Publicado 05/06/2019 14:24

La Fundació Bofill veu els augments de rtio i els bolets com un ''nyap tolerable'' i alerta que han de ser excepcionals

El director de l'entitat, Ismael Palacín, creu que l'administració ha de complementar aquestes mesures amb la construcció i la conversió d'escoles

ACN

Barcelona.-L'augment de demanda de places en escoles públiques de ciutats com Barcelona ha posat en entredit la planificació escolar de l'administració i les famílies reclamen solucions perqu es puguin escolaritzar els infants en centres públics i de proximitat, unes demandes que es repeteix els darrers anys per aquestes dates. Els augments de rtio i els 'bolets' formen part de les solucions del Consorci d'Educació, unes mesures que des de la Fundació Bofill es qualifiquen de 'nyap tolerable' sempre i quan sigui excepcionals. El director de l'entitat, Ismael Palacín, s'ha d'evitar que sigui una solució 'crnica' perqu acabaria provocant 'disfuncions' i situant la pública com un 'problema'. Per Palacín, els augments de rtio i els 'bolets' han de ser mesures complementries a la construcció d'escoles i a la conversió de concertades.

Per Palacín, aquest problema de la manca de places és derivat 'd'una histria d'xit' i hi veu el punt de vista 'positiu' en la concepció cap a l'escola pública. El director de la Fundació Bofill recorda que l'augment de demanda de places públiques es va justificar durant la crisi per la manca de recursos d'algunes famílies per afrontar el pagament de les quotes per s'ha mantingut. Ismael Palacín alerta que aquesta demanda continuar creixent i s'agreujar la Secundria els propers cursos, per en canvi es 'dissimular' a la Primria grcies al la davallada demogrfica. En aquest sentit, reconeix que l'administració només té tres opcions sobre la taula. La primera, construir escoles, una opció que a Barcelona s'ha fet els darrers cursos per que és difícil per la manca de sl disponible La segona, la conversió d'escoles concertades amb baixa demanda a escoles públiques, i la tercera, l'augment de rtios i els grups addicionals. Per Palacín, aquesta darrera és la 'immediata' per alhora 'problemtica' perqu és el que les famílies no volen. A banda, i sobretot en el cas dels 'bolets', acaba reduint la polivalncia de l'escola ja que a vegades el grup s'ubica al laboratori, a la biblioteca o en sales no pensades per fer classe, i per aix, alerta que cal que no sigui una solució 'crnica i freqüent'. El paper de la concertadaLa creació de plaa pública ve motivada, en part, per les mobilitzacions de les famílies any rere any. Palacín fa una lectura molt positiva d'aquest fenomen que obliga a l'administració a modificar l'oferta perqu creu que un sistema amb un 50% de places concertades és un 'plantejament irresponsable'. Per tant, veu la situació actual a la capital catalana com una 'oportunitat' per reequilibrar l'oferta actual.Amb el decret del Govern que obre la porta a l'adquisició per part de la xarxa pública d'escoles concertades que no són viables econmicament s'ha posat sobre la taula aquesta nova mesura per dotar de places públiques les ciutats amb més mancances. Per Palacín, pot ser una bona solució per escoles que estiguin 'en crisi' i creu que pot donar-se en centres amb manca de lideratge, o d'ordre religioses, per exemple. Per Palacín, actualment els concerts educatius estan mal plantejats perqu no s'han fet en base a una 'coresponsabilitat' que si que tenen alguns d'aquests centres. Per aix, creu que el repartiment d'alumnes desfavorits que est fent el Consorci cap a centres concertats, dotant-los de més recursos, és una bona mesura. El rgim de concerts actual, diu Palacín, és un 'nyap i una hipocresia' per tothom, perqu s'ha basat en un model que simula que l'administració paga el total de la plaa i com que no és així, l'escola 'fa veure' que no cobra quotes, que estarien prohibides. Per Palacín, aquestes quotes condicionen l'accés a l'escola i per tant, propicien la segregació escolar, convertint en 'elitistes' alguns centres. Palacín fa la comparació amb l'mbit de la salut i reflexiona que si es donés una situació similar, per exemple, 'ens posaríem les mans al cap'. Per aix, creu que un 'bon escenari d'arribada' seria que les concertades cobressin el cost real, per se les obligués a no cobrar cap tipus de quota que ara, 'a la prctica' est perms. Per aix, eliminaria els concerts de tots els centres que asseguren tenir altres serveis educatius, per exemple. Tot i aix, no veu que els propers anys es pugui arribar a un consens al voltant de la supressió de l'escola concertada.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés