Concepción Talón diu que és "complicat" demostrar que pertanyen a grups organitzats, condemnar-los per delictes continuats o aplicar-los ordres d'allunyament
ACN
Barcelona.-La fiscal en cap de Barcelona, Concepción Talón, ha assegurat aquest dimarts que la persecució de la multirreincidncia en els furts lleus a la capital catalana s'hauria d'acompanyar d'una reforma legislativa que permetés castigar més durament aquests petits delictes. Actualment els delictes lleus de furts no es poden penar més que amb multes perqu no es poden acumular encara que l'infractor hagi estat condemnat nombroses vegades per fets similars. Per aix, la fiscalia creu que és necessria una reforma legislativa que permeti castigar amb més "severitat" l'acumulació de condemnes per furts lleus.
A la Junta Local de Seguretat de Barcelona de divendres passat es va abordar aquesta problemtica i en les declaracions públiques d'alguns polítics va semblar que jutges i fiscals podrien fer més per reduir el problema. Talón, que no era a la reunió, ha volgut explicar que des del 2017 la multirreincidncia és molt difícil d'aplicar en els furts lleus perqu el Tribunal Suprem va fer-ne una interpretació restrictiva. Per aix, des d'aleshores no es poden acumular els antecedents per aquests delictes i imposar condemnes més greus. "No podem fer més del que diu la llei, i la solució est en una reforma legislativa, que depn de la voluntat política, al Parlament, per portar-ho al Codi Penal", ha explicat en declaracions a l'ACN.Segons ella, només caldria afegir una breu frase a l'article 235.1.7 del Codi Penal per convertir l'acumulació de delictes lleus de furt en un delicte menys greu.Sobre la possibilitat d'intentar condemnar els furtadors per delicte continuat o grup criminal i aplicar penes més altes i ordres d'allunyament, Talón diu que és "complicat". "Per poder demostrar el delicte continuat has de tenir diversos fets, i la LECrim obliga la policia a que en el moment que té constncia d'un delicte, aixequi un atestat i ho portin al jutjat; no es poden retenir per fer una acumulació, aquesta solució no és possible", explica. Per condemnar per un delicte de grup criminal, Talón explica que és difícil demostrar davant d'un jutge que hi ha una organització estructurada darrere dels furtadors, perqu calen proves que les persones treballin amb la mateixa finalitat i conjuntament per obtenir beneficis econmics. Fins ara no s'ha pogut aplicar, tot i que no ho descarta en un futur.Sobre les ordres d'allunyament, que podrien portar a un delicte de trencament de condemna si el lladre la incompleix, diu que és difícil delimitar certes zones o carrers on no pugui anar el condemnat.D'altra banda, a la fiscalia també li comencen a preocupar els lladres que cometen furts lleus i són menors d'edat, sobretot estrangers no acompanyats, MENA. Des de fa uns mesos el ministeri públic és més rigorós i demana més ordres d'internament, sobretot si a més cometen delictes més greus i amb violncia. Per també els comencen a preocupar els grups organitzats que capten aquests menors per cometre els robatoris. Els cossos policials ja comencen a investigar-ho.La fiscal en cap de Barcelona ha recordat que des que ella va assumir el crrec el febrer del 2018, en substitució d'Ana Magaldi, i en plena aplicació de l'article 155 de la Constitució, s'ha reunit diverses vegades amb responsables policials i polítics per abordar els problemes d'inseguretat de la capital catalana. Així, ha tingut diverses trobades amb l'excomissionat de Seguretat de Barcelona Amadeu Recasens, els comandaments de Gurdia Urbana, Mossos i Policia Nacional, l'alcaldessa, Ada Colau, representants dels comerciants del Passeig de Grcia, entre altres. Talón ha recordat també que el districte de Ciutat Vella ja disposa d'una fiscalia específica des del 1992.Absncia a la Junta de Seguretat pel lla grocTalón també ha volgut justificar la seva absncia en la reunió de la Junta de Seguretat Local de divendres. Ha explicat que la presncia del lla groc al balcó de l'Ajuntament simbolitza que hi ha presos polítics a l'estat, cosa que ella nega perqu si no hi hauria més independentistes a la presó. Per ella no seria contrria a assistir a la junta si es convoqués en un edifici sense lla groc, i tampoc es molestaria si algun dirigent polític portés el lla groc a la solapa.
