Actualitzat 22/09/2016 09:13

Una intervenció arqueològica treu a la llum les restes del castell de Segur (Veciana) 400 anys després de ser enderrocat

Agencia Catalana de Noticias
ACN

La primera documentació de l'edificació és del segle XI, tot i que l'any 1503 es va reconvertir en un palau

ACN

Veciana.-Durant quatre segles les restes del castell de Segur (Veciana, Anoia) van quedar enterrades pel pas del temps i l'acumulació de runa i vegetació. Ara, una campanya arqueològica ha permès treure a la llum una part del castell, que està situat a un turó de 806 metres d'altitud. Segons ha explicat a l'ACN el director de la intervenció arqueològica, Eduard Píriz, la primera documentació del castell data del segle XI, tot i que al voltant de l'any 1503 el castell es va reconvertir en un palau fins que el 1616 va ser enderrocat. Alguns dels elements que han quedat al descobert amb l'excavació són dues torres i el mur exterior de l'edificació, parets interiors i també un túnel subterrani. L'objectiu del consistori és que, en un termini màxim de tres anys, tot el recinte sigui visitable.

El municipi de Veciana havia arribat a tenir fins a quatre castells al seu terme municipal, la majoria dels quals no en queda cap testimoni. Les úniques restes que se sabia que existien eren les del castell de Segur –declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN)-, però es trobaven amagades sota una muntanya de terra i vegetació. Gràcies a una subvenció de la Diputació de Barcelona, l'Ajuntament de la població va poder redactar un Pla Director per definir com havia de ser la consolidació, restauració i conservació de les restes de l'edificació. Ara, el consistori està duent a terme una campanya d'excavacions per destapar les restes arqueològiques amb l'objectiu de museïtzar-les en un futur proper. Segons ha explicat el batlle de la població a l'ACN, Jordi Servitje, en una anterior campanya es va procedir a retirar tota la sorra i vegetació que s'havien anat acumulant damunt de les restes del castell en els últims quatre segles. De fet, el castell es va enderrocar l'any 1616 i, a partir d'aleshores, "primer va servir com a cantera de pedra i, més tard, es va anar omplint de runa", ha detallat Servitje. "Fa dos anys no es veia res de res i no teníem ni idea del que ens podria sortir", ha apuntat el batlle. L'arqueòleg que dirigeix les obres, Eduard Píriz, ha explicat que es té constància que el castell existeix des del segle XI i que va tenir activitat ininterrompuda fins l'any 1616, quan va ser enderrocat en plena lluita de les autoritats de l'època contra el bandolerisme. En el seu origen, ha explicat Píriz, la zona de Veciana era "terra de frontera" i "s'hi van establir una sèrie de nobles i gent normal que buscava terres noves". Segons l'arqueòleg, el castell de Segur es feia servir, principalment, "com a castell de control i domini de la població i de les terres". Amb el pas del temps, però l'edificació va anar patint diverses ocupacions i setges fins que l'any 1503 els senyors de Calders "reconverteixen el castell en una mena de palau". De fet, les restes que s'estan descobrint corresponen precisament a l'última època de funcionament del castell. En aquest sentit, Píriz ha explicat que, fins ara, s'han destapat dues torres circulars, el mur exterior del recinte del castell, així com també algunes dependències internes de l'edificació i un túnel subterrani. A més, també s'ha trobat una quantitat abundat de fragments de ceràmica del segle XV i XVI com ara plats, olles o pots. Tot i això, l'arqueòleg ha explicat que "les coses de més valor se les van endur abans d'enderrocar el castell o bé van ser espoliades posteriorment". La intenció del consistori és que totes aquestes restes siguin visitables en un termini màxim de tres anys. El batlle de la població ha relatat que "les obres relacionades amb el patrimoni són molt lentes i costoses", però ha expressat que és una intervenció que "fa molta il·lusió al consistori". Servitje ha explicat que intentaran buscar subvencions d'administracions superiors per poder finançar les properes campanyes, però ha deixat clar que "no tornarem a aixecar el castell de nou perquè no sabem com era i seria un fals històric". "El que farem serà consolidar la part que hem trobat, posar elements de seguretat per tot arreu i col·locar plafons informatius per explicar la seva història", ha detallat el batlle.