Els anys 70 es va descobrir una necrpolis prehistrica durant una campanya amb un jove Eudald Carbonell al capdavant
ACN
Queralbs.-Un equip de l'Institut Catal de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) ha iniciat una excavació arqueolgica al Roc de les Orenetes a Queralbs (Ripolls), una cova tancada des de fa quatre dcades. L'agost del 1973, un jove Eudald Carbonell va dirigir la seva primera excavació per encrrec del seu mestre, el doctor Miquel Oliva. Aquelles primeres exploracions van treure a la llum una necrpolis prehistrica de més de 3.000 anys d'antiguitat amb més d'un centenar d'individus enterrats. Juntament amb altres descobertes de l'poca, aquest jaciment va tenir un paper clau en la recerca a l'entorn del paleolític a Catalunya. La nova campanya, que s'allargar fins al 4 d'octubre, també compta amb la direcció de Carbonell i Carles Tornero, ambdós investigadors a l'IPHES.
La nova intervenció que ha comenat aquesta setmana i que s'allargar fins al 4 d'octubre forma part del projecte de recerca 'Arrels prehistriques de la transhumncia a l'Alt Ripolls 2018-2021'. Quaranta anys més tard del tancament de la cova, s'han reprs els treballs arqueolgics. S'utilitzaran les tcniques i metodologies més actuals, incloent la recerca aqueobiomolecular desenvolupada per l'IPHES. Els investigadors esperen que les noves investigacions ajudin a conixer més a fons la "dinmica docupació prehistrica i protohistrica" de la cova. El Roc de les Orenetes és una cova ubicada a gairebé 2.000 metres dalada que va ser descoberta a finals dels anys seixanta del segle passat per en Cisco Coll, veí de Queralbs (Ripolls). Per no va ser fins a lagost de 1973 que es va efectuar una intervenció durgncia. Va anar a crrec del Grup Grober Xaialsa, una entitat constituda entre amics de la Vall de Ribes per promoure la socialització de la cincia. Al capdavant daquells treballs hi havia un jove Eudald Carbonell, que daquesta manera va dirigir per primer cop una excavació. En aquella ocasió també hi van participar Pere Sol i Toni i Ramón Busquets.El jaciment va copsar l'inters acadmic internacional perqu s'hi va poder documentar una necrpolis prehistrica amb gairebé mig centenar dindividus enterrats, només centrant-se en estudiar i salvaguardar les restes que es trobaven en superfície. Les característiques de certs objectes recuperats al seu interior, dipositats probablement com a ofrenes als difunts, van fer que lequip dEudald Carbonell situés una cronologia relativa al període del final del Bronze, és a dir, duns 3.000 anys dantiguitat. L'estat de preservació "excepcional" de les restes humanes va ser motiu de diferents estudis antropolgics i el conjunt est dipositat actualment al Museu Etnogrfic de Ripoll. Per tal de preservar linterior de la cavitat i el seu "excepcional registre" no esgotat durant les intervencions dels anys setanta, es va decidir tapar el seu accés. Era el 16 de setembre del 1979.Excavació a la Bauma dels FadrinsParallelament a aquests treballs, lequip de l'IPHES va iniciar el 12 de setembre una excavació en extensió a la Bauma dels Fadrins, també al terme municipal de Queralbs, on shan documentat evidencies docupacions prehistriques durant lHoloc inicial, de fa més de 9.000 anys. Aquests darrers treballs aportaran a la comarca un registre arqueolgic "únic per un període encara molt desconegut".La direcció tcnica daquesta intervenció va a crrec dels arquelegs Celia Díez-Canseco, Ivan Ramírez-Pedraza i en Carles Tornero, tots tres investigadors adscrits a lIPHES.Els treballs arqueolgics en el marc del projecte Arrels reben el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de lAjuntament de Queralbs.
