La por de la garotes als depredadors, clau per "salvar" els boscos marins

Publicado 9/4/2019 11:58:02CET

Un estudi, en el qual ha participat el CSIC de Blanes, constata que aquesta espècie menja menys si se sent amenaçada

ACN

Blanes.-Un estudi dirigit pel Centre d’Estudis Avançats de Blanes del CSIC, la Universitat de Western Australia i la Nature Conservation Foundation ha descobert que la por que tenen les garotes cap als seus depredadors és clau per a la salut dels boscos d'algues submarins, que estan en fort retrocés a nivell mundial. El document, que publica avui la revista científica Ecology, ha examinat el comportament d'aquesta espècie mesurant les marques que deixen a les roques, amb depredadors i sense, i dins i fora d'una reserva marina. Segons les dades recollides, dins la reserva l'abundància de peixos depredadors és molt més elevada que fora perquè no hi ha pesca. Això provoca que les garotes no surtin tant dels seus refugis per alimentar-se. A més, els investigadors van comprovar des del laboratori que les que estan sotmeses a senyals químiques dels seus depredadors mengen menys.

L'autor principal de l'estudi de la Universitat Western Australia, Albert Pessarrodona, detalla que aquesta situació es dona també amb altres espècies. "La por vers els depredadors perillosos com el lloc fa que herbívors com els cérvols mengin menys i això manté els prats i boscos en estats més madurs". El mateix passa, assegura, a l'aigua. "Les garotes poden arribar a sobrepasturar completament els boscos marins però si existeixen depredadors que les espantin, això no passa", detalla. L'estudi, a més, va detectar que no tots els exemplars s'espantaven de la mateixa manera sinó que són les garotes més grans les que tenien més por. Jordi Boada, coautor de l'estudi i investigador del CSIC, diu que això és cabdal perquè les garotes de mida gran són les que tenen una major capacitat d'ingerir algues i, per tant, són les que poden tenir un paper més perjudicial pels boscos d'algues.Els boscos submarins han anat retrocedint a nivell mundial durant les últimes dècades. Algunes de les àrees on hi havia boscos més exuberants, actualment, s'han convertit en deserts submarins, paisatges submergits desproveïts de vegetació, on domina la roca nua i amb grans densitats de garotes."Normalment, les poblacions de garotes estarien controlades pels peixos que se n'alimenten, però l'efecte combinat de la sobrepesca d'aquests depredadors, juntament amb altres amenaces com l'escalfament global, estan permetent que les poblacions de garotes creixin desmesuradament i acabin amb molts dels boscos submarins d'arreu del món”, diu Boada.La desaparició dels boscos d'algues té greus implicacions per la biodiversitat i la sostenibilitat, i en espècies d'interès comercial com els sards i les orades i per tant sobre l’economia.A Austràlia, les garotes ja han causat la destrucció de boscos submarins de grans zones de la costa est. Recentment, de fet, el govern local i el sector pesquer han invertit 5,1 milions de dòlars per minimitzar la formació de blancalls i protegir les reserves de pesca. "Els nostres resultats ressalten que mantenir les poblacions de depredadors en bon estat i, per tant, a les garotes amb por és cabdal per mantenir la salut dels valuosos boscos submarins", remarca Pessarrodona.

L'actualitat més visitada a Aldia.cat

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2019 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.