Actualitzat 03/04/2017 14:40

Una "iaia convergent de dretes a qui li cau un mite" pel cas Pujol, protagonista de 'A tots els que heu vingut'

Agencia Catalana de Noticias
ACN

L'obra de Marc Rosich, protagonitzada per Mercè Arànega, es podrà veure a la Sala Petita del TNC del 6 d'abril al 7 de maig

ACN

Barcelona.-L'escriptor Marc Rosich retrata a la seva nova obra una "iaia convergent de dretes a qui li cau un mite" amb el cas Pujol. Ella és la protagonista, interpretada per Mercè Arànega, de 'A tots els que heu vingut', que es podrà veure a la Sala Petita del TNC del 6 d'abril al 7 de maig. Rosich ha definit el muntatge com un melodrama, d'esperpent i de mirall deformat amb molta ironia i humor i ha assegurat "no és una ficció política, sinó un retrat familiar". El director del TNC, Xavier Albertí, ha volgut recalcar que l'espectacle "no ataca" ningú, sinó que mostra un marc familiar on s'han perdut les certeses. Comparteixen escenari amb Arànega, Lurdes Barba, Montse Esteve, Àurea Márquez, Mireia Pàmies i Carles Gilabert.

La protagonista de l'espectacle, la Magda, és una senyora gran que viu a l'Eixample i està de dol des de fa un mes per la mort del seu marit. L'ajuden a tirar endavant els discos de la Núria Feliu i una fotografia del difunt donant la mà a un antic president del govern. La Magda però no sap que l'expresident, és a dir Jordi Pujol, farà una confessió pública amb la qual trontollarà tot el món que l'envolta. Els fets passen entre el 24 i 26 de juliol del 2014, quan Pujol va reconèixer que tenia diners a l'estranger sense regularitzar. Rosich ha assenyalat que era una bona oportunitat de fer una obra compromesa amb els temps i va considerar un bon tema el cas Pujol. De fet, ha reconegut que hi va haver coses al voltant d'aquest fet que el van impressionar sobre tot el que veia dins de les cases "amb dones grans que se'ls hi havia caigut un mite i no entenien el món tal com l'havien entès ". Ha assegurat que el muntatge "no és una ficció política, sinó un retrat familiar".L'excusa de muntatge és com la casa "queda destarotada després del cas Pujol" i arran d'això van sorgint coses del passat de la família. Així com l'extravagància de la protagonista de pujar a casa seva a un indigent que viu al carrer, una cosa que mai hauria fet anteriorment i que sorprèn a tota la família.El títol de l'obra 'A tots els que heu vingut' sorgeix de la cançó de Núria Feliu 'Ja us he reconegut' (la protagonista és una gran seguidora de la cantant) i Rosich ha recalcat que la seva intenció és que el públic es vegi emmirallat amb el que passa, ja que presenta perfils molt fàcils de reconèixer. En aquest sentit, ha manifestat que la idea inicial gira al voltant de la Magda, que "seria la quintaessencia de totes aquestes iaies convergents de dretes, que de cop i volta havien tingut una fe cega en el pare de tots i de cop i volta el seu mite cau". Rosich ha fet èmfasi en què això "no és teatre documental, ni polític, sinó que passa per la ironia i l'humor". De fet, va més enllà per reflexionar sobre què ha passat a Catalunya, i "no només les iaies que havien cregut" amb Pujol, sinó a la societat en general. I és que el conflicte no només es queda a l'interior de la protagonista sinó que també afecta els membres de la família de la Magda. La primera part es dedica a endinsar-se al cap del personatge que encarna Arànega i a la segona part s'hi sumen les seves dues filles. "És una batalla de reines amb visions contraposades", ha apuntat Rosich.Arànega i "la bogeria progressiva" de la MagdaArànega, l'encarregada de donar vida a la Magda, explica que el seu personatge "va entrant en una bogeria progressiva, a l'inici veiem algú que està destarotat, però no està boig, però mica en mica arribarà a uns extrems de bogeria i de 'tansemenfotisme', sigui per febre, per caràcter o perquè s'ha tornat boja, té una progressió molt gran i això afecta a la relació amb les filles".Per la seva part, el director del TNC ha dit que és una tragicomèdia amb un rerefons històric. "Una obra que ens entrega un mirall difícil d'entregar, en el qual veiem com ens podem emmirallar i la mirada que ens torna parla de les nostres fidelitats i de la seva caiguda; les fidelitats familiars, conjugals, ideològiques i polítiques". Albertí ha destacat que tot i que parteix de la sàtira política, l'obra reflexiona sobre "les pròtesis de necessitat i d'identificació familiar i ideològica que tenim i què fem quan això se'ns desfà els dits". "És un espectacle d'una profunda sensibilitat ideològica per acompanyar-nos a viure el nostre present avui per avui", ha dit.

Contingut patrocinat