Villatoro diu que la mostra serveix per debatre sobre "la llibertat, la censura i l'existència de presos polítics"
ACN
Barcelona.-La polèmica obra de Santiago Sierra 'Presos polítics a l'Espanya contemporània', retirada a ARCO i que va tenir un gran èxit de públic al Museu de Lleida, arriba ara al CCCB. També s'ha inaugurat després que el passat dimarts es donés a conèixer que el Parlament Europeu l'havia prohibit, una exposició que l'eurodiputat d'ERC Jordi Solé volia portar a Brussel·les. La instal·lació es podrà visitar des d'aquest divendres fins al 17 de juny a la Sala 1 del CCCB, que l'ha presentat en el marc del Dia Orwell, la programació del qual gira entorn de la defensa de la llibertat d'expressió. El director del CCCB, Vicenç Villatoro, destaca que la confluència del Dia Orwell i l'obra de Sierra ofereix "unes bases excepcionals per tractar de la llibertat, la censura i la cultura, però també d'una temàtica essencial com és el debat sobre l'existència de presos polítics dins de règims que es proclamen democràtics".
L'obra inclou 24 fotografies en blanc i negre de rostres pixelats de presos polítics a Espanya, entre els quals hi ha el vicepresident destituït pel 155, Oriol Junqueras, o l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez, a més d'activistes del 15-M, els joves detinguts a Altasu per una baralla amb guàrdies civils fora de servei o els titellaires de Madrid, entre d'altres. Les fotografies van acompanyades d'un breu text explicatiu que, sense dir cap nom, permet identificar les persones retratades. Tots ells representen un total de 74 presos de col·lectius i posicions molt diverses. El director del CCCB ha manifestat que la instal·lació debat sobre la llibertat d'expressió, la relació entre política, veritat i mentida, la censura i les llibertats en un sistema democràtic. Villatoro ha ressaltat que la temàtica de Sierra tant pel text com pel context és una temàtica que li és pròpia al CCCB, al qual han dedicat activitats i cicles com el Dia Orwell, que se celebrarà entre el 5 i el 13 de juny i inclou una conferència de Masha Gessen, itineraris i projeccions i una lectura de textos d'Orwell. Villatoro ha dit que el CCCB té la convicció d'estar fent amb aquestes activitats la seva funció social i cultural que li ha estat encomanada per les institucions consorciades i els ciutadans: "Presentar els grans debats del present i no només d'una manera teòrica sinó encarnada en allò que ens és més pròxim i a vegades més dolorós". Segons Villatoro, el CCCB ha de ser un espai públic neutral en els debats més conjunturals i partidistes, però "no pot ni vol ser neutral en els grans debats que toquen valors essencial i està compromès amb la defensa de les llibertats i de la llibertat d'expressió. No pot ser neutral en la defensa dels mètodes polítics i democràtics per la consecució d'objectius polítics i en la protesta de qualsevol forma de persecució política", ha afegit. "Ni la neutralitat ni el compromís s'obtenen negant, esborrant, arrancant o buidant, sinó omplint, acollint escoltant, plantant i fent visibles discursos diversos i contradictoris", ha conclòs la seva intervenció, acompanyat per representants institucionals i de la germana de Toni Comin. "Refugiats, exiliats i presos polítics"En la seva intervenció, Jaume Asens, tinent d'alcalde de Drets de la Ciutadania, ha manifestat que aquesta obra tracta sobre "una gran injustícia que patim com a ciutat i país. Són temps excepcionals, foscos i d'ignomínia, de vulneració de drets i de barbaries, on convivim amb refugiats, exiliats i presos polítics que estan lluny dels seus lligams i de la seva terra". Un temps, ha afegit, on s'han "perdut drets polítics i el dret d'autogovern amb una aplicació indigne de l'article 155". Per la seva part, Juanjo Puigcorbé, delegat de Cultura de la Diputació de Barcelona, ha destacat que la instal·lació de Sierra mostra que "el règim polític presenta esquerdes greus que fan perillar les llibertats bàsiques de les persones". En aquest context, ha dit que la retirada de la mostra a ARCO representa "que a l'estat espanyol ni es pot parlar de tot ni es pot dialogar de temes que generen debat social". Polèmica a ARCOLa polèmica va arribar quan ARCO va retirar a petició d'Ifema l'obra. El president del comitè executiu d’Ifema, Clemente González Soler, va lamentar la polèmica generada entorn a la retirada de la instal·lació i va demanar "sinceres disculpes" davant la controvèrsia produïda. En aquest sentit, van considerar que la petició a una galeria de retirar l’obra “en cap cas buscava exercir cap censura a la creació”, malgrat que aquesta hagi estat la percepció pública. “No hi ha hagut mala fe en aquesta acció i acceptem les crítiques rebudes, comprenent que hem d’evitar en el futur qualsevol altre circumstància d’aquesta naturalesa”, va precisar en un comunicat enviat als mitjans. Així mateix, el passat dimarts es va donar a conèixer que el Parlament Europeu l'havia prohibit l'exposició, una exposició que l'eurodiputat d'ERC Jordi Solé volia portar a Brussel·les. El comitè d'eurodiputats encarregats d'avaluar les peticions d'exposicions ha decidit vetar la mostra de Santiago Serra perquè, segons fonts de l'Eurocambra, podia crear "reaccions adverses" i "interferir" en el desenvolupament de les activitats habituals del parlament. El mateix grup també va decidir no donar permís per exposar una mostra de fotografies sobre el "constitucionalisme a Catalunya" que volia fer l'eurodiputada Teresa Giménez Barbat, exmembre d'UPyD.L'obra de Santiago Sierra va tancar al Museu de Lleida amb xifra rècord de 7.153 visitants. És la mostra temporal que ha registrat més públic des que es va inaugurar l'equipament el novembre del 2007 i també ha fet créixer entre un 25 i un 30% els visitants a l’exposició permanent del Museu, segons va explicar el director del Museu, Josep Giralt.Santiago Serra L'artista espanyol Santiago Sierra viu i treballa a Madrid. Ha exposat en importants museus, centres d'art i galeries de tot el món i la seva obra està representada per importants galeries d'arreu. L'any 2010 va ser guardonat amb el Premi Nacional d'Arts Plàstiques d'Espanya 'per la seva obra crítica, que reflexiona sobra l'explotació i l'exclusió de les persones, i genera un debat sobre les estructures de poder'. Sierra va rebutjar el premi l'endemà d'haver-li estat concedit a través d'una carta adreçada a la ministra de Cultura, en què criticava l'Estat.
