Té una antiguitat de 71,5 milions d'anys i representa l'exemplar més antic descobert
ACN
Sabadell.-Un treball liderat per l'investigador Albert G. Sellés de l'Institut Catal de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) descriu la nova espcie Ogresuchus furatus a partir d'unes restes fssils trobades a Coll de Nargó. Es tracta d'un cocodril terrestre de mida relativament petita que s'hauria pogut alimentar de les cries dels dinosaures que ponien els ous en aquesta zona dels actuals Pirineus. Un dels aspectes més interessants de la recerca és que el fssil té una antiguitat de 71,5 milions d'anys i representa l'exemplar més antic descobert. El fssil va ser robat poc abans de la seva extracció l'any 2013 i recuperat en poques setmanes grcies a la intervenció dels Mossos d'Esquadra.
L'article descriu Ogresuchus com un animal fora petit, de menys d'un metre de longitud. Les seves dent serrades i corbes, així com les seves potes grcils, suggereixen que deuria ser un depredador actiu i molt gil, capa de caar preses petites.L'equip de recerca format per investigadors de l'ICP, del Museu de la Conca Dell, la Universidade da Coruña i la Universitat de Barcelona l'ha batejat com a Ogresuchus furatus, que significa "el cocodril-ogre que va ser robat", en record al rocambolesc periple que va patir el fssil quan va ser descobert a principis de juny del 2013.La nit anterior a la data prevista per a la seva extracció, un desconegut va robar les restes de l'esquelet del jaciment del Mirador del Cretaci (Coll de Nargó, Alt Urgell), que van romandre en parador desconegut durant algunes setmanes. La intervenció de la Unitat de Patrimoni Histric dels Mossos d'Esquadra va identificar l'espoliador i va recuperar el fssil, que estava en un estat fora precari de conservació.Segons els resultats de l'estudi publicat aquest dijous a la revista Scientific Reports, l'esquelet parcial descriu la nova espcie Ogresuchus i és un nou membre de la família dels sebcids, un grup de cocodrils terrestres molt abundants entre el Paleoc i el Mioc mitj, fa entre 66 i 15 milions d'anys.Un dels aspectes més interessants de la recerca és que el fssil té una antiguitat de 71,5 milions d'anys i representa l'exemplar més antic descobert. "Ogresuchus és 10 milions d'anys anterior a la resta de sebcid més antiga coneguda fins ara, de manera que la troballa ens obliga a redefinir la histria evolutiva d'aquesta família", ha explicat el paleontleg Albert G. Sellés que encapala la recerca.La principal característica dels sebcids és que, a diferncia dels cocodrils actuals, tenien les potes situades sota del cos. "Aquesta particularitat anatmica els permetia desplaar-se d'una forma similar als mamífers actuals i ser uns depredadors molt actius", ha explicat el paleontleg.L'article descriu Ogresuchus com un animal fora petit, de menys d'un metre de longitud. Les seves dents serrades i corbes, així com les seves potes grcils, suggereixen que hauria de ser un depredador actiu i molt gil, capa de caar preses petites.L'excepcional registre fssil dels Pirineus catalansFa més de 66 milions d'anys els Pirineus actuals eren una plana de vegetació tropical, una zona d'aiguamolls salobres on vivien una gran diversitat de faunes entre les quals hi destacaven els dinosaures titanosaures i els hadrosaures, així com nombroses espcies de cocodrils, tortugues, peixos, llangardaixos o granotes.Els dinosaures dels Pirineus són els darrers que van viure a Europa abans de la seva extinció a tot el món. Des de fa més de 10 anys, investigadors de l'Institut Catal de Paleontologia Miquel Crusafont hi organitzen campanyes d'excavació i les seves troballes han donat lloc a centenars de publicacions científiques.Parallelament, el projecte de divulgació 'Dinosaures dels Pirineus' impulsat per l'ICP intenta donar a conixer aquesta extraordinria riquesa al gran públic a través de museus i sales d'exposicions com el Museu de la Conca Dell (a Isona, Pallars Juss) o Dinosfera (Coll de Nargó, Alt Urgell).L'ICPL'Institut Catal de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) és una institució sense nim de lucre dedicada a la recerca en paleontologia de vertebrats, així com a la conservació i difusió del patrimoni paleontolgic al més alt nivell internacional. L'ICP s'estableix com una fundació pública amb un patronat format per la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB). L'ICP també forma part d'iCERCA (Institució CERCA - Centres de Recerca de Catalunya, Generalitat de Catalunya), i est adscrit a la UAB.
