Publicado 23/10/2019 07:10CET

Guissona mostra els "tresors" recuperats que van sortir d'un pou de l'antiga Iesso en la campanya d'excavacions del 2017

Destaca un cubell de fusta de més de 2.000 anys dels quals només se'n conserven quatre o cinc en tot l'Imperi Rom

ACN

Guissona.-El Museu de Guissona mostra en una exposició temporal fins a finals de novembre els "tresors" que estaven submergits en un pou que es va excavar durant la campanya de l'estiu de 2017 a l'antiga ciutat romana de Iesso. Després d'un procés de recuperació i restauració al Centre d'Arqueologia Subaqutica de Catalunya (CASC) es poden veure peces destacades com un cubell de fusta que serviria per pouar l'aigua i dels quals només se'n conserven uns quatre o cinc d'iguals en tot l'Imperi Rom. David Castellana, director de museu, també posa en valor el conjunt de restes faunístiques com els cranis d'un cavall, bous o tortugues. Encara no s'han tret "conclusions definitives" per els experts creuen que els animals s'haurien fet servir en "rituals".

La campanya d'excavacions a l'antiga ciutat romana de Iesso l'estiu de 2017 va ser una de les més exitoses dels darrers temps grcies a la descoberta d'un pou que es trobava a la zona de fora muralla del nucli habitat. Els arquelegs van fer el buidatge de les capes inicials i quan es van trobar amb l'aigua que hi havia a l'interior la van bombar i aix va permetre accedir al fons i fer interessants troballes orgniques que grcies al fet que estaven submergides, s'havien conservat durant més de 2.000 anys. Segons David Castellana, Guissona est ubicada sobre un aqüífer que sempre s'ha "mantingut estable" i la humitat constant que aix comporta, ha fet que el material que estava a l'interior dels pous de l'antiga ciutat romana, s'hagi mantingut des del moment en que aquests pous van ser abandonats i "reblerts amb una situació d'humitat constants". Es tracta d'elements conservats que habitualment, amb un context arqueolgic d'un jaciment com el de Iesso, "es perdrien".Castellana afegeix que es tracta d'un material molt "sensible" perqu porta 2.000 anys submergit i necessita un tractament específic, un cop recuperat, de forma immediata, mantenint sempre les condicions ptimes. Aix representa que fins que no es va iniciar el procés de restauració, el material es va conservar submergit al Centre d'Arqueologia Subaqutica de Catalunya (CASC), a Girona, i després es va fer la recuperació per "estabilitzar els materials, salvaguardar-los i posar-los en valor amb exposicions".L'exposició que es pot veure aquests dies al Museu de Guissona és temporal perqu el material encara est en estudi. A finals de novembre, quan finalitzi la mostra les restes es tornaran a enviar a la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB) per continuar sent estudiades. Una vegada acabats els estudis, retornaran de forma indefinida al municipi segarrenc per ser exposades al museu.'Un tresor submergit'Un tresor submergit' és el títol de l'exposició que es va inaugurar al 7 de setembre i s'allargar fins a finals de novembre. La mostra comena amb restes de cermica que permeten datar quan va ser abandonat el pou perqu s'hi van comenar a llenar objectes. Segons Castellana, la cermica fixa l'abandonament a finals del segle II o principis del III d.C. També es pot veure una vaixella que destaca perqu no és de cermica sinó que hi ha un bol de fusta que s'ha conservat grcies a l'aigua i eines com una escarpa o un martell que no difereixen gaire de les que es fan servir avui en dia. Un altre element important és el fragment de sola de sabata elaborat amb cuir on es pot apreciar, fins i tot, els forats per on es passaven els fils cosits amb altres parts de la mateixa. Al costat d'aquesta sola s'hi ha posat una reproducció de sandlia romana perqu el visitant es faci a la idea de com podia ser aquest element.L'element més rellevant de l'exposició és la galleda, que conserva fins i tot una part del crcol de ferro que tanca els llistons per fer la base de cul. Segons Castellana, és probable que hi hagués un crcol superior per donar estabilitat del qual en sortís l'anella per estirar el cubell i carregar aigua del pou, per no s'ha conservat.D'altra banda, hi ha una mostra de bona part dels elements faunístics recuperats com són el crani d'un cavall del qual se'n conserva tot l'esquelet, els cranis de bous, tortugues i rates. Segons Castellana, el fet que s'hagin trobat molts esquelets de tortuga fa pensar als investigadors que aquest fos un "plat estrella" de la fonda que hi havia al costat del pou. Finalment, s'hi poden veure les restes orgniques com les llavors de ram, nous que encara semblen comestibles i pinyols de pruna.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés