Augmenta locupació als espectacles de la 22a edició en el primer any del nou director artístic del certamen
ACN
Barcelona.-La 22a Fira Mediterrnia de Manresa sacomiada aquest diumenge després de quatre jornades de programació artística i trobada professional marcades per laire renovat que hi ha aportat el nou director artístic. Jordi Fosas, que posa laccent en les mirades actuals envers la cultura tradicional, explica a lACN que est satisfet de com públic i professionals han acollit els nous inputs. Poder identificar la cultura popular que ens parla de present amb temes com la perspectiva de gnere ajuden a entendre-ho, exemplifica el director en referncia a una de les línies de programació de ledició. En conjunt, locupació dels espectacles ha crescut lleugerament, amb un 79% dassistncia mitjana segons dades provisionals. Per al marge daquesta satisfacció, Fosas insisteix en lobjectiu de ser un mercat estratgic que acompanyi i situ les produccions a les programacions culturals del país.
Durant quatre dies han actuat a Manresa un total de 117 companyies realitzant 158 funcions. Daquestes companyies, 76 són de Catalunya, 22 de la resta de lEstat i 19 internacionals. La programació ha comptat amb 28 estrenes: 16 absolutes, 8 a Catalunya, 2 a la resta de lEstat, 1 en procés de creació i 1 preestrena.Locupació ha acompanyat els programadors, amb un augment lleuger respecte a lany passat, i se situa en el 79%, segons dades recollides dissabte a la nit, i shan esgotat les localitats de 19 funcions, set més que lany passat. Ple amb Sol Picó, amb Obeses, Llibert Fortuny, etc. Quatre mirades cap a larrel tradicional amb propostes que han empeltat la creació contempornia de jazz o pop rock amb sonoritats de la cobla, de banda o la polifonia tradicional, celebra Fosas en relació a una de les seves apostes de programació, Mirades: convidar artistes de renom perqu cren espectacles de base tradicional des de la seva prpia mirada i llenguatge. El nou director artístic remarca també la línia de programació més ancorada en el present i en la política i les tensions socials. Al respecte destaca la temtica de gnere com un dels reclams que han tingut més bona acollida. Entre altres coses, apunta que parlar daquestes qüestions actuals a través del seds dexpressions culturals populars o tradicionals ajuda a identificar la idea de Fira que té el cap i el tipus de propostes darrel que shi aniran veient els propers anys. Fosas també est particularment content amb les produccions presentades per artistes joves que sí que es dediquen a la cultura darrel. Satisfet dhaver posat atenció a aquests joves, i a partir daquí, a fer aquest seguiment com a mercat estratgic, per poder-los posar a les programacions culturals darreu del país, comenta. En aquest sentit, a la Fira Mediterrnia de Manresa la trobada i lintercanvi professional són tant o més importants que lexhibició pel gaudi del públic. Per aix Fosas parla de mercat estratgic i de fer del certamen un node de producció i distribució despectacles de base tradicional. De fet, enguany la Fira ha registrat un total de 641 entitats i 1185 professionals, xifra que creix respecte lany passat amb 80 acreditats més (887 dels quals són catalans, 114 de la resta de l'Estat i 184 internacionals). I la Llotja, sha consolidat com a punt de trobada, reunió, negoci i intercanvi. Enguany lespai ha comptat amb la participació de 46 estands, el 100% de la seva capacitat. Les activitats proposades a La Llotja han tingut una molt bona rebuda -explica lorganització- pels acreditats, especialment les jornades professionals dedicades a la perspectiva de gnere en escena, amb la participació de 214 persones, i també lxit de les 516 reunions rpides.
