La consellera també es proposa que el Parlament pugui donar llum verd a la Llei d'Espais Agraris abans de finals d'any
ACN
Barcelona.-La consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, s'ha trobat al "rebost" del Departament diverses mesures en les quals havia treballat el Govern però que van quedar aturades durant els set mesos del 155. En una entrevista a l'ACN, la consellera ha explicat que es proposa donar tràmit a set accions "prioritàries" durant els primers 100 dies de Govern. Entre aquestes hi ha l'aprovació del pla estratègic dels agents rurals i la convocatòria de 50 places de sotsinspector del mateix cos. També, l'aprovació del decret que permetrà vendre llet crua a les explotacions ramaderes, que es durà a terme en les properes "setmanes", així com l'actualització del catàleg de productes de l'Observatori Agroalimentari de Preus i l'avantprojecte de Llei d'Espais Agraris, que la consellera confia poder aprovar al Parlament abans de finals d'any. En aquest paquet també hi ha mesures ja aprovades: l'Estratègia Marítima de Catalunya 2030 dins del marc del Programa d'Acció Marítima i l'avantprojecte de la Llei vitivinícola.
Jordà ha recordat que el pla estratègic dels agents rurals especifica què és el cos i ha assegurat que és una "eina fantàstica que anirà de meravella". L'aprovació del pla va acompanyada de la convocatòria de 50 places de sotsinspectors que "són necessàries". En una segona fase, s'aprovarà el reglament d'armes del cos. Tal com va avançar l'exconsellera d'Agricultura Meritxell Serret en una entrevista a l'ACN, està previst que els agents puguin portar defenses extensibles, si bé és la Guàrdia Civil qui ho ha d'acabar autoritzant. Jordà ha reivindicat la feina "excel·lent" que es va fer des del Departament després de la mort de dos agents rurals pels trets d'un caçador, que va ser "un assassinat amb totes les de la llei", ha considerat. D'altra banda, l'aprovació del decret de llet crua es durà a terme en les properes "setmanes" i permetrà que les explotacions ramaderes puguin tornar a vendre llet de vaca directament als consumidors. Fa 27 anys aquesta pràctica es va prohibir per motius sanitaris però el Govern considera que actualment l'evolució tecnològica i professional ha permès fer front a totes les condicions de risc. Per això, Serret confiava aprovar l'octubre de l'any passat el decret, que preveia que la llet s'havia de vendre freda i, un cop a casa, s'havia de bullir i consumir en un màxim de tres dies. La mesura és una vella reivindicació dels ramaders, que creuen que els permetrà atreure nous consumidors.Per altra part, la consellera té previst actualitzar el catàleg de productes de l'Observatori Agroalimentari de Preus. L'Observatori es va posar en marxa el juny del 2017, moment en què el Departament va començar a publicar de forma setmanal els preus de préssec, paraguaià i nectarina obtinguts en base a les informacions facilitades per les principals hortofructícoles, que representen un 90% de la producció de Catalunya. La intenció és que el catàleg inclogui més productes en un futur proper. Pel que fa a la Llei d'Espais Agraris, el grup parlamentari de Junts pel Sí (JxSí) va registrar-la al Parlament el juliol passat amb la intenció de començar-la a tramitar. En aquell moment, Serret va recordar que la normativa és una reclamació llargament reivindicada pel sector i va explicar que busca "definir què són els espais agraris, preservar-los i posar en funcionament un mecanisme que permeti mobilitzar al màxim terres en desús, per activar al màxim el potencial productiu del país i garantir la gestió sostenible del medi". En aquest sentit, garantir el relleu generacional i assegurar les rendes del sector són dos des seus principals objectius. Cal ser "valents" amb la Llei de caçaPreguntada sobre si es planteja l'aprovació d'una nova Llei de Caça en la present legislatura, Teresa Jordà ha manifestat: "Jo sóc de les que penso que no podem seguir fent pedaços. Fins ara s'han fet pedaços més o menys elegants però hem de ser valents". L'actual normativa és estatal i data del 1970. El juliol del 2017 el Govern va donar llum verd a la memòria preliminar de l'avantprojecte de Llei de caça. Aleshores la Generalitat subratllava que es volia fer "especial atenció als equilibris entre diferents activitats i a la prevenció i mitigació de riscos i perjudicis originats per les sobrepoblacions d’algunes espècies cinegètiques" i que la normativa s'elaboraria amb el consens i la participació dels principals sectors implicats en relació amb la fauna cinegètica. Serret va haver de fer "algun cop de puny damunt la taula" La consellera Jordà ha explicat que manté un "contacte molt fluid i permanent" amb la seva predecessora, qui va ser la primera dona en assumir la conselleria d'Agricultura. Això va fer que Serret en algun moment hagués de "fer algun cop de puny damunt la taula", ha revelat Jordà. Nascuda a Ripoll el 1972, la nova responsable d'Agricultura no és lleidatana, com sí ho havien estat tradicionalment els titulars d'aquesta cartera. "La sort és que tampoc soc vegana, perquè si no ho tindria molt complicat", ironitza. I prossegueix: "M'ho vull agafar com una anècdota perquè no pot ser d'altra manera. Si no som capaços d'entendre que una dona pot estar al capdavant de qualsevol lloc, tenim un problema molt greu".
