Al complex d'Espui, a la Vall Fosca, tornar a formar part de la xarxa d'espais naturals i ja no s'hi podran desenvolupar els més 800 habitatges que el Pla contemplava
ACN
Tremp.-La Comissió territorial d'Urbanisme de l'Alt Pirineu ha aprovat inicialment aquest dijous el Pla director urbanístic (PDU) de la revisió de sls no sostenibles en aquest mbit. El Govern ha examinat 160 mbits d'extensió urbana de 26 municipis pirinencs. Aquests sectors, amb 648 hectrees tenien un potencial de 17.100 habitatges de nova construcció. El Pla proposa que 58 mbits tornin a formar part de la xarxa d'espais naturals. Sumen un total de 210 hectrees de superfície i, si s'arribessin a construir, tindrien un potencial de 4.706 habitatges. Us cas emblemtic, és el d'Espui, a la Vall Fosca, on s'havia de construir una estació d'esquí. Amb aquesta aprovació s'ha extingit un mbit amb un potencial de construcció de 300 habitatges i s'ha modificat un segon sector amb una superfície urbanitzable de 500 habitatges i hotels. El sostre edificable d'aquest mbit s'ha redut en més d'un 90% i només s'hi podr construir un hotel, sense habitatges.
A la Vall Fosca, deixant a banda el cas concret del nucli d'Espui, s'han extingit mbits d'un total de 10 pobles on es podia construir fins a 352 habitatges.Pel que fa al volum d'habitatges que es podien construir i que ara amb el nou Pla s'han extingit destaca també el cas del municipi de Rialp. A indrets prxims a la carretera d'accés a l'estació d'esquí de Port Ainé, concretament als mbits de Baürsos i Sant Miquel, s'hi podien arribar a construir 1.136 habitatges; 635 (Baürsos) i 501 (Sant Miquel) Ara amb aquesta aprovació s'ha extingit aquest creixement urbanístic. El mateix ha passat a l'mbit del nucli de Roni, el darrer abans d'arribar a Port Ainé, on es podien construir 216 habitatges.Del municipi de Rialp destaca també les possibilitats de creixement de pobles amb tot just una vintena d'habitants on es podien construir més d'un centenar d'habitatges com a Beraní (137), Caregue (179), Escs (104) o Surp (133).La Vall de Cards, al Pallars Juss, és un dels municipis amb un volum d'mbits extingits fora significatiu; un total de 581 habitatges de 5 pobles (Ainet de Cards, Bonestarre, Lladrós, Ribera de Cards i Surri). A la Cerdanya, al nucli de la Molina, s'han extingit els mbits de Font Moreu i la Solana, on es podien construir 100 i 140 habitatges respectivament.El Pla contempla mbits a modificar i aposta per canviar les condicions de desenvolupament de 56 mbits, que sumen 250 hectrees i tenen un potencial de 6.120 habitatges. Aquesta modificació pot consistir en un canvi o ampliació dels usos permesos, de la tipologia dels edificis que s'hi poden construir, de la densitat d'habitatges, la reducció de la superfície de l'mbit, el canvi en els terminis d'urbanització o al fet de condicionar-ho a l'elaboració prvia d'un estudi paisatgístic.L'mbit més significatiu és el d'Espui, al Pallars Juss, on es podien construir 522 habitatges. Ara el Pla redueix la seva superfície i sostre edificable en més d'un 90% i només s'hi podr construir un petit hotel, sense habitatges.A Espot, al Pallars Sobir, a peu de pista de l'estació d'esquí es preveia un gran desenvolupament i aquest Pla el redueix molt, deixant-lo només per construir un petit hotel i alguns apartaments que complementin l'estructura del peu de pista sense sobredimensionar. En aquest mbit es podia construir fins a 700 habitatges.Pel que fa als mbits que es podran urbanitzar amb les mateixes condicions que determina el planejament municipal n'hi ha un total de 46 amb una superfície global de 188 hectrees i un potencial de 6.275 habitatges. En aquest apartat sobresurten pel volum d'habitatges Puigcerd amb 1.673 i la Seu d'Urgell amb 1.026. Al Pallars Juss són significatius els 297 que es poden construir a Xerallo (Sarroca de Bellera) i els 380 de Sorpe (Alt neu). Aquest últim municipi veí de l'estació d'esquí de Baqueira Beret per la part pallaresa.No obstant aix, el PDU estableix a cadascun dels mbits directrius i recomanacions. Per exemple, tenir compte de l'existncia de torrents o cursos hidrulics o bé possibles riscos geolgics a l'hora d'urbanitzar els sectors. Tot i que el PDU no modifica les condicions d'aquests mbits, quan es desenvolupin se sotmetran a una valoració particularitzada, de la qual es poden derivar criteris restrictius.Moratria de llicncies d'obra i de planejamentQuan la Comissió d'urbanisme va aprovar, l'octubre de 2018, l'avan d'aquest PDU, es va acompanyar d'una suspensió en l'aprovació de noves llicncies d'obra i d'instruments de planejament en 73 sectors. L'objectiu d'aquella moratria era evitar que es pogués urbanitzar algun sector mentre el Departament de Territori i Sostenibilitat treballava en el Pla que havia d'assignar l'estratgia adient a cadascun.Amb l'aprovació inicial del PDU es prolonga la moratria per a tots aquells mbits que es proposa extingir o modificar, un total de 114. Es mantindr fins a l'aprovació definitiva del PDU, com a mxim un any.
