Publicado 17/09/2019 18:57

Una exposició a la Model mostra la repressió de la Guerra Civil i el franquisme a través de sentncies i expedients

Agencia Catalana de Noticias
Agencia Catalana de Noticias - ACN

Entre la cinquantena de documents, s'hi poden veure autoritzacions maritals i interlocutries que qualifiquen els homosexuals de 'tarados'

ACN

Barcelona.-Preservats als arxius judicials per esgroguets pel pas dels anys, els expedients, sentncies i sumaris de la Guerra Civil i el franquisme amaguen un retrat sobre com era aquella societat. El Departament de Justícia ha inaugurat aquest dimarts l'exposició 'La memria del segle XX des dels arxius judicials', que fins el 30 de novembre mostrar en un espai tan simblic com l'antiga presó Model la repressió i el control social durant aquells anys. Entre la cinquantena de documents seleccionats, s'hi poden veure interlocutries que qualifiquen els homosexuals de 'tarados' o autoritzacions maritals i paternes. "Cada document traspua un moment histric. Entenem que l'important és donar llum i vida a la memria que hi ha en els nostres arxius", destaca la cap del Servei d'Arxius, Biblioteques i Efectes Judicials del Departament de Justícia, Bibiana Palomar.

Entre els extractes de lleis i els arguments jurídics, transcorre la vida, i el patiment. L'exposició reprodueix una cinquantena de documents de la justícia ordinria que s'han extret dels arxius dels jutjats i del Registre Civil de la ciutat de Barcelona i est dividida en quatre mbits: víctimes de la repressió durant la Guerra Civil i la postguerra; la dona durant el franquisme, la llengua catalana i el control social d'aquells anys. La mostra consta de tretze plafons amb imatges dels documents i informació de context. Els documents originals es guarden a l'Arxiu Central i Territorial de la Ciutat de la Justícia.L'mbit dedicat a la repressió recull el sumari de la mort de Jenny Kehr, una refugiada jueva alemanya que, per no ser deportada als camps nazis, es va sucidar a la presó de Lleida el 1942. També mostra un fragment de la inscripció de defunció de l'any 1939 de la primera persona afusellada al Camp de la Bota, que va ser Eduardo Barriobero, cap de l'Oficina jurídica republicana. Els plafons dedicats a la dona mostren autoritzacions i consentiments maritals i paterns. L'home era el cap de família i havia d'autoritzar la dona perqu pogués viatjar a l'estranger o intervenir en una operació de compravenda. La mostra també permet llegir sentncies per violncia masclista que consideren com a fets atenuants la infidelitat de la dona o el comportament impropi d'una 'bona esposa'. L'apartat dedicat a la llengua recupera formularis del Registre Civil en qu els noms catalans són tatxats i traduts al castell. Segons la Llei de 1957, els noms havien de ser consignats en castell. Hi ha també expedients de nullitat i canvis de nom considerats prohibits i subversius pel franquisme, com Llibertat o Germinal.Informes policials sobre la ideologia dels opositors a secretaris judicials testimonien el control social de la dictadura. En aquest mbit, també es pot llegir una sentncia que qualifica els homosexuals de, textualment, "tarados de homosexualidad congénita". Els responsables de la selecció dels documents han estat els arxivers del Servei d'Arxius, Biblioteques i Efectes Judicials del Departament de Justícia. El Memorial Democrtic, organisme adscrit al Departament, ha coordinat el disseny i el contingut dels tretze plafons. El Departament de Justícia disposa de 57 centres d'arxiu distributs en els 49 partits judicials de Catalunya, amb una plantilla de 42 persones. L'Estatut d'Autonomia de Catalunya especifica que correspon a la Generalitat la gestió i la custdia dels arxius judicials en tot all que no tingui naturalesa jurisdiccional.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés