacitat d'emmagatzemament estatal i la dependncia del subministrament d'Algria, amb les possibles dificultats per garantir la seguretat de l'abastament. No ha volgut manifestar, per, el seu parer sobre el desenvolupament del projecte, la clusula de la concessió que garantia el retorn de la inversió en tots els casos o el desmantellament. "Jo tinc opinió per no estem en una tertúlia. No he vingut aquí de tertuli. Un cop vaig dir que la clusula no l'havia vist mai. Després em van dir que si no estava els bancs no l'haurien finanat", ha repetit.Segons ha emfasitzat, la posada en marxa d'altres magatzems a l'Estat espanyol com Gaviota o Yela no va donar "problemes" i ha recordat que n'existeixen centenars arreu del món. "Per s'han de construir amb totes les precaucions i estudis pertinents i sent conscients de l'assumpció de riscos que comporta", ha avisat. De fet, l'informe de l'Observatori de l'Ebre que adverteix sobre els possibles riscos sísmics d'aquest tipus d'installacions i la necessitat d'estudiar-los prviament va ser ems l'any 2005, just quan encapalava el ministeri. "El vaig conixer anys després quan ja estava de president de la Generalitat", s'ha excusat.L'exministre també ha llenat pilotes fora quan la diputada de la CUP, Maria Sirvent, li ha preguntat quins informes sobre la capacitat tcnica, financera i operativa de l'empresa que promovia el magatzem que justifiquessin el reconeixement com a urgent. "Aix no era necessari: ho era quan s'havia de donar la concessió", ha respost, tot recordant que la concessió s'aprova el maig de 2008 i, segons ha relatat, Escal UGS fins llavors només "tenia autorització per estudiar" el projecte. Va ser just també, precisament, després que Montilla abandonés Indústria que es va publicar el concurs per adjudicar la construcció de les installacions i l'entrada d'ACS al negoci, com a soci de la concessionria i constructora. Novament, ha negat saber res al respecte.El banc de totes les fasesEn la sessió d'aquest dilluns ha comparegut també el conseller delegat del Banc Santander, José Antonio Álvarez, com a responsable d'una de les entitats bancries que ha participat en les tres etapes de finanament del projecte Castor: des del crdit sindicat inicial l'any 2010, en el qual va aportar 240 milions d'euros per finanar el projecte; fins la collocació posterior dels bons del BEI que van permetre cancellar el crdit anterior i, l'any 2014, com una de les tres entitats que van aportar el crdit de 1.350 milions d'euros per finanar la renúncia a la concessió d'ACS i Escal UGS.Álvarez, que ha volgut desvincular la participació del banc en cadascuna de les tres etapes, ha explicat que per cobrir el crdit de la indemnització van concórrer en una subhasta i van assumir 688 milions d'euros el cobrament dels quals est ara judicialitzat després de la sentncia d'inconstitucionalitat declarant illegal l'ús d'un reial decret llei per aprovar el finanament. Fa deu dies, de fet, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competncia va anunciar que reclamaria les quantitats cobrades pels bancs fins la sentncia del Constitucional. En el cas del Santander, que ja té presentat un contenciós administratiu al Suprem contra l'Estat, són 77 milions. "Els nostres serveis jurídics avaluen les vies de recurs" per evitar aquest retorn ha precisat. "La nostra entitat, davant del problema i de bona fe, va, acceptar finanar la solució del Reial Decret llei i ha resultat notablement perjudicada", ha assegurat.L'error sísmic del SantanderEl responsable de l'entitat bancria ha explicat que, en el moment d'acceptar inicialment el projecte Castor, es van analitzar tots els riscos i van entendre que "si el risc sísmic hagués estat rellevant", no hauria estat finanat. Per contra, no ha volgut abundar sobre la clusula que garantia el retorn de la inversió malgrat existís negligncia o dol per part de la concessionria, un factor més que hauria ajudat a modular el cost financer de la inversió com a assumible, segons ha explicat. "Teníem la idea de que era un projecte viable, per aix el vam finanar", ha declarat. "És obvi que vam fer una avaluació equivocada en aquell moment", ha adms al finalitzar la seva intervenció.Precisament, la primera intervenció de la sessió de la comissió d'investigació d'aquest dilluns, possiblement l'última en la qual declaren testimonis, el geleg navarrs Antonio Aretxabala, ha recordat que el projecte Castor, per la seva naturalesa i el lloc on es pretenia installar, era susceptible d'ocasionar terratrmols. Ha reiterat que els més de mil terarratrmols van ser induts per la injecció de gas i ha retret la manca d'informes geolgics seriosos, malgrat els avisos existents de perill sísmic que no es van tenir en compte.Aretxabala ha apuntat que els promotors del Castor no van fer "cap" clcul de pressió. "Amb una pressió d'una a deu tones per metre quadrat, en zones profundes, ja es pot disparar la sismicitat. A Castor es va arribar a 50 tones per metre quadrat", ha argumentat. Les conseqüncies de la transmissió de pressions a través de fluts en zones sísmicament sensibles són mpliament conegudes pels gelegs. "I sempre toquem alguna falla, quan reben la crrega, la sismicitat es disparar", ha afegit. En aquest cas, precisa, hauria pogut afectar una de les parts en les quals est dividida la falla oriental d'Amposta amb una llargada total de 50 quilmetres- per "efecte dominó" de les injeccions al Castor.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés