La Plataforma per la Llengua apunta que Casa Ametller, La Sirena i Condis tenen tots els productes de marca pròpia en català i Bon Preu i Eroski gairebé tots
ACN
Barcelona.-Un informe de la Plataforma per la Llengua ha constatat que les normes que imposen el castellà es compleixen "molt més" que el Codi de consum de Catalunya. Així, l'estudi revela que el 82,4% dels productes de marca pròpia dels supermercats estan etiquetats en castellà, mentre que només el 38,4% dels productes analitzats es comercialitzen en llengua catalana. Segons l'informe, Casa Ametller, La Sirena i Condis tenen tots els productes de marca pròpia en català, i Bon Preu i Eroski, gairebé tots, mentre que Mercadona, Alcampo, Carrefour i el Corte Inglés són de les empreses menys inclusives.
La plataforma ha analitzat els productes generalistes de les marques pròpies de les cadenes de supermercats principals establertes a Catalunya. El 50% dels productes estudiats han estat productes alimentaris, mentre que l’altra meitat han estat no alimentaris, tot i que el pes dels productes alimentaris s’ha ponderat posteriorment. Les dades es van prendre durant l’octubre i el novembre del 2017 a Barcelona i rodalia, el Vallès, Girona i Tarragona. Els supermercats estudiats són els que l’any 2016 van tenir grups de distribució de més d’un 0,5% de quota de superfície, que alhora representaven el 95,74% de la superfície total dels establiments minoristes. Els aspectes observats de cada producte han estat les llengües de l’etiquetatge en general, les llengües principals i les obligatòries.Segons la Plataforma per la Llengua, una de les dades més sorprenents de l’estudi és que les marques pròpies dels supermercats són més inclusives del català en els productes alimentaris que en els no alimentaris, on tenen l’obligació d’etiquetar. En concret, un 40% dels productes alimentaris incorporen el català, davant del 32,4% dels productes no alimentaris. L'entitat assenyala que la presència notable del català en l’etiquetatge, malgrat la desigualtat legal amb el castellà i la manca de supervisió institucional, "sembla indicar que l’ús de la llengua es percep com un element de qualitat o proximitat i que té un segment de mercat important".Afegeix que el fet que els productes alimentaris usin més el català que els no alimentaris tot i que no tinguin l’obligació de fer-ho, "reforça aquesta idea, atès que els aliments solen generar un vincle afectiu més fort que altres menes de productes i els venedors intenten fer-los propers al consumidor". En aquest sentit, l’informe es planteja el compliment que es podria esperar d’altres regulacions si no es fessin complir. "Quin grau de compliment tindria la normativa ambiental? I la laboral?", es pregunta. Ametller, la Sirena i Condis, els que més compleixenTot i així, els supermercats presenten diferències importants quant a la presència del català i el compliment de la llei. Casa Ametller, la Sirena i Condis són els més respectuosos amb els catalanoparlants, amb un 100% dels productes etiquetats en la seva llengua, seguits de prop per Bon Preu, Esclat i Eroski, que ho tenen pràcticament tot en català. En canvi, altres marques "mostren una manca de respecte absoluta pels parlants de català i la legislació que els protegeix". Són Mercadona, Carrefour, Alcampo, Dia, Lidl, El Corte Inglés, Aldi, DUSA i FACSA, que no tenen gairebé res etiquetat en català. En una situació intermèdia trobem grups com Consum, Sorli Discau i Suma, que incorporen el català de manera desigual, i sovint testimonial. Una de les qüestions que l’estudi planteja és per què les empreses que compleixen les obligacions legals en matèria de llengua toleren la competència deslleial de les que no ho fan. "Com pot ser que alguns dels supermercats complidors comparteixin associació patronal amb incomplidors i no els demanin que compleixin el que ells ja assumeixen?", qüestiona la plataforma, que considera "inacceptable" que les cadenes de supermercats "vulnerin els drets dels catalanoparlants al territori on el català és la llengua pròpia".
