Publicado 15/01/2019 16:43

El Govern declara l'església de Sant Ruf de Lleida bé cultural d'inters nacional

L'edifici és una mostra exemplar i rara de l'arquitectura dels segles XII i XIII

ACN

Barcelona.-El Govern ha acordat declarar bé cultural d'inters nacional, en la categoria de Lloc Histric, l'església de Sant Ruf, a Lleida, i delimitar-ne l'entorn de protecció. Aquest edifici és una mostra exemplar i rara de l'arquitectura dels segles XII i XIII i, a més, constitueix un exemple que connecta la tradició romnica amb les obres del Cister i el Temple, amb la maduresa del romnic i l'inici del gtic. L'església de Sant Ruf est ubicada a 2 quilmetres al nord de Lleida, al peu de la carretera de Torre-serona. L'autorització per construir l'església va tenir lloc l'any 1156 per va quedar inacabada i des del segle XV es trobava en decadncia.

L'any 1152, el comte Ramon Berenguer IV, després de conquerir Lleida tres anys abans, va cedir les terres per construir-hi una cannica agustiniana depenent de Sant Ruf d'Avinyó. El 1156 es va nomenar el primer prior i es va autoritzar la construcció de monestir sobre les restes d'una mesquita anterior. Es diu que la comunitat va desaparixer l'any 1348 amb la Pesta Negra. Finalment, el 1418, després de la mort del darrer canonge, el monestir va quedar incorporat al Bisbat de Lleida. L'església de Sant Ruf, que formava part del primer monestir considerat d'estil romnic a Lleida, va ser construda sota la direcció del primer mestre de la Seu Vella, Pere de Coma. Després de la pesta, l'església va quedar inacabada ja que només es van poder construir els dos absis i el creuer, amb columnes de doble traat i capitells sense decoració.L'església del priorat de Sant Ruf de Lleida, assentada sobre una explotació agrícola andalusina preexistent i en tant que fundació de Ramon Berenguer IV adscrita al monestir provenal de Sant Ruf d'Avinyó, condensa histricament alguns dels esdeveniments més rellevants del panorama polític, cultural i artístic del país enmig dels grans canvis que va experimentar a mitjan del segle XII.El temple de Sant Ruf, en la seva formulació arquitectnica i expressió plstica, és el resultat evident de la trobada de tradicions culturals diverses. Perqu estilísticament est adscrit a l'escola del romnic lleidat produda entre els segles XII i XIII i s'hi conjuguen les tradicions romniques locals amb els corrents occitans, especialment tolosans, alhora que també s'hi incorporen recursos i elements de la plstica islmica.Histricament parlant, el temple i el priorat del qual formava part, constitueixen un bon exemple de la implantació sobre el preexistent espai andalusí d'uns nous establiments destinats a transformar-lo radicalment, d'acord amb els requeriments de la societat conqueridora.Des del punt de vista de la histria cultural contempornia, s'ha de remarcar que els vestigis imponents d'aquest temple es troben just en del desvetllar per l'inters per l'art romnic al país. En aquest sentit, l'atenció per Sant Ruf de Lleida va superar aviat l'mbit local. Així, va merixer el reconeixement de la missió de recerca de l'Institut d'Estudis Catalans encapalada per Josep Puig i Cadafalch el 1907 i es va incorporar d'aquesta manera a la bibliografia general sobre l'arquitectura romnica catalana.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés