Per l'empresa el projecte és clau per garantir la seva "viabilitat", per els ecologistes han posat el crit al cel
ACN
Manresa.-La depuradora de Manresa aporta una mitjana anual de 8,5 hectmetres cúbics d'aigua neta al riu Cardener, afluent del Llobregat. Ara, ICL-Iberpotash, l'empresa que gestiona les mines del Bages, ha sollicitat al departament de Territori i Sostenibilitat poder disposar de 6,86 hectmetres cúbics anuals d'aquesta aigua, el 80% del total que surt d'aquestes installacions. Són uns 200 litres per segon que es destinarien a l'ús exclusiu i privat de la planta de sal que l'empresa té a Súria. El pla ha posat en alerta els ecologistes, que el qualifiquen de "despropsit ambiental". Per la seva part ICL assegura que és clau per garantir "la viabilitat i el futur de l'empresa". La previsió és que l'ACA es pronunci en el termini aproximat d'un mes.
ICL-Iberpotash té en trmit la sollicitud d'una concessió de 6,86 hm3 de cabal de la depuradora de Manresa per portar-los, mitjanant una canalització de nova construcció, fins a les installacions que l'empresa minera té a Súria amb la finalitat de fer-los servir tant per a la producció de sal vacuum com per a la dissolució de residus salins que se'n deriven.Ara, el pla est en mans de l'ACA, que és qui ha de donar o no el vistiplau. La previsió és que ho faci en el termini d'un mes. Fonts de l'organisme han assegurat que si s'acaba donant llum verda a la sollicitud que ha fet Iberpotash, aquesta derivació no tindr una incidncia rellevant en la conca hidrolgica que formen el Cardener i el Llobregat.Posen en relleu que, en tot moment, es vetllar perqu els nivells de la conca siguin els adients, que s'emprendran mesures compensatries i que, en situacions excepcionals, com en el cas d'una sequera, es preveu que es pugui interrompre temporalment aquesta concessió.En aquesta línia, afegeixen que la gestió de l'aigua en el sistema Ter-Llobregat "es fa de manera flexible i utilitzant diverses fonts d'aigua, com ara embassaments, aqüífers i dessalinitzadores. En aquest sentit, asseguren que "per tal de mantenir l'equilibri en el balan hídric, el recurs consumit per aquesta derivació ser compensat amb un increment de la producció d'aigua dessalinitzada" i, segons diuen, ser ICL Iberpotash qui n'assumir el sobrecost."Un despropsit ambiental"Els grups ecologistes s'hi oposen frontalment. La Taula del Llobregat, que agrupa diferents entitats, ja ha presentat allegacions a la concessió. En declaracions a l'ACN, el seu portaveu, Jep Ribera, assegura que es tracta "d'una bestiesa perqu deixa el riu molt escanyat". "El Llobregat ja és un riu estressat. Treure tanta aigua i deixar-lo només amb el cabal mínim, com si sempre hi hagués sequera, aix ja no és un riu sinó un tub per on passa aigua i n'anem agafant", assegura.De la seva banda, el catedrtic de la Universitat de Barcelona i expert en ecologia dels rius, Narcís Prat, ha explicat que, en aquest tram, el riu Llobregat est en mal estat i per tant, traient-li aigua, el que es fa és empitjorar-ne la situació. "Aquí no es té en compte ni la directiva marc, ni la qualitat de l'aigua. No es té en compte res. Se suposa que el departament hauria de tenir en compte la sostenibilitat i la regeneració dels rius, i si ho aprova no ser així", denuncia.Segons Prat, el pla d'Iberpotash "és un despropsit ambiental perqu no s'ha tingut en compte ni la quantitat d'aigua, que és una bestiesa, ni tampoc el fet que, al tenir cabals baixos i amb temperatures elevades, es disminuir la qualitat de l'aigua i l'estat ecolgic no es recuperar mai", ha subratllat.Un projecte necessari "pel futur de l'empresa"A través d'un comunicat, des d'ICL-Iberpotash afirmen que el volum d'aigua sollicitat garantir, juntament amb l'arribada del collector de salmorres a Súria, "no només la culminació de la transformació de l'activitat de la companyia en una mineria del futur" sinó també "la viabilitat i el futur de l'empresa". A més, asseguren que les obres de construcció necessries per posar en marxa el projecte significaran "una inversió inicial per part d'ICL d'aproximadament 45 milions d'euros i la creació de més de 80 llocs de treball".L'empresa ha volgut deixar clar que, en cas que es donés llum verda al pla, aportarien "al sistema la mateixa quantitat d'aigua que n'extreguin i pagarien el seu consum al preu marcat per l'ACA". A més, arran de les queixes dels ecologistes, recalquen que en tot moment garantirien "les masses d'aigua dels rius Cardener i Llobregat, així com de la fauna i la flora que en ells conviuen". L'empresa també diu que la concessió estaria lligada "al nivell i situació dels embassaments", pel que, en episodis de sequera, "la disponibilitat de la concessió es podria arribar a suspendre".La "necessitat" de la reutilitzacióDes de l'Associació Catalana d'Amics de l'Aigua, el seu president, Xavier Latorre, valora positivament el projecte "des de la perspectiva que permetria duplicar la reutilització d'aigües regenerades en l'mbit industrial a Catalunya". "Estem a favor de la reutilització com a element cooperador dels recursos hídrics", subratlla, tot afegint, per, que "tota reutilització ha de tenir en compte els criteris de sostenibilitat: econmics, socials i ambientals".Latorre insisteix en el fet que és l'ACA qui té la darrera paraula i qui determinar si el cabal sollicitat per l'empresa "és poc, molt o massa". No obstant aix, davant de les queixes dels ecologistes sobre com pot afectar els rius Cardener i Llobregat, diu que té clar que en qualsevol cas l'organisme "els obligar a retribuir els mateixos cabals en les mateixes condicions, no en tenim cap mena de dubte".
