Amb el nou model plurilingüe i intercultural, les escoles podran modificar la presència d'idiomes estrangers en qualsevol matèria
ACN
Barcelona - Badalona.-Més castellà en entorns catalanoparlants, més català en entorns castellanoparlants, més anglès en matèries no lingüístiques o activitats en llengües d'origen dels alumnes. Aquests són alguns dels plantejaments que posa sobre la taula el nou model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya que el Govern vol impulsar després de 30 anys d'immersió lingüística. Sense deixar de banda el català com a llengua vehicular, la intenció del Departament d'Ensenyament és aconseguir que en acabar l'ESO els alumnes catalans domini com a mínim tres llengües: el català, el castellà i l'anglès. Per aconseguir-ho, es treballa amb l'horitzó que, amb una major exigència de competències als docents, es puguin potenciar iniciatives que impliquin l'ús de diferents llengües.
El Departament d'Ensenyament ha actualitzat el model lingüístic a les escoles catalanes cap al plurilingüisme i la interculturalitat. Després de l'èxit de la immersió lingüística, Ensenyament vol posar en valor les diferents iniciatives que s'han anat posant sobre la taula per millorar l'aprenentatge de les llengües a escoles i instituts tenint en compte la gran varietat de llengües d'origen que hi ha actualment i els diferents entorns on es troben els centres educatius. Per això, els responsables del Departament aposten per un model en què els centres, més enllà de percentatges i imposicions curriculars, treballin un model lingüístic propi en funció de les necessitats de cada alumne tenint clar que l'objectiu és que al finalitzar l'ESO, els alumnes tinguin competència lingüística i per tant, domini, del català, el castellà i una llengua estrangera com a mínim (el nivell B1 del Marc Europeu de Comú de Referència ), a més de coneixements d'una segona (A2). Per aconseguir-ho, el nou model parteix de la base que cal aprendre els idiomes a través del seu ús en matèries amb contingut, i per tant, estendre les experiències que s'han fet fins ara a través de l'AICLE, a altres matèries o situacions per abordar les llengües des d'un punt de vista transversal. Tot i això, la intenció del Departament també va més enllà d'oferir matèries no lingüístiques en altres llengües i aposta per poder incorporar aquests idiomes, ja sigui l'anglès, el francès o l'alemany (les llengües estrangeres que més s'estudien a les escoles) en qualsevol activitat en funció de les possibilitats. Això vol dir, per exemple, poder llegir articles en anglès a classe de biologia o agafar exemples, en castellà, per a la classe de tecnologia. El director general de d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Josep Vallcorba, Destaca que el nou document manté el català com a llengua habitual a l'escola, però que el professorat ha de tenir 'prou professionalitat, autonomia i responsabilitat' per ajustar el procés i aconseguir uns millors resultats en matèria lingüística. Per tant, Vallcorba, assumeix que les direccions hauran de treballar en un projecte lingüístic propi que estigui a l'abast de les famílies. Formació del professoratUn dels reptes per implementar aquest nou model és la millora de la formació del professorat i de les pròpies competències lingüístiques en llengües estrangeres, per la qual cosa, el Departament aposta per una formació contínua alhora que defensa la necessitat d'exigir el nivell B2 a tots els professors que s'incorporin al sistema. Vallcorba recalca que es planteja com 'un mèrit i no un requisit', però aposta per seguir propiciant aquesta millora a través d'intercanvis, activitats internacionals o estades que permetin ajudar en aquest sentit. L'ajornament del requisit del B2 per als graduats, ajornat en una moratòria, 's'ha de mirar de resoldre' segons Vallcorba, que alhora, aposta per treballar i incentivar el professorat cap a 'una actitud, voluntat i disponibilitat d'obertura lingüística i cultural'. Sense calendarisVallcorba ha explicat que el nou document, que s'ha presentat aquest dimarts en un acte al Petit Palau de Barcelona, està plantejat 'amb rigor i seriositat' i per això, en defensa un plantejament de fons sòlid d'acord amb les necessitats de les institucions educatius. Pel director general, el temps a l'educació és 'lent, estable' i vol 'tranquil·litat, professionalitat i autonomia'. És per això que es fixa el treball a llarg termini i demana 'no confondre els objectius amb els procediments'. En aquest sentit, Vallcorba creu que aquest model s'ha de deixar de banda de lluites polítiques. Qui no vol dominar dues llengües podent-ho fer? Es pregunta Vallcorba, que defensa, per exemple, està demostrat que la metodologia que planteja l'actualització del sistema funciona i que per tant cal 'sumar i multiplicar'. Per Vallcorba aquest nou model és una 'reflexió de fons' i una 'actualització' del patrimoni pedagògic que a més, ha de tenir en compte en la seva implementació, altres variables com la pressupostària. Reconeix que 'com més aviat ho puguem fer millor', però prioritzar fer-ho 'bé' que no pas tenir 'presses excessives'. L'experiència d'èxit a l'escola LlibertatL'escola Llibertat de Badalona fa tretze anys que va començar a implantar l'AICLE. Segons ha explicat la directora del centre, Muntsa Roca, van ser un dels primers centres en implantar el model d'immersió lingüística i posteriorment van fer servir aquesta experiència per anar-se adaptant als nous perfils d'alumnat. "Ja disposàvem d'una base consolidada i una manera de treballar coordinada de tota l'escola en què la llengua oral i l'expressió tenien un punt de partida molt important", comenta Roca que recorda que abans tots els alumnes eren castellanoparlants i ara el perfil ha canviat molt. "Tenim diversos països d'origen, escolars àrabs, sud-americans, de Pakistan, xinesos i també castellanoparlants", assegura. Roca detalla que l'escola tracta de cercar "estratègies, recursos i metodologies per poder treballar les tres llengües - català, castellà i anglès - i activitats en què l'alumne sigui més partícip del seu aprenentatge i el mestre pugui fer una intervenció més directa i personalitzada".Roca explica que en aquest centre s'insisteix molt en l'expressió i comprensió oral de l'anglès durant el primer cicle de primària i a secundària es comença a fer servir aquesta llengua en algunes matèries com ciències o matemàtiques. "Té bon resultat perquè els alumnes ho troben més divertit", comenta la directora del centre que considera que si els escolars "només fessin la gramàtica tradicional en anglès acabarien avorrits". Assenyala que quan veuen "que té un sentit i que està lligat a la matèria que estan fent hi veuen una utilitat i en gaudeixen més".En aquest sentit s'ha expressat l'Antonio, un infant de cinquè de primària que es mostra molt satisfet de poder fer ciències en anglès: "Hem fet treballs i una exposició sobre els mamífers i tot i que costa una mica en anglès m'agrada molt perquè s'ha d'aprendre", indica. Per la seva banda, l'Ailin explica que "si s'escolten les explicacions de la professora és fàcil" i afegeix que treballar en grup també la motiva molt. L'Àsia, una altra de les estudiants, es mostra convençuda que gràcies a aquest aprenentatge podrà assolir un nivell d'anglès suficient per "viatjar a Anglaterra i parlar molt bé".
