Publicado 09/09/2019 15:18CET

La Generalitat impulsar proves pilot amb sediments per frenar la mosca negra a l'Ebre

Agencia Catalana de Noticias
Agencia Catalana de Noticias - ACN

Els resultats de les investigacions de l'IRTA sobre la relació entre la plaga i l'estat ecolgic del tram final del riu serviran de base per a les actuacions

ACN

Tortosa.-Les investigacions de l'IRTA sobre la relació entre l'estat ecolgic i la qualitat de l'aigua del tram final de l'Ebre amb l'explosió de la mosca negra seran la base per impulsar proves pilot que ajudin a frenar l'aven de la plaga. Després de reconixer que aquesta ha estat una de les pitjors temporades que es recorden, el delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallars, ha anunciat en el marc de la comissió de seguiment que aquestes actuacions es podrien implementar a partir de l'any vinent, de forma complementria als tractaments amb larvicida. La idea seria equilibrar l'estat actual del riu amb avingudes que arrosseguin sediments dipsits a la llera amb aquest objectiu. Aix, segons ha apuntat en nombroses ocasions l'investigador de l'IRTA, Carles Ibáñez, permetria reduir la població de macrfits on proliferen les larves, a més d'ajudar a mantenir el Delta.

L'estudi que Ibáñez i l'ecleg Josep Peñuelas van publicar a 'Science' aquest passat mes d'agost ha fet obrir els ulls als responsables del Govern, que ara aposta perqu l'IRTA s'impliqui de forma activa en aquesta lluita. El mateix Ibáñez, acompanyat del responsable del centre de l'IRTA de Sant Carles de la Rpita, José Miguel Campos, han participat per primer cop en la reunió per exposar els resultats de les seves investigacions i la seva possible translació prctica. També ho han fet els representants de la Plataforma d'Afectats per la Mosca Negra, per conixer de primera m la situació actual i les noves propostes.La idea seria comenar a efectuar les proves pilot, a partir del prxim 2020, de forma parallela als tractaments amb el larvicida biolgic BTI que s'efectuen a diversos punts al llarg del tram final del riu. Concretament, s'estudiaria la possibilitat d'efectuar avingudes puntuals que arrosseguin acumulacions de sediment dipositades amb aquest objectiu a la llera del riu. També extreure els fangs que es troben al fons del pant de Riba-roja perqu fossin arrossegats pel corrent fluvial.La fora de les avingudes puntuals de primavera i tardor, que ajuden a netejar la llera de macrfits, i l'enterboliment de l'aigua permetria contrarestar els efectes que, durant les últimes dcades, ha tingut la installació de depuradores al llarg del riu. Tot i que han contribut, per una banda, a millorar alguns aspecte de la seva qualitat, la important presncia de fsfor i la gran transparncia de l'aigua han ajudat a fer créixer les plantes aqutiques que utilitza la mosca negra per reproduir-se."És un projecte interessant, que s'ha de posar en estudiar, valorar i no deixar caure en un sac buit", ha manifestat Pallars. Segons ha explicat Pallars, el COPATE, l'organisme encarregat de la resposta tcnica contra la plaga, veu bons ulls la implicació de l'IRTA en aquest mbit. De moment, per, el delegat del Govern no ha concretat com es podria materialitzar aquestes actuacions que, d'altra banda, requeririen la implicació i el vistiplau de la Confederació Hidrogrfica de l'Ebre (CHE) i l'administració de l'Estat. De fet, enguany les avingudes s'han redut i, en el context de sequera actual, el cabal del tram final de l'Ebre es manté sota mínims. Segons Pallars, l'Agncia Catalana de l'Aigua manté converses amb la CHE per garantir i incrementar aquestes maniobres.Aquesta situació del riu, sumada a la climatologia, han estat, segons el delegat del Govern, els aspectes fonamentals que han contribut enguany a tancar la campanya de la mosca negra "com un dels pitjors anys". "No tant pel tractament sinó per com ha afectat", ha precisat, tot precisant que els nombre de persones tractades en centres sanitaris ha estat en la línia habitual dels últims anys. Pallars ha seguit lamentant que la Generalitat té "poca capacitat" a l'hora de poder incidir en les decisions de regulació del riu, que ajudarien a avanar els tractaments, fer-los més efectius o, com ja s'ha apuntat, contribuir a frenar la plaga.Tot i que l'exposició de l'IRTA dona, en bona part, resposta als interrogants que planteja el Govern en aquest terreny, Pallars ha reiterat que segueix apostant per un estudi que defineixi com es pot millorar l'atac contra la plaga. Reitera que no és una qüestió estrictament de recursos, tot i que els tcnics s'han queixat de forma reiterada de la manca de diners per poder iniciar els tractaments al moment idoni. Enguany s'han retardat fins a finals d'abril i els seus efectes s'han deixat notar més que mai. El responsable del Govern es justifica assegurant que amb pressupost i governs diferents segons els anys s'ha comenat abans o més tard per efecte de la climatologia o l'estat del riu.Conveni pendentDe moment, el COPATE ha presentat un projecte amb arguments per demanar a la Generalitat que aporti més recursos per aquest combat del qual se'n far seguiment durant els prxims mesos. Segons Pallars, l'aportació de la Generalitat és de 674.000 euros, que se sumen als 100.000 de la Diputació de Tarragona i 40.000 de la de Lleida per lluitar contra totes les plagues, inclosa la del mosquit al delta de l'Ebre. El compromís, detalla, és estudiar si aquestes aportacions, per part de totes les administracions, es poden incrementar. Per amb els pressupostos de la Generalitat prorrogats l'escenari es complica. Fins i tot la disponibilitat d'aquests diners cada temporada. Alcaldes i tcnics segueixen reclamant un conveni plurianual que eviti complicacions d'accés als recursos al moment d'iniciar els tractaments. "La nostra voluntat és fer un conveni el temps més llarg possible ", sosté Pallars, tot assegurant que la Generalitat sempre ha acabat responent. "Quan tinguem els pressupostos aprovats", ha precisat.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés