Alleguen que les 474 peces d'art en litigi intervingudes per ordre judicial no formen part del llegat de la Fundació
ACN
Barcelona.-Després que la setmana passada l'Ajuntament de Barcelona fes pública la requisa i inventariat de 474 obres d'art de la collecció de Julio Muñoz Ramonet reclamades a la seva família, les descendents del mecenes asseguren aquest dijous que "cap de les obres" pertany al llistat d'obres reclamades, i en reclamen la devolució. Les hereves han recorregut judicialment "l'entrada i registre" d'aquestes peces -intervingudes per la Gurdia Civil entre febrer i mar- i asseguren que gairebé tot el llegat de Muñoz Ramonet a la seva fundació ja es va entregar l'any 2013. L'Ajuntament de Barcelona, en canvi, considera després d'un primer inventari que bona part de les peces recuperades coincideixen amb el llistat de les obres dart reclamades.
Com a portaveu de la Fundació, de titularitat municipal, el tinent d'alcaldia de Cultura de Barcelona, Joan Subirats, explicava que fa una setmana que, en un primer inventari, s'ha "comprovat" que una bona part de les obres recuperades coincideixen amb el llistat de les obres dart reclamades per la Fundació Muñoz Ramonet i que formen part de la prestigiosa collecció dart Bosch i Catarineu. Entre les obres sha pogut identificar peces diverses de Mari Fortuny i d'Eugenio Lucas, taules gtiques del XV i del XVI, pintura del segle XIX estrangera com Wintehalter o Morgan, pintura de lescola espanyola del XVII i XVIII i pintura catalana del segle XIX i XX.Les peces es van recuperar amb una acció de la Gurdia Civil a l'hivern del 2020, coordinada i dirigida pel jutjat número 29 de Barcelona, que instrueix la causa penal interposada lany 2014 per la Fundació Julio Muñoz Ramonet contra les filles de lempresari.Per la versió de la família de Muñoz Ramonet, expressada aquest dijous, és que cap d'aquestes obres pertanyen al llegat que el seu pare va ordenar cedir a la Fundació, i per aix en demanen la "restitució". "La prctica totalitat del llegat es va entrega judicialment el 2013, menys un inventari de 1971", exposen, abans de de remarcar que "no existeix cap resolució judicial que determini que les obres intervingudes per la Gurdia Civil formen part del llegat (...) ni "ha sigut reclamada de forma concreta i individualitzada per la Fundació en la demanda interposada contra les hereves". A més, asseguren que les obres requisades "no estaven ocultes ni amagades" sinó "dipositades a Espanya en dos magatzems especialitzats, a nom de societats familiars i en els seus domicilis particulars; res estava amagat", afirmen.
