Una gegant semiesfera de 5,2 tones, protagonista d'una impactant escenografia ideada per Alfons Flores
ACN
Barcelona.-La Fura dels Baus recupera la seva versió de 'Tristan und Isolde', de Richard Wagner, amb direcció escènica del furer Àlex Ollé per portar-la al Liceu del 28 de novembre al 15 de desembre, sota la batuta del mestre Josep Pons. Després d'haver estat estrenada l'any 2011 a l’Òpera de Lió, la peça es reposa per primera vegada on destaca una gegant semiesfera de 5,2 tones que marca la impactant escenografia ideada per Alfons Flores. Ollé ha ressaltat que és una peça "musicalment fascinant", una "obra d'emocions, un viatge cap a l'interior i un treball pels cantants molt intern i psicològic, més que coreogràfic i de moviment". El furer ha indicat que és "una obra que gairebé no té acció i tot el treball va dirigit a la transició constant d'emocions". Iréne Theorin i Stefan Vinke encapçalen un repartiment amb Albert Dohmen, Greer Grimsley i Sarah Connolly. L'Orquestra i el Cor del Liceu completaran un equip artístic al servei d'una de les més grans històries d'amor i mort.
'Tristan und Isolde' és un drama musical en tres actes, llibret i música de Richard Wagner. Una història d'amor, traïció, venjança i mort que acosta l'enamorament místic i espiritual al qual s'entreguen Tristan i Isolde i que esdevé un viatge a l'interior de les emocions. Ollé ha recalcat que és una història de dos antagonistes que acaben essent protagonistes d'una "torturada història d'amor". Ha apuntat que l'obra explora molt a "través d'aquest filtre màgic que anul·la tota voluntat de l'individu i el deixa a mercè d'aquest viatge d'interiorització, místic i espiritual". Una gegant semiesfera de 5.200 kg corona l'escenari i és el centre de l'univers simbòlic del muntatge. Com ha explicat el Liceu, una estructura que esdevindrà una gran lluna en el primer acte i que començarà un descens progressiu per esdevenir el castell del Rei Marke en el segon acte. En el tercer i últim, acabarà convertint-se en la gran llosa que carrega el personatge de Tristan. Aquesta gran semiesfera s'acompanya d'una plataforma en moviment i de videoprojeccions. Ollé ha explicat que amb l'escenògraf Alfons Flores van veure clar que havien d'entrar en un món més simbòlic i és el que van fer amb aquesta "gran esfera. Ens va interessar aquest espai simbòlic i que se li donés protagonisme als cantants".El muntatge és la traducció musical de la filosofia nihilista d'Arthur Schopenhauer amb escenografia d'Alfons Flores, les videoprojeccions de Franc Aleu i les actuacions d'Iréne Theorin i Stefan Vinke. Com ha explicat la companyia, la peça i la seva escassa acció de la trama segueix essent un desafiament per al llenguatge escènic de la Fura, acostumat als grans moviments i a l’espectacularitat.El Liceu ha explicat que 'Tristan und Isolde' és un repte per Pons i l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu. Una òpera que va "revolucionar, amb la seva ambigüitat harmònica, la música tonal". El mestre es refereix concretament al conegut com acord Tristan per parlar de "la llavor que destruiria en un futur la tonalitat". Un acord "inestable amb el qual juga el compositor alemany per reforçar l'expressió dramàtica de l'obra, per explicar el sentiment dels dos personatges principals i la seva aproximació a l'amor". "No és una obra d'acció, sinó bàsicament de reflexió amb un monòleg immens d'Isolda al primer acte, amb una reflexió filosòfica al segon acte amb un duet i un tercer acte amb l'enorme monòleg de Tristan", ha explicat el mestre Pons.Per la seva part, la soprano Iréne Theorin ha apuntat que és una gran sort participar en aquesta producció i una "oportunitat de treballar" en aquesta posada en escena "minimalista". "Les imatges ens permeten respirar i m'agrada de la producció perquè em puc centrar en les frases", ha afegit. 171 vegades representada al LiceuAquesta òpera es va representar per primer cop el 10 de juny de 1865 al Hoftheater de Munic. Al Liceu va arribar el 8 de novembre de 1899, on s'ha representat un total de 171 vegades, essent la darrera ocasió el 18 de març de 2015.
