Una exposició al Palau Robert retrata l'admiració de l'escriptor i periodista Azorín per Catalunya i el seu pensament

Agencia Catalana de Noticias
ACN
Publicado 11/4/2019 13:00:55CET

'Azorín i Catalunya. De Joan Maragall a Lluís Companys' es podrà visitar del 12 d’abril al 26 de maig a la Sala 4

ACN

Barcelona.-L’exposició 'Azorín i Catalunya. De Maragall a Companys', que es pot visitar del 12 d’abril al 26 de maig a la Sala 4 del Palau Robert, dona a conèixer l’admiració d’Azorín per Catalunya i la seva voluntat de crear ponts de diàleg entre Barcelona i Madrid, reivindicant una Espanya plural i diversa. El relat expositiu, una proposta del comissari José Payà, reflecteix les nombroses referències d’Azorín, pseudònim de José Augusto Trinidad Martínez Ruiz, a Catalunya com a escriptor i periodista. També s'hi explica la seva relació amb figures tan rellevants com el polític Francesc Pi i Maragall, que va fundar el Partit Federal; el poeta i escriptor Joan Maragall, i el que va ser president Lluís Companys. La mostra l’organitza la Generalitat amb la col·laboració de la Casa Museu Azorín (Fundación Caja Mediterráneo).

Una frase d'Azorín que es destaca a l’exposició reflecteix l'admiració que tenia per Catalunya: "La millor imatge d'Espanya a Europa es diu Catalunya". En plena dictadura de Primo de Rivera (1924), Azorín va signar un manifest a favor de la llengua catalana, juntament amb altres intel·lectuals com Marañón. L'exposició inclou altres escrits del pensador: "A Barcelona no es llegeix, s’investiga, s’està al cas de les noves tendències estètiques, de l’evolució filosòfica". L’exposició s’estructura en els àmbits de 'Biografia', 'Periodisme', 'Federalisme', 'Joan Maragall', 'Modernisme', 'Lluis Companys' i 'Opinions'. Pel que fa la categoria de 'Periodisme', com han explicat els organitzadors, Azorín va ser un renovador del periodisme espanyol, sempre connectat a la premsa catalana, un periodista i escriptor prolífic: 6.000 articles, 3.000 cartes, 148 llibres i nombrosos editorials a diversos diaris. Va ser un mestre de la narració amb un estil minimalista concís, de gran precisió, amb gran capacitat descriptiva. Va treballar al 'Diari de Barcelona' a principis del segle XX, on va publicar més de 200 articles, i va col·laborar posteriorment a 'La Vanguardia'. També va publicar a 'La Veu de Catalunya', 'La Publicidad', 'La Federación', 'Progreso', 'El Progreso', 'La Campaña', 'El Motín', 'El Imparcial', 'España', 'Blanco y Negro', 'ABC', 'Crisol', 'Luz', 'Ahora', 'La Libertad' o 'La Prensa' de Buenos Aires. En l'apartat de 'Federalisme', la figura de Francesc Pi i Maragall i la seva aposta pel federalisme van seduir Azorín i l'amistat amb Pi Maragall el va portar a adherir-se al Partir Federalista a Monòvar. Azorín en va esdevenir un propagador, un altaveu molt important del federalisme a la premsa, amb una militància activa al partit des del setembre de 1987 fins al desembre de 1901. Azorín va mostrar una gran sintonia amb l'escriptor i poeta Joan Maragall, van mantenir contacte sempre per correspondència i es van professar una gran admiració literària i estima personal des que es van coneix al diari 'Las Noticias' el 1900. Com han explicat els organitzadors de la mostra, Azorín volia construir ponts de diàleg per a una Espanya respectuosa amb una identitat plural. En la categoria de 'Modernisme', Azorín va ser dels primers d’adonar-se dels valors de la nova estètica que representava el Modernisme, un moviment politicocultural que apostava per una cultura moderna i nacional. Va ser un moviment molt eclèctic que va destacar sobretot per la seva arquitectura. El 1898, Azorín va publicar al diari 'El Progrés', dirigit per Alejandro Lerroux, els seu primers judicis positius sobre el Modernisme català. El 1906, com a enviat especial de l'ABC', Azorín entrevista, entre altres, els arquitectes Lluís Domènech i Montaner i Josep Puig i Cadafalch, Ramon Casas li fa un retrat i coneix Antoni Gaudí i el comte Güell.Pel que fa Lluís Companys, Azorín va visitar, com a president del PEN CLUB, a Companys i altres consellers quan eren a la presó Model de Madrid amb motiu dels esdeveniments del 6 d’octubre de 1934. L’escriptor de Monòvar va reivindicar el paper de Lluís Companys en aquella conjuntura històrica, considerant que havien actuat amb rectitud i lleialtat en el govern de la nació i que ho havien sacrificat tot pel seu poble, en el pròleg del llibre 'Cataluña-Companys' del periodista Francisco Gómez Hidalgo. Entre els pocs llibres que el president Companys es va emportar a l’exili hi figurava 'Mis mejores páginas', d’Azorín, edició de 1917.

Contador
L'actualitat més visitada a Aldia.cat

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2019 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.