Imma Tubella: "Escriure novel·les m'agrada molt perquè no he de demostrar res"

Agencia Catalana de Noticias
ACN
Publicado 11/1/2019 16:45:25CET

L'escriptora empordanesa publica 'A cavall del vent', la seva segona novel·la històrica, i anuncia el seu pròxim llibre

ACN

Barcelona.-L'escriptora Imma Tubella (La Bisbal d'Empordà, 1953) publica el seu segon llibre 'A cavall del vent' (Columna), que narra la història de la princesa asteca Xipahuatzin, que va arribar a territori català l'any 1528 com a regal de l'últim rei asteca al baró de Toloriu. La recerca històrica ha estat una peça clau en aquesta obra i Tubella assegura que abans de posar-se a escriure ha llegit una setantena de llibres i s'ha documentat durant un any. "Hi havia dies que no podia dormir de tot el que havia llegit", ha comentat l'escriptora. Tot i això, l'autora empordanesa, que ve de l'àmbit de la investigació acadèmica, ha remarcat que el llibre és ficció. "Escriure novel·les m'agrada molt perquè no he de demostrar res", ha dit l'escriptora, que ha anunciat que ja té gairebé acabat el seu tercer volum.

El punt de partida del llibre, que arriba després de l'èxit de la seva primera obra 'Un secret de l'Empordà', és un fet real documentat, que ha alimentat una llegenda i un univers dels quals Tubella n'ha estirat el fil. L'autora es va apropar a la història de Xipahuatzin per casualitat, quan va conèixer una persona que deia ser descendent de Moctezuma, el governador asteca de Tenochtitlan, que va viure l'inici de la conquesta espanyola de l'Imperi Asteca i que va ser el pare de la princesa.A partir d'aquí, l'escriptora va començar a investigar, malgrat que la informació sobre Xipahuatzin era molt escassa. "Llegint i llegint vaig veure que la història de la princesa era veritat", afirma l'escriptora, que assegura que a l'Arxiu d'Índies està documentat com dues persones anomenades Juan de Grado i Maria de Grado, van travessar l'Atlàntic amb el conqueridor Hernán Cortés fins a Barcelona. Aquests noms correspondrien a Joan de Grau, baró de Toloriu, i Xipahuatzin, que havia estat batejada pels cristians amb el nom de Maria.Quatre personatges inventats per explicar la vida de la princesa astecaPer teixir la història, l'autora crea quatre personatges molt diferents que apropen el lector a l'univers de la princesa, els seus gustos, sentiments, costums i creences. "No vaig gosar que fos ella mateixa qui expliqués la seva història perquè no en sabia res", ha expressat Tubella.Durant la novel·la la protagonista està envoltada per una dama de companyia, un escrivà, un estudiant de teologia i filosofia i una ramellera, que narren les diferents etapes de la vida de Xipahuatzin. El llibre passa per la seva infància i les tradicions asteques, la destrucció que va provocar la conquesta espanyola, l'espantós viatge en vaixell travessant l'Atlàntic fins a Barcelona, el món espiritual dels asteques i la vida al petit poble del Pirineu, d'uns 50 o 60 habitants, on la princesa vivia "atrapada, trista i deprimida", ha dit Tubella.Una novel·la històrica que parla de les víctimes de la conquesta d'AmèricaSegons la directora de Columna Edicions, Glòria Gasch, 'A cavall del vent' és una novel·la dirigida a "un públic culte i que busca una explotació més antropològica i ontològica que històrica". A més, dóna veu a les víctimes de la conquesta i narra la destrucció de les cultures indígenes per part dels espanyols. "És una novel·la històrica sòlida, molt ben construïda i molt creïble", ha remarcat l'editora.Tubella actualment està enllestint el seu tercer volum, que també és una novel·la històrica. En aquesta ocasió se situa a Hawaii en el segle XIX i, sota el títol 'La rosa dels dos mons', narra la història d'una princesa hawaiana que suposadament va ser amant de Robert Louis Stevenson.

Contador
L'actualitat més visitada a Aldia.cat

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2019 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.