El també líder de la banda Anímic firma la primera referència del nou segell Halley Records
Barcelona (ACN).-
Després del seu debut en solitari amb 'L'aigua del rierol' (2012), Ferran Palau torna amb un segon àlbum al marge del seu grup habitual (Anímic), que ha batejat amb el nom de 'Santa Ferida'. Més lluminós i també més breu, el disc és una nova demostració del perfeccionisme de Palau: 9 cançons gravades i re-gravades durant dos anys, sense altra pressió que la de trobar el to i el so justos, segons ha explicat a l'ACN. Amb passatges gairebé místics, el músic es torna a ocupar de qüestions com la vida i la mort, la culpa o la religió, però com dèiem, ara amb un to més lleuger. I no només sembla satisfet amb el resultat, sinó content que aquesta faceta hagi permès que "Anímic avancés cap a un altre camí".El disc, ideat i gravat al llarg de dos anys juntament amb Jordi Matas (Seward) s'ha re-començat i re-gravat fins a tres vegades, explica sense embuts Ferran Palau. En sessions molt espaiades, amb un conjunt de temes inicials alguns dels quals s'han quedat pel camí en detriment d'altres, i amb moltes revisions en les lletres de les cançons. "Ho hem fet així perquè trobàvem que era la forma més natural".
Palau reconeix i defensa haver estat tan "absolutament selectiu" amb les cançons (finalment el disc en conté només 9) i amb les lletres. I explica que a diferència d'una banda que arriba a l'estudi amb els arranjaments fets, ell ho ha creat "tot allà", amb revisions constants, i amb la sensació d'haver arribat al resultat final "molt satisfet del que s'ha gravat".
La vida i la mort, la religió, la culpa i el perdó... Aquests són alguns dels clixés que apareixen a les lletres del disc, com ja ho feien a 'L'aigua del rierol'. (2012). Palau explica que formen part del seu "imaginari", unes temàtiques de tall existencialista i un territori molt obert on assegura sentir-se molt còmode i que alhora responen al repte "d'entendre's a un mateix".
A banda de Jordi Matas, aquest disc ha tingut un altre col·laborador necessari que, a més, tindrà protagonisme durant la presentació en directe de l'àlbum. Es tracta de Joan Pons (El petit de Cal Eril), que serà el bateria del grup que acompanyarà Ferran Palau. Als dos els uneix una llarga amistat, explica Palau, que ve d'abans que El petit de Cal Eril es donés a conèixer.
Anímic, millor que mai
L'aventura en solitari de Ferran Palau no és el resultat d'un refredament amb Anímic, el grup amb què ha crescut musicalment. De fet Palau explica que el seu projecte personal va néixer en certa manera per "deixar que Anímic avancés cap a un altre camí", i per no condicionar el grup a amb la seva manera de fer cançons, d'aire més "pop senzill".
D'aquesta manera Palau va poder "canalitzar" aquesta doble parcel·la, permetent que Anímic (amb ell a dins) no abandonés "l'ambició creativa, l'experimentació i recerca constant de nous sons per renovar-se" del grup.
Lluny de distanciar-se o de diluir a banda, Palau assegura que el grup està "més cohesionat que mai" i en una època "molt maca". "Ens sentim molt lliures d'experimentar, d'investigar fins on podem arribar com a banda", aventura.
