Publicado 25/4/2019 15:13:10 +02:00CET

La Galeria Mayoral fa dialogar Zóbel i Chillida en una exposició

Agencia Catalana de Noticias
ACN

La mostra ofereix una selecció de tretze olis de l'artista hispanofilipí i una desena d'obres de l'escultor basc

ACN

Barcelona.-La Galeria Mayoral ha inaugurat aquest dijous una exposició que estableix un dileg entre l'artista hispanofilipí Fernando Zóbel amb Eduardo Chillida. 'Zóbel-Chillida. Camins creuats, comissariada per Alfonso de la Torre, compta amb una selecció de tretze olis de Zóbel i una desena descultures de Chillida, que posen de manifest els vincles creatius i vitals existents entre els dos artistes claus de la postguerra. Els dos artites van comenar la seva carrera artística des de la solitud i en un context advers. A principis de la dcada dels cinquanta, Chillida va concebre les seves primeres escultures en guix i pedra. Parallelament, Zóbel feia els primers passos entre la figuració i labstracció.

A partir de la descoberta de lobra de Rothko el 1955, Zóbel va reduir el contingut dels seus quadres a lessencial, tant pel que fa a la composició i la temtica com a lús del color. Aquest fet va donar lloc a les 'Saetas' (Sagetes) i a les seves primeres pintures de restricció cromtica, conegudes amb el nom genric de 'Serie Negra' (Srie Negra), de la qual formen part algunes de les obres exposades, com 'Aquelarre' (1961) o Segovia II '(1962). Segons el comissari de la mostra, Alfonso de la Torre, a les 'Saetas' Zóbel semblava coincidir amb Chillida, en laspecte del tra negre al llen, derivant tots dos les seves cerques a una certa grafia que provés de comprendre la conscincia, el ritme del transcórrer". En lexposició es veu la restricció del color al blanc i negre o la passió dambdós per aquesta calligrafia. De la Torre ha explicat que els treballs dels dos artistes no es desenvolupen simplement en imatges abstractes, sinó en lelaboració de formes que ens els dos casos coincideixen en aquella restricció. El comissari ha expressat que hi ha una mirada orientalista sobre la realitat en els artistes, la qual els dona una manera de treballar amb una certa limitació, com si els dos cerquessin all essencial. De la Torre ha assegurat que els dos autors compartien en que amb la mínima expressió, podien arribar a la mxima expressió. Lartista hispanofilipí va evolucionar cap a lestudi de la llum i levocació del record. Les obres daquesta segona poca es caracteritzen per la reintroducció del color, que constitueix la base per a la construcció del quadre. En peces com 'Canción protesta III' (Canó protesta) (1968) les formes sorgeixen del color i es fonen amb el fons, de tons més clars i cada cop més neutres, i acaba desembocant amb la 'Serie Blanca' (Srie Blanca), a la qual pertanyen obres com 'La plazoleta' (La placeta) (1975).La llum va ser, també, un dels grans temes en les obres de Chillida. En el seu cas són jocs de matria i buit en els quals la llum neix, hi incideix i genera espais i volums. A més de les lurra, també pot observar-se en obres exposades en acer com 'Yunque de sueños XIX' (Enclusa de somnis XIX) (1998), 'Besarkada V' (Abraada V) (1991) o el bronze 'Hierros de temblor III' (Ferros de tremolor III) (1957).Els artistes es van trobar a Conca el 1964, grcies a la voluntat de Zóbel dincorporar lobra 'Abesti Gogorra IV' (Cant rude IV) (1964) de Chillida a la collecció dart presentada al Museo de Arte Abstracto Español. Segons el director de la Galeria Mayoral, Jordi Mayoral, va ser un moment dadmiració "mútua, el sentiment dhaver-se conegut des de sempre, amistat, afició per la poesia, do de la paraula, elogi dall oriental".