Acaronar els animals després de néixer pot reduir a la meitat la lesió en l'etapa adulta
ACN
Cerdanyola del Valls.-Un estudi de lInstitut de Neurocincies de la Universitat Autnoma de Barcelona (INcUAB), ha demostrat que lestimulació sensorial millora els efectes duna lesió cerebral perinatal per hipxia i isqumia en ratolins models de prematurs. La posició del cos, el to muscular, lequilibri, les carícies i la coordinació de moviments shan constatat com a elements clau per reduir les lesions, que poden minvar fins gairebé la meitat en el cas de ratolins adults mascles. Lestudi lha liderat la Doctora Lydia Giménez-Llort i lha publicat Frontiers of Behavioral Neuroscience. Es tracta dun greu problema de salut, que afecta entre 1 i 3,5 de cada 1000 naixements, en pasos desenvolupats, i 6 de cada 1000 en pasos en desenvolupament, recorda Mireia Recasens, coautora de la investigació.
La investigació es va fer amb ratolins model de nadons prematurs, aplicant-los estimulació sensorial des dabans de patir la lesió fins al final de la seva infncia -un període equivalent a nadons prematurs nascuts als set mesos de lembars, fins als dos anys-. La manipulació va consistir en acaronar-los i massejar-los de manera tctil i propioceptiva tres vegades, amb una durada de vuit minuts cadascuna, dos cops al dia. Els resultats mostren que hi va haver una notable protecció neurolgica en ambdós sexes al llarg de la vida, per es resultats són més positius en mascles. En aquest sexe lanlisi va mostrar un dany cerebral un 50% menor que en els ratolins no sotmesos a lestimulació. En canvi, a les femelles es va reduir en un ter. En tots dos sexes es van constatar millores en les capacitats funcionals, a nivell de reflexos, i va permetre millorar els resultats de memria. Per rees cerebrals, la regió involucrada en el control motor i laprenentatge i la memria, va ser la que va registrar una major diferncia en mascles, amb un 80% menys dafectació. En femelles, la principal millora va ser la disminució dun 66%, de latrofia del cos callós, que permet als dos hemisferis cerebrals treballar de forma conjunta i complementria. Lestudi illustra el potencial preventiu i teraputic daquest tipus destimulacions en nadons amb lesions cerebrals, en una etapa breu per molt intensa a nivell de desenvolupament i plasticitat del cervell. També dona suport els diferents vessants científics que advoquen per la transcendncia de les condicions de perinatals i el seu paper com a adjuvants als tractaments actuals, destaca la Dra. Giménez-Llort, directora de la recerca. La recerca ha analitzat també per primer cop limpacte de la lesió cerebral perinatal per hipxia i isqumia, demostrant que, tot i tenir el mateix grau de severitat neuropatolgica, el dany condiciona de forma diferent les capacitats funcionals, neurolgiques, cognitives i emocionals de cada sexe en les diferents etapes de la vida i segons la tasca realitzada. Salvant les distncies entre rosegadors i humans, lestudi mostra la complexa relació entre les diferents regions del cervell, els factors de risc, la vulnerabilitat i la resilincia, de forma depenent del sexe i ledat. Aporta també noves dades des de la neurocincia conductual cap a lmbit de la neonatologia i lrea de la rehabilitació funcional peditrica, definint un escenari translacional on poder estudiar els mecanismes subjacents als correlats neuropatolgics-funcionals trobats, afegeix Giménez-Llort.
