Jaume Figueras, Antoni Kirchner i Pere Ignasi Fages van fundar el grup fa 50 anys i donaven a conèixer un cine d'autor exhibit en VOS
ACN
Barcelona.-El Cercle A va ser una empresa fundada fa 50 anys per Jaume Figueras, Antoni Kirchner i Pere Ignasi Fages que programava pel·lícules d'art i assaig per donar a conèixer un cine d'autor exhibit en versió original subtitulada (VOS). En aquell moment, la iniciativa va ser renovadora i va començar la seva activitat el març de 1967 al cinema Publi amb la pel·lícula 'Sueños', d'Ingmar Bergman. El grup va anar ampliant la seva activitat programant en altres sales: Alexis, Aquitania, Arcadia, Atenas, Ars, Arkadin, Maldà, Capsa o Casablanca. La Filmoteca de Catalunya homenatja aquesta xarxa de cinemes d'art i assaig amb l'exposició 'La quadratura del Cercle A', comissariada pel director adjunt de la Filmoteca de Catalunya Octavi Martí, i amb un cicle de 30 pel·lícules. La mostra es podrà visitar del 19 d'octubre del 2017 a l'11 de febrer de 2018 i el cicle es desenvoluparà al llarg de tres mesos fins al gener de 2018.
Quan va néixer, el Cercle A es va aprofitar de les possibilitats que obria la nova Llei del cinema de l'època. Com ha recordat la Filmoteca, el 12 de gener del 1967 una ordre ministerial autoritzava l'obertura de sales cinematogràfiques dedicades a presentar films en VOSE a "las capitales de provincia y ciudades de más de 50.000 habitantes" sempre que el cinema tingués menys de 500 butaques. Això va propiciar el naixement del Cercle A, anomenat Círculo A en els seus orígens. El nom de moltes d'aquestes sales (Alexis, Aquitania, Arcadia, Atenas, Ars o Arkadin) començava per la lletra 'A', d'aquí el nom del grup. Antoni Kirchner, fundador del Cercle A, ha recordat, acompanyat per Jaume Figueres, que ja en aquella època els agradava i s'estimaven molt el cinema i feia anys que escrivien crítiques i comentaris sobre films. Tot i això, Kirchner ha remarcat que escrivien sobre pel·lícules que ja sabia que no es veurien als cinemes i que no podria compartir amb el públic. "No enteníem que tinguéssim dret a veure i parlar d'allò que els nostres lectors no veurien", ha apuntat. Vam pensar que era millor deixar de reclamar i fer alguna i una era la possibilitat d'inventar sistemes d'exhibició i explotació de cinema que no existien.Al llarg d'un quart de segle de trajectòria, el Cercle A va tenir un paper determinant en l'educació cinèfila d'una societat amb títols emblemàtics com 'Repulsión', 'To be or not to be' o 'El marido de la peluquera', i autors de referència com Dreyer, Godard, Wim Wenders o Buñuel. El Cercle A s'inventa l'ofici de programador, que tria els títols a exhibir per sobre de les imposicions de les majors. Així mateix, el Cercle A també va triar programar cinema espanyol: Saura, Almodóvar, Gutiérrez Aragón, Chávarri, Erice, Berlanga, Bigas Luna...El director de la Filmoteca, Esteve Riambau, ha declarat que el Cercle A van ser 25 anys d'una programació de cinema de qualitat, en versió original i amb la mínima censura possible als primers anys i van ser "una gran escola de tota una generació de cinèfils" que van créixer veient aquella programació, que incloïa films d'actualitat i d'altres que va retenir la censura. El director de la Filmoteca ha reconegut que es va emocionar quan va veure el material de la mostra amb les fotografies, la publicitat, les invitacions... Pel que fa la mostra, Riambau ha reivindicat uns materials que estan sota la custodia de la Filmoteca i que formen part del patrimoni cinematogràfic del país. De fet, ha ressaltat que conceben l'exposició sobre el Cicle A com "una finestra sobre una determinada memòria de tota una generació". El comissari de l'exposició 'La quadratura del Cercle A', Octavi Martí, director adjunt de la Filmoteca, ha destacat que volen posar en valor el patrimoni propi i el llegat que té als seus arxius. "És un patrimoni col·lectiu que vam tenir gràcies a la iniciativa de tres esbojarrats que van tocar de peus a terra" amb la iniciativa del Cercle A, ha afegit.Cicle L'exposició anirà acompanyada d'un cicle amb una selecció de títols representatius de la trajectòria d'aquesta xarxa de sales, una retrospectiva que inclourà una trentena de pel·lícules fins a finals de gener com 'Belle de jour' de Luis Buñuel; 'Eraserhead' de David Lynch; 'Repulsion' de Roman Polanski; 'To be or not to be' d'Ernst Lubitsch o 'La peau douce' de François Truffaut.
