La consellera d'Agricultura visita a Lleida la primera sala de seguretat biolgica que s'ha posat en funcionament al laboratori de sanitat animal i vegetal de Catalunya
ACN
Lleida.-La consellera d'Agricultura, Teresa Jord, ha insistit aquest dijous en defensar que els ramaders són els primers a complir les normatives de benestar animal a les seves granges i ha assegurat que l'any passat es van fer unes 512 inspeccions de les quals només va fer falta obrir expedient a menys d'un 1%. Jord ho ha recalcat en referncia a les 'entrades indiscriminades' d'activistes animalistes a explotacions ramaderes com la de diumenge passat a Sant Antoni de Vilamajor (Valls Oriental) i ha assegurat que denunciaran aquestes accions que sembla que s'hagin convertit en 'esport nacional' per aquests collectius. La consellera d'Agricultura ha visitat a Lleida la primera sala de seguretat biolgica que s'ha posat en funcionament al laboratori de sanitat animal i vegetal de Catalunya.
La consellera Jord també ha volgut deixar clar que totes les qüestions de bioseguretat i benestar animal no s'extremen ara ni per les entrades d'activistes en explotacions, ni per altres factors de risc com pot ser la possible entrada de la Pesta Porcina Africana (PPA) al país. En aquest sentit, ha remarcat que sempre que tenen l'oportunitat intenten explicar que en qüestions de bioseguretat i benestar animal, les granges i els ramaders catalans 'són els primers a complir les normatives'.Altrament, ha assenyalat que 'més enll de debats tics i morals que no pertoquen jugar des del Departament', estan oberts a parlar i discutir del que faci falta amb els activistes, per que denunciaran les 'entrades indiscriminades' perqu a banda d'assaltar una propietat privada, 'estressen als animals' i posen en risc la bioseguretat i el seu benestar.Primera sala de seguretat biolgica al laboratori de sanitat animal i vegetalLa consellera d'Agricultura ha visitat aquest dijous a Lleida les installacions de la primera sala de seguretat biolgica del laboratori de sanitat animal i vegetal de Catalunya, ubicat al campus de l'ETSEA de la Universitat de Lleida (UdL). El centra té capacitat per analitzar prop de 450.000 mostres de 6.000 explotacions a l'any per reforar la vigilncia sanitria de malalties animals i plagues, com ara la PPA o la Xylella fastidiosa que afecta oliveres, entre altres plantes. En total són unes 500.000 anlisis de les qual 200.000 es fan en boví, 255.000 en oví i cabrum, 14.000 en porcí, 15.000 en abelles, 3.000 en fauna salvatge i la resta en quids, conills i gossos.Pel que fa a la sanitat vegetal, es prenen una mitjana d'unes 9.000 mostres anuals en el marc de campanyes i per a diagnstic clínic a les explotacions i a qualsevol particular, cosa que suposa fins a 40.000 anlisis. Aquestes analítiques permeten la detecció de fins a 600 organismes diferents: fongs, bacteris, virus, viroides, fitoplasmes, nematodes i artrpodes (insectes i cars), 116 dels quals són organismes de quarantena.La nova sala de seguretat biolgica consisteix en un equipament avanat que dona més valor al laboratori i del qual disposen poques institucions a Catalunya, amb unes sales complexes que preveuen en poc espai diverses mesures d'elevada seguretat.El Laboratori és hereu d'una xarxa sanitria de laboratoris que fins a l'any 2011 comptava amb vuit unitats distribudes arreu de Catalunya. A partir de llavors, els diferents centres es van anar unificant i centralitzat fins arribar a la construcció actual d'un únic laboratori oficial en sanitat animal i vegetal a Catalunya. Amb aquesta centralització, el Departament vol promoure la idea d'una 'sola salut', un concepte global de salut, que entén en conjunt la salut humana, l'animal i la vegetal com un tot interrelacionat. Alhora aquesta unificació també permet optimitzar recursos.A les dependncies hi treballa un equip multidisciplinari de professionals com ara veterinaris, tcnics de laboratori, químics, enginyers agrnoms i administratius. La superfície total de l'edifici supera els 1.000 metres quadrats.
