Han publicat 'Halar, cuina gitana a Catalunya', un receptari on la font d'informació han estat dones i homes gitanos
ACN
Sant Fruitós de Bages.-Coincidint amb els 600 anys de l'arribada de la comunitat gitana a Catalunya, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat i la Fundació Alícia s'han aliat per posar en valor el paper que ha tingut i té en la cultura popular. Per fer-ho possible han publicat 'Halar, cuina gitana a Catalunya', un receptari que explica la tradició culinria del poble gitano i on la principal font d'informació han estat dones i homes gitanos residents a les diferents províncies catalanes, i amb orígens molt diversos dins del territori peninsular.
Un total de 34 receptes conformen un llibre "pioner", diu el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, que remarca aquest rerefons de com busca "visibilitzar el poble gitano i realar el concepte, encara vigent, de que entre tots hem construt aquest país". Per reconixer aquesta aportació, afegeix, s'ha optat per un element tan quotidi com és la cuina. "De ben segur que a molta gent la sorprendr que moltes coses que tenim interioritzades vénen d'aquí", insisteix, tot posant com a exemple el mateix títol del llibre. "La paraula halar és una expressió que utilitzem i segur que poca gent ho coneix, tot plegat est més interioritzat del que pensem", assegura.Des de la Fundació Alícia, el seu director, Toni Massanés, apella a la voluntat del receptari de fer "perdurar" encara més aquesta riquesa gastronmica. "És essencial l'aportació que ha fet la comunitat gitana a la nostra cultura popular", manifesta. Ricard Marí, un dels xefs que ha participat en l'elaboració del treball, va més enll i el defineix com un recull de "la histria de la cuina gitana". I és que a banda de recopilar plats específics, inclou altres aspectes com són les preferncies i hbits alimentaris o la distribució d'pats,"Són una herncia perqu, independentment del recent boom que ha viscut la cuina en general, permet al poble gitano fer-se un lloc", opina el cuiner, tot remarcant que "volem que la gent spiga que fa 600 anys que som aquí, hem entregat, hem rebut molta cuina, i tot forma part de la nostra cultura".El paper de la donaPer elaborar el receptari, els experts d'Alícia han visitat diferents comunitats gitanes del territori catal. A través de "converses i cuinar amb ells s'ha recollit un coneixement que va més enll de quantitats i procediments, si no també la manera de com i quan es menjava", diu Massanes. El treball recull les experincies personals i, també, les dels seus avantpassats d'aquí i procedents d'altres territoris com Andalusia, Mlaga, Múrcia o Portugal, entre d'altres, al voltant de la seva tradició culinria i gastronmica.Entre els grans distintius d'aquest treball, apunta el director d'Alícia, hi ha també que la base d'aquest receptari "és femenina". "Són les que són les que creen plats saborosos per gaudir i que, alhora, fan família".Exemples que no són únicsMarí defineix la cuina gitana com una cuina "d'aprofitament" on la reina és la cansalada, per també altres ingredients com el fonoll o la gallina. "Són plats pesats, per també perqu són plats únics", diu. 'Cocido amb fonoll i sopa de pa', 'Mondongo', 'Patates guisades o amañadas' o 'Migas', són algunes de les receptes. El cuiner, per, insisteix en el fet que el llibre posa "la base de com és la cuina" per que "evidentment" existeixen moltes varietats d'aquests plats.
