La consellera quantifica en prop de 960 hectrees la superfície de cultius afectada pel foc
ACN
Barcelona.-La consellera d'Agricultura, Teresa Jord, considera que la "tragdia" de l'incendi de la Ribera d'Ebre, Garrigues i Segri ha suposat una "oportunitat" per poder explicar que el paper dels sectors de l'agricultura, la ramaderia i la pesca és "imprescindible per al país". Tot i aix, ha lamentat que s'hagi hagut de "cremar el país" perqu es parli de problemtiques com ara l'equilibri territorial, la lluita contra el despoblament i la gestió forestal. En una entrevista a 'El Mati de Catalunya Rdio', la consellera ha remarcat que des del Govern es treballa per atendre les necessitats del sector agrari i recuperar la capacitat productiva de la zona malmesa pel foc. Jord ha quantificat en 953 les hectrees de cultius agraris afectades per l'incendi, de les 5.046 hectrees cremades totals.
En aquest sentit, el Govern posar en marxa prximament a la zona una oficina tcnica per centralitzar i agilitzar tots els trmits necessaris per tirar endavant els ajuts dels agricultors afectats, amb l'objectiu de reduir la burocrcia.Per el Govern, de forma concertada amb el territori, també treballar en un document amb un paquet de mesures a mitj i llarg termini per evitar que incendis com el de la Ribera d'Ebre puguin repetir-se, segons ha explicat Jord a Catalunya Rdioa. Ampliar les zones de reg de suport, un pla estratgic per a la ramaderia extensiva o gestionar els boscos cremats perqu no es converteixin en zones desrtiques, en serien algunes. La consellera també ha reclamat més "dinamisme" des de la mateixa administració a l'hora d'autoritzar actuacions com ara rompudes en zones forestals per poder-les cultivar, autoritzacions que, en aquest cas, són competncia de Territori. Jord ha assenyalat que la "tragdia" que va suposar l'incendi "ha de ser una oportunitat" per obrir un debat a fons sobre el paper del sector agrari en l'equilibri territorial, la lluita contra el despoblament, l'abandonament de terres i la gestió forestal. Així, ha defensat la necessitat d'un canvi de "marc mental" entre la concepció que és té entre món urb i món rural i ha remarcat que la implementació de mesures per fer front a aquestes problemtiques requereix que Agricultura pugui disposar de més recursos. D'altra banda, Teresa Jord ha reivindicat que el Departament d'Agricultura hauria de gestionar algunes de les competncies relacionades amb qüestions com ara el medi natural que actualment depenen de Territori i Sostenibilitat. La responsable d'Agricultura ho considera una "absurditat absoluta" i sosté que seria de "sentit comú" que depenguessin d'Agricultura. Malgrat aix, Jord aposta, ara per ara, per millorar la coordinació entre departaments. Gestió de les dejeccions ramaderesJord també ha posat en valor el Decret de gestió de la fertilització del sl i de les dejeccions ramaderes, aprovat la setmana passada pel Govern. El seu objectiu, segons la consellera, és assegurar la qualitat dels sls i de les aigües subterrnies, i garantir, a la vegada, la viabilitat i la sostenibilitat de les explotacions ramaderes del país. Així, aprofundeix en la bioeconomia circular i en un model de gestió basat en la valorització de les dejeccions com a recurs. També estableix una moratria de dos anys per a ampliacions i construcció de noves granges en els 66 municipis del país que tenen un alt índex de crrega ramadera. Jord també ha ressaltat que és un decret "esperat i consensuat amb el sector". Altrament, en declaracions a 'El Matí de Catalunya Rdio', Teresa Jord s'ha mostrat convenuda que la Pesta Porcina Africana "no arribar a Catalunya" i ha remarcat que aquest objectiu és "una de les mximes prioritats" del departament. Així, ha posat de relleu les diferents actuacions que es porten a terme com ara controls a bestiar per també el compromís i el treball del sector per evitar que est malaltia pugui entrar al país.La desavinences JxCat-ERC contribueixen a la "desafecció política"En l'mbit polític, la consellera d'Agricultura ha dit que les desavinences entre JxCat i ERC, generades per pactes en ajuntaments, consells i, sobretot a la Diputació de Barcelona, contribueixen a la "desafecció" de la ciutadania cap a la política. Tot i aix, no creu que puguin afectar al Govern i considera que si aquest no acaba esgotant la legislatura ser per altres qüestions, sobretot pel fet de no poder aprovar pressupostos i haver de prorrogar els comptes per tercera vegada.
