Publicado 17/6/2019 15:52:15CET

Una intervenció arqueològica a l'església de Vilademont de Tossa de Mar permet situar la porta d'entrada al mur de ponent

Agencia Catalana de Noticias
ACN

L'informe final de l'excavació ha aclarit que no es trobava al lateral tal i com es pensava

ACN

Tossa de Mar.-La intervenció arqueològica a l'església de Vilademont de Tossa de Mar (Selva) ha permès situar la porta d'entrada la mur de ponent i no al lateral, tal i com es pensava, L'actuació, promoguda i finançada per l'obreria de Sant Isidre de la capella de Sant Benet, ha consistit en l'excavació de les restes de l'antiga església de la qual, a l'inici dels treballs, només s'intuïa una part de l'absis i de l'angle nord-est perquè estava cobert de vegetació i arbres. Amb la intervenció s'ha recuperat la totalitat del perímetre de l'edifici, que conserva entre una i quatre filades de pedres i la base de l'altar.

Es creia que la porta d'accés estava situada al mur de migdia, una zona propera a l'absis perquè al mur es marcava un espai d'un metre d'amplada on faltaven algunes pedres. L'excavació, però, ha permès situar-la al mur de ponent, centrada i alineada amb l'absis. L'església, que fa 13,5 metres de llargada i una amplada exterior de 6,10 metres, té una superfície interior de 49 metres quadrats. Els murs estan fets amb la mateixa tècnica, amb pedres petites i mitjanes. Damunt dels murs, hi havia un nivell de pedres soltes, formant un piló. A la part de l'absis, s'ha conservat la fonamentació de l'altar. Els dos murs, a més, conserven parcialment una banqueta de fonamentació. Pel què fa al sostre de l'edifici, es creu que estava fet de fusta i cobert de teules d'argila cuita. Malgrat això, no se s'ha trobat cap resta de fusta ni claus de ferro, tot i que sí que han aparegut alguns fragments de teula. Això indicaria que l'església va ser abandonada de manera voluntària i que es van endur tot el material constructiu que es podia aprofitar. Les referències documentals més antigues de Vilademont, d’acord amb la recerca feta per l’historiador Joan Mundet, es troben en els capbreus dels segles XVI, XVII i XVIII (1522, 1639 i 1739). Pel que fa a la capella, no hi ha cap mena de referència documental. No apareix en la donació de la vall de Tossa feta pel comte Miró l'any 966, en la qual s'esmenten les esglésies de Sant Vicens i de Sant Lions (que no ha estat localitzada), ni en cap document posterior. Segons l’historiador Mario Zucchitello, aquesta capella tindria una cronologia alt-medieval, probablement del segle XI, i no hauria sobreviscut al segle XIII.El material arqueològic recollit és escàs i no aporta cap informació cronològica. Per tant, i de moment, es manté que va ser construïda al segle XI i abandonament com a màxim dos segles més tard.La superfície interior indica un probable poblament d'aquesta zona de Tossa, encara per determinar i que noves recerques permetran conèixer.