Es prohibeixen durant dos anys ampliacions de bestiar i construcció de noves granges en zones amb un alt índex de crrega ramadera
ACN
Barcelona.-El Govern ha aprovat el Decret de gestió de la fertilització del sl i de les dejeccions ramaderes. L'objectiu de la nova normativa és assegurar la qualitat dels sls i de les aigües subterrnies del país, i garantir, a la vegada, la viabilitat i la sostenibilitat de les explotacions ramaderes i del sector carni catal. Per aconseguir-ho, el decret aprofundeix en un model de gestió basat en la valorització de les dejeccions com a recurs. Així mateix, preveu limitacions pel que fa l'increment de bestiar en zones vulnerables per nitrats. En aquest sentit, estableix una moratria de dos anys per a ampliacions i construcció de noves granges en els 66 municipis del país que tenen un alt índex de crrega ramadera. El decret també introdueix la prohibició d'aplicar purins en festius i caps de setmana prop de nuclis urbans.
El decret est signat pels departaments d'Agricultura; Territori i Sostenibilitat, i Salut i ha estat treballat i concertat amb el sector. La nova normativa pretén assegurar que la gestió real sigui més eficient, fent un ús més adequat dels fertilitzants orgnics i minerals per millorar la qualitat dels sls i de les aigües subterrnies, a la vegada que vol garantir la viabilitat i la sostenibilitat de les explotacions agrícoles i ramaderes del país.Per aconseguir-ho, es preveuen tres grans línies d'actuació: la millora en origen en la gestió de les dejeccions de les explotacions ramaderes, incloent-hi el seu tractament; la innovació i millora en les aplicacions als sls, mitjanant una fertilització orgnica d'excellncia, i el control i seguiment d'aquestes aplicacions, garantint la seva traabilitat. El Decret promou la valorització de les dejeccions com a recurs dins d'un esquema de bioeconomia circular, amb una fertilització ajustada a les necessitats dels cultius, una aplicació feta amb maquinria adequada i, fins i tot, quan calgui, en l'exportació dels excedents de nutrients. El decret, a banda del rgim sancionador, refora el Pla de control i potencia el sistema de control dels nutrients al sl. Així, es prenen 500 mostres de sl agrari a l'atzar que són analitzades, per comprovar que no es superen les concentracions mximes de nutrients al sl.Aplicació prctica del model de gestióEn origen a la granja, l'objectiu és reduir el volum de fems i purins així com del nitrogen, i altres nutrients, generats a les explotacions ramaderes, mitjanant la millora de l'alimentació del bestiar i l'ús de noves tecnologies; millorar els sistemes d'emmagatzematge i potenciar els sistemes de tractament que permeten l'exportació de nutrients fora de les zones amb alta densitat ramadera, en un esfor de bioeconomia circular.En destí, es pretén garantir una fertilització d'excellncia ajustada a les necessitats dels cultius i dels sls. Una normativa ja prohibeix les aplicacions de purins amb vano o ventall, evitant així prdues de nitrogen per volatilització, buscant incrementar l'eficincia i aconseguir el mxim aprofitament dels nutrients aportats. En aquest sentit, els equips d'aplicació de dejeccions ramaderes hauran de disposar d'un sistema que permeti una elevada uniformitat de distribució i un bon ajustament de la dosi, i hauran de disposar d'un conductímetre, o altre mtode de precisió equivalent, que permeti estimar la concentració de nutrients del purí. Per a totes dues obligacions s'ha establert un període transitori per tal que el sector s'hi pugui adaptar. També s'estableix un assessorament tcnic obligatori per als agricultors per aconseguir una bona fertilització. Una altra de les mesures que introdueix el decret per tal de minimitzar les molsties al conjunt de la ciutadania és que escurcen els períodes d'aplicació i enterrat i es prohibeixen les aplicacions de fertilitzants orgnics com ara purins en festius i caps de setmana a menys de 500 metres de nuclis urbans. En concret, no es podran aplicar des de les tres de la tarda del divendres o vigília de festiu fins a les dotze de la nit de diumenge o bé del dia festiu. Se n'exceptuen, per, les aplicacions amb injectors que deixin el fertilitzant totalment incorporat dins del sl, així com les aplicacions de productes inclosos dins l'mbit d'aplicació de la normativa de productes fertilitzants o de substrats.Els titulars de les explotacions ramaderes i agrícoles hauran de fer una declaració anual relativa a la gestió de les dejeccions i altres fertilitzants nitrogenats, tan orgnics com minerals, amb la finalitat de garantir la seva traabilitat. D'altra banda, per garantir la traabilitat del transport, si la parcella a fertilitzar és a més de 10 quilmetres (a 5 quilmetres dos anys després de la publicació del decret), o bé si es tracta d'una empresa de serveis, caldr que els equips de transport de dejeccions ramaderes vagin equipats amb un dispositiu electrnic de posicionament global (GPS), per tal d'assegurar una major traabilitat de les aplicacions de dejeccions ramaderes a llarga distncia. Limitacions a l'increment de bestiar en zones vulnerables per nitrats El decret també estableix una moratria absoluta de dos anys, a partir de la publicació del decret, per a la construcció de noves granges i ampliació de la capacitat d'aquelles existents que estiguin situades en un dels 66 municipis amb un alt índex de crrega ramadera (ICR), és a dir superior a 1,2. La majoria d'aquests municipis s'ubiquen a la Catalunya Central (48). Es tracta de Sant Feliu Sasserra (Bages); Avi, Casserres, Gironella, Montclar Olvan, Puig, Reig, Sags, Santa Maria de Merls i Viver i Serrateix (Bergued); Collsuspina i Santa Maria d'Oló (Moians); Baleny, Calldetenes, L'Esquirol, Folgueroles, Gurb, Lluc, Malla, Manlleu, les Masies de Roda, les Masies de Voltreg, Muntanyola, Olost, Orís, Orist, Perafita, Prats de Lluans, Roda de Ter, Sant Agustí de Lluans, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluans, Sant Hiplit de Voltreg, Sant Juli de Vilatorta, Sant Martí d'Albars, Sant Pere de Torelló, Sant Vicen de Torelló, Santa Cecília de Voltreg, Santa Eugnia de Berga, Santa Eullia de Riuprimer, Seva, Sobremunt, Taradell, Tavrnoles, Tavertet, Tona, Torelló i Vic (Osona).A les comarques lleidatanes són set els municipis amb un ICR superior a 1,2. Són Puiggrs (Garrigues), Bellmunt d'Urgell (Noguera); Golmés, Miralcamp, Mollerussa i Vilanova de Bellpuig (Pla d'Urgell); Soses (Segri). A l'mbit Metropolit, els sis municipis afectats per la moratria són Bigues i Riells, Cnoves i Samalús, Cardedeu, Llinars del Valls, Sant Antoni de Vilamajor i Sant Pere de Vilamajor (Valls Oriental). Mentre a les comarques gironines en són cinc: Banyoles, Camós i Porqueres (Pla de l'Estany) i Lladó i Santa Llogaia d'lguema (Alt Empord). Per a la resta d'explotacions ramaderes situades en zones vulnerables per nitrats -amb un índex d'entre 0,8 i 1,2-, l'increment de bestiar només ser possible amb l'exportació de nutrients fora de la zona vulnerable. El decret determina que s'assigni a cada explotació ramadera una quantitat de nitrogen de referncia, que és el mxim que podran aplicar a les zones vulnerables.Revalorar les dejeccions La nova normativa busca promoure les dejeccions ramaderes que generen les granges com un recurs que, ben aplicat, pot mantenir o fins i tot millorar la qualitat dels sls agrícoles, la qual cosa es traduiria en un increment substancial del potencial productiu dels cultius implantats. Amb aquest objectiu, fa més de quinze anys que la Generalitat treballa en la investigació i l'experimentació de camp i ofereix assessorament a les explotacions per a la correcta gestió de les dejeccions.A més, en els darrers anys, s'han posat en marxa programes de recerca cofinanats entre Agricultura i la Unió Europea, com ara el del projecte Life Futur Agrari, el Life Agriclose i el projecte de conques hidrogrfiques, que han servit per fer arribar al sector aquelles eines existents per a millorar el maneig de fems, purins, gallinasses i altres adobs, així com per a donar pautes per a minimitzar els continguts elevats de nutrients en zones de Catalunya amb una elevada concentració ramadera. Actualment des del departament s'est treballant amb altres organitzacions en dos projectes H2020 a nivell europeu. Es tracta d'EFFECT, per explorar noves formes contractuals entre ramaders i agricultors, i FERTIMANUR, per obtenir productes fertilitzants d'alt valor, tot dins un enfoc de bioeconomia circular.El desplegament del decret de gestió de la fertilització del sl i de les dejeccions ramaderes suposar una inversió per a l'Administració d'uns 800.000 euros, mentre el sector també haur de fer inversions en maquinria d'aplicació i tractaments.
