Per potenciar la convivncia entre la biodiversitat i les activitats esportives i de lleure s'ha editat material divulgatiu per informar les persones usuries de l'estació d'esquí de Port Ainé
ACN
Llavorsí.-El Departament de Territori, en collaboració amb l'entitat Paisatges Vius, ha iniciat una campanya divulgativa per donar a conixer la fragilitat del gall fer i divulgar bones prctiques a l'hora de conviure amb aquesta espcie amenaada. A Catalunya es concentra sobretot al Parc Natural de l'Alt Pirineu (120 mascles). Ara, s'ha editat cartells informatius per installar a l'estació d'esquí de Port Ainé, per promoure accions que potencin la conservació de l'entorn. L'objectiu de la iniciativa és sensibilitzar la ciutadania per contribuir a conservar les poblacions de gall fer al Pirineu i Prepirineu catal, on la davallada d'exemplars ha sigut més drstica, d'un 20% en 10 anys. Una de les causes d'aquesta disminució és la interacció amb l'activitat humana.
Aquest mes de febrer i durant el mar el Parc Natural de l'Alt Pirineu té previst dur a terme prospeccions de les zones d'hivernada, per tal de precisar millor la delimitació d'aquestes zones sensibles. L'objectiu és minimitzar a l'hivern les activitats en aquests espais d'ús públic, sobretot en les rees properes a zones freqüentades.Properament també s'installaran cartells divulgatius sobre el gall fer a altres estacions d'esquí nrdic i alpí, com Espot i Guils-Fontanera. A més, es treballar per installar-los la propera tardor a les estacions de Sant Joan de l'Erm, Virós-Vall Ferrera i Tavascan. A més, s'ha editat un pster que ja es troba disponible, de forma gratuta, a la seu del parc a Llavorsí i a la Casa dels Parcs dels Pirineus a la Seu d'Urgell per a distribuir entre les persones visitants interessades.En aquesta línia, l'entitat Paisatges Vius treballa parallelament en una campanya de sensibilització sobre aquesta espcie, amb el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica i el Departament de Territori i Sostenibilitat, per tal de fer més compatibles aquestes activitats amb la conservació de l'espcie. Així, lentitat també ha dissenyat unes estovalles individuals de paper per als refugis guardats i altres establiments i, properament, s'editaran uns tríptics i es crear una exposició itinerant.Al mateix temps, lentitat estableix acords de custdia amb propietaris de finques privades per tal d'evitar una gestió que vagi en detriment de la conservació del gall fer i alhora reduir impactes i amenaces, com la retirada de filats d'espines, la senyalització de filats ramaders o la regulació de l'accés de vehicles motoritzat a zones sensibles.La gallincia més gran a Catalunya El gall fer (Tetrao urogallus) és una espcie amenaada a tot l'Estat, i representa la gallincia més gran a Catalunya (5 kg els mascles i 2-2,5 kg les femelles). Als Pirineus la majoria de les poblacions es troben en boscos de pi negre i en la zona alta de les pinedes de pi roig entre 1.600 i 2.200 metres d'altura. Durant l'poca de reproducció necessiten zones amb un dens sotabosc d'arbustos com el nabiu, el neret, el boix, la boixerola o el ginebró. En canvi, durant l'poca d'hivernada, utilitzen boscos relativament madurs a la seva cota més alta. La població del Parc Natural de l'Alt Pirineu es va estimar, l'any 2015, en uns 120 mascles adults, que representen un ter de la població catalana i un 20% dels mascles de tota la península Ibrica. Les dades dels últims censos indiquen que entre el 2005 i el 2015, la població al Parc Natural de l'Alt Pirineu ha disminut prop d'un 20%, passant dels prop de 150 mascles el 2005 als prop de 120 mascles el 2015. Pel que fa a tot el Pirineu catal, ha experimentat una regressió de prop del 30% en 10 anys. Dels prop de 550 mascles censats lany 2005 la població ha disminuit fins als prop de 360 mascles, de manera que els mascles censats a Catalunya no arriben als 400 exemplars.Per comarques la situació més greu la trobem a la comarca de la Cerdanya on la reducció defectius ha estat del 71%, seguida de lAlt Urgell, amb una redució dun 55%, i la Val dAran, dun 50%. En la resta de comarques, les reduccions són menors, entre el 10 i el 20% (Pallars Juss, Ripolls), o presenten una situació de certa estabilitat (Alta Ribagora, Bergued).
