Publicado 18/07/2019 10:28

Un estudi desenvolupat a Lleida demostra els beneficis de la medicina preventiva i personalitzada en pacients crnics

Agencia Catalana de Noticias
Agencia Catalana de Noticias - ACN

L'IRBLleida ha provat en més de 60 pacients un sistema intelligent adaptatiu de gestió dels casos clínics, que facilita la coordinació i comunicació assistencial

ACN

Lleida.-L'Institut de Recerca Biomdica de Lleida (IRBLleida) ha aconseguit els primers avanos en la implementació d'un sistema intelligent, adaptatiu, preventiu i personalitzat en el tractament de les malalties crniques complexes, desenvolupat dins el projecte abast europeu CONNECARE, que est liderat pel centre tecnolgic Eurecat (membre de Tecnio). Els estudis d'implantació es van iniciar el juliol de 2018 a Catalunya, Holanda i Israel i, fins ara, hi han participat un total de 200 pacients. En concret, l'IRBLleida ha provat en 90 pacients de l'Hospital Universitari de Sant Maria una aplicació mbil i accessible via web que inclou un sistema d'alertes automtic que connecta els pacients amb els professionals de la salut i cuidadors.

Aix permet el seguiment estret de l'evolució de l'estat clínic mitjanant el monitoratge de les constants vitals d'activitat física, qüestionaris i un sistema de missatgeria qeu pot operar a temps real. A més, incorpora una llista de les prescripcions que els pacients han de seguir dins el seu pla de cura, que pot incloure l'enviament al pacient o cuidador de vídeos educatius breus.El monitoratge de variables clíniques i la millora de la comunicació entre els professionals i el pacient 'ha perms anticipar complicacions, dins d'un model preventiu on el malalt pot estar a casa completament controlat', ha assenyalat Gerard Torres, cap de secció de Medicina Interna de l'Hospital Universitari de Santa Maria. Més enll d'aix, el sistema permet que el pacient o el seu cuidador vagin adquirint coneixements que els ajudin en el control de la malaltia crnica i que les decisions d'actuació davant d'empitjoraments siguin més compartides.Es tracta, afegeix, d'una solució que 'facilita molt la tasca dels metges, perqu els dona accés a tota la informació del pacient', al mateix temps que reverteix en 'la millora en la comunicació i en el flux d'informació entre l'hospital i l'atenció primria', un fet que 'afavoreix la descrrega hospitalria i promou la collaboració entre el personal sanitari i els cuidadors socials'.Grcies al seguiment i monitoratge dels pacients s'han detectat de manera preco empitjoraments clínics i s'ha pogut actuar de manera coordinada amb els equips d'atenció primria per evitar ingressos a urgncies sanitries. Torres ha afirmat que hi ha hagut 'casos de tot tipus' ja que moltes vegades, l'efecte mxim de les medicacions que s'inicien durant l'ingrés hospitalari es produeix setmanes després de l'alta, com és el cas d'antiarrítmics o medicaments per a la tensió.Aquests efectes són difícils de diagnosticar i imprevisibles; per aix, el seguiment mitjanant l'aplicació permet la detecció preco i rpida. Torres ha assegurat que els ha perms detectar rpidament infeccions que els pacients han adquirit durant l'estada hospitalria i que no es manifesten fins als pocs dies després de l'alta.El sistema també ha estat especialment útil quan els pacients amb malalties crniques s'enfrontaven a una cirurgia major de recanvi de prtesi de maluc o de genoll. Aix ha perms detectar un mal control del dolor els primers dies després de l'alta i optimitzar el tractament o avanar visites davant la sospita de complicacions inesperades, ha assenyalat Torres.El sistema també ha perms controlar millor la pressió arterial i el sucre en el període de temps al voltant de la intervenció quirúrgica en pacients hipertensos o diabtics i fer seguiment fotogrfic d'hematomes i ferides quirúrgiques per detectar les complicacions locals a la ferida.El director de la Unitat Health d'Eurecat, Felip Miralles, explica que els principals beneficiaris d'aquestes millores són els pacients amb més d'una malaltia crnica i fragilitat a causa de 'factors socials, econmics o clínics, un perfil que normalment es correspon amb gent d'edat avanada'.Els pacients crnics suposen el 70% de la despesa sanitria a EuropaD'acord amb els darrers estudis sanitaris, els malalts crnics concentren el 70% de la despesa sanitria d'Europa, on es calcula que set 7 de cada 10 llits d'hospital estan ocupats per pacients d'aquestes característiques; un escenari que 'el projecte CONNECARE pot ajudar a revertir, tant des del punt de vista de la qualitat de l'atenció que reben com des de la perspectiva de la despesa sanitria', apunta.Els pacients crnics habitualment presenten diverses malalties que requereixen seguiment per part de diferents especialistes mdics, un fet que repercuteix en qu hagin de fer molts desplaaments i que fa molt necessria la sistematització de la informació. CONNECARE est basat en el concepte de Medicina '4p' (predictiva, preventiva, personalitzada i participativa) i est orientat a proporcionar suport a la presa de decisions per a la gestió personalitzada i adaptativa, a la vegada que ofereix eines per monitorar l'estat i les activitats dels pacients i els aporta recomanacions perqu puguin gestionar-se autmament i millorar així la seva qualitat de vida.CONNECARE, un projecte internacionalA més d'implementar i avaluar un nou model organitzatiu per a la cura integral, CONNECARE ha testejat eines basades en les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per a la gestió clínica adaptativa i personalitzada, amb la finalitat d'implementar un enfocament de la cura, proactiu i preventiu. CONNECARE ha assajat, mitjanant estudis clínics, una solució integrada per millorar la comunicació i connectar pacients, cuidadors i professionals de la sanitat, a fi de potenciar l'autonomia dels pacients. CONNECARE (acrnim de les sigles Personalised Connected Care for Complex Chronic Patients) s'inscriu en el programa Horitzó 2020 de la Comissió Europea (CE) i est dotat amb 4.964.189 euros. El projecte, que es duu a terme a Catalunya, Israel i Groningen, compta amb nou participants de sis pasos i finalitzar al desembre.A més de l'IRBLleida hi participen l'Institut d'Investigacions Biomdiques August Pi i Sunyer, Assuta Medical Centers LTD i Ewave LTD (Israel), Academisch Ziekenhuis Groningen i Universit Degli Studi di Modena e Reggio Emilia (Itlia), Technische Universitaet Muenchen (Alemanya) i Advanced Digital INnovation UK LTD (Regne Unit).




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés