Està format per uns 2.500 documents i s'està preparant una exposició amb el material més significatiu
ACN
Santa Coloma de Farners.-L'Ajuntament de Santa Coloma de Farners ha fet aquest divendres l'acte formal d'entrega i dipòsit definitiu del fons arxivístic i documental del cineasta colomenc Joaquim Jordà (1935-2006) a l'Arxiu Comarcal de la Selva. Aquest ha estat el primer acte públic d'agraïment i reconeixement a la família per aquesta donació a la ciutat. El fons consta de prop de 2.500 documents procedents de l'estudi que Jordà tenia al barri del Raval de Barcelona, on estava instal·lat durant els darrers anys de la seva vida professional i acadèmica. Tot aquest material s'ha documentat amb una subvenció de la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat, i ara l‘Arxiu Comarcal vetllarà per la seva conservació, garantirà l'accés a investigadors i en farà difusió. A més a més, des de l'Ajuntament i l'Arxiu Comarcal s'està treballant en una exposició que s'inaugurarà el pròxim novembre on es mostraran els documents més significatius.
El fons de Joaquim Jordà recull totes les facetes professionals i la majoria de documents van des de finals dels anys 70 fins a la seva mort, el 2006. El bloc més destacat és el de la seva activitat com a cineasta (sobretot com a realitzador i guionista). Consta de nombroses versions, anotades i corregides per l’autor, de guions d’algunes de les seves pel·lícules, com ara 'Un cos al bosc' (1996), 'Mones com la Becky' (1999) i 'Numax presenta' (2005), a més de materials de documentació i localització de les pel·lícules, fotografies i diaris de rodatge. Aquest bloc del fons inclou també guions, propis i d’altres, de la sèrie de TVE 'Turno de oficio' (1986-1987), produïda per B.M.G Films, en la qual Jordà va participar. També hi ha documentació de la seva participació en festivals de cinema (programes, acreditacions) on va ser també jurat. El segon bloc temàtic recull la seva activitat com a professor universitari a l’Escola superior de Sociologia de Barcelona i de la Universitat Pompeu Fabra i com a traductor de l'Editorial Anagrama. Jordà havia impartit cursos de postgrau i de llicenciatura de comunicació i cinema. El catàleg del fons inclou en aquest apartat programes d’estudis i, principalment, treballs i guions d’alumnes. El tercer i últim apartat del fons és el de la seva vida privada. Així, hi ha agendes de telèfons, contractes privats i informes mèdics, entre d’altres documents. Aquest apartat es complementa amb una part de la seva biblioteca personal, on hi ha obres d'assaig especialitzades en temes de cinema, de ficció i poesia, un extens catàleg fílmic en cintes de vídeo, de distribució comercial, que el mateix autor havia catalogat; i un important bloc de premsa, revistes i altre material de propaganda política de grups d’esquerra i extrema esquerra, que data dels anys setanta i posteriors, amb els quals l’autor col·laborava o tenia afinitat política. Aquest darrer conjunt inclou publicacions que poden ser d’especial interès per a l’estudi del moviment obrer i social a la Barcelona dels anys 70 i 80 del segle passat. De la documentació de l’arxiu es dedueix que Joaquim Jordà va participar en la fundació alguna d’aquestes publicacions.L’arxiu Jordà es pot consultar a l’Arxiu Comarcal de la Selva, on ocupa 6,1 metres lineals i aplega prop de 2.500 documents. El dipòsit, l’inventari i la seva descripció ja està a l'abast dels investigadors i dels interessats en l’obra del cineasta. La vida i obra de Jordà Joaquim Jordà i Català va ser director de cinema, guionista i traductor. Va debutar en la direcció de llargmetratges amb la pel·lícula 'Día de muertos' (1960), juntament amb Julián Marcos. Va ser un dels impulsors del moviment anomenat Escola de Barcelona, que volia superar les barreres de la censura franquista explorant camins alternatius en el cinema per la via de l'experimentació formal, i sovint utilitzant al·lusions polítiques indirectes. Precisament el seu segon llargmetratge, 'Dante no es únicamente severo' (1967), fet junt amb el cineasta Jacinto Esteva, es va considerar un film manifest d'aquest moviment.Després de la transició va seguir explorant diversos gèneres i estils, i va passar a filmar sovint en llengua catalana. Destaquen el seu documental 'Numax presenta' (1980), sobre unes reivindicacions obreres a una empresa d'electrodomèstics, i la pel·lícula de cinema negre ambientada al món rural 'Un cos al bosc' (1996). Jordà va patir un infart cerebral que li va provocar problemes d'alèxia i agnòsia. Aquest fet el va fer tornar a Barcelona –aleshores vivia a Madrid– per participar en el Màster de Documental de la Universitat Pompeu Fabra. Malgrat les seqüeles de l'ictus filma 'Mones com la Becky' (1999), un documental de creació ubicat en un sanatori mental.En les seves darreres pel·lícules recupera el format documental amb títols com 'De nens' (2004) sobre l'anomenat cas Raval, 'Vint anys no són res' (2004), que recupera els personatges de 'Numax presenta' i retrata l'evolució que han fet en les seves vides, i 'Més enllà del mirall' (2006), la seva última obra, on investiga la malaltia que pateix a partir de diversos testimonis i de la seva pròpia experiència.Cal destacar també la seva obra com a guionista de pel·lícules com 'El Lute: camina o revienta', 'El Lute II: mañana seré libre' i 'Carmen', de Vicente Aranda; i 'Pau i el seu germà', de Marc Recha, entre altres, així com de la minisèrie 'Andorra, entre el torb i la Gestapo'. Com a traductor, Jordà va traduir textos sobretot de l'italià i del francès, gairebé sempre treballant al costat de Jorge Herralde per a l'editorial Anagrama.Va morir el 23 de juny del 2006 a conseqüència d'un càncer de fetge i pàncrees, abans de l'estrena comercial de la seva última pel·lícula. L'any 2000 va rebre el Premi Nacional de Cinema, concedit per la Generalitat i el 2006, dies després de la seva mort, va ser guardonat amb el Premi Nacional de Cinematografia, concedit pel Ministeri de Cultura.
