La revista 'Science' publica una investigació de Carles Ibñez i Josep Peñuelas que relaciona l'explosió de macrfits i la plaga de la mosca negra amb la disminució del fsfor
ACN
Sant Carles de la Rpita.-La millora de la qualitat de l'aigua dels rius grcies a l'expansió de depuradores urbanes i un millor ús dels fertilitzants durant les últimes dcades ha tingut també efectes no desitjats en l'ecosistema. Així ho certifica un estudi dels investigadors de l'IRTA, el bileg Carles Ibñez, i del CSIC-CREAF, l'ecelg Josep Peñuelas, publicat aquest mes d'agost a la revista 'Science'. Argumenten que la major claredat de les aigües fluvials no sempre suposo un retorn a unes condicions sanes del riu. Aix passa, precisament, al tram final de l'Ebre, on a principis del 2000 es va detectar un canvi sobtat de la transparncia de l'aigua per la disminució del fsfor: aix ha provocat la proliferació extraordinria de macrfits i l'aparició de la plaga de la mosca negra, que es reprodueix en aquestes plantes aqutiques submergides.
Els excessius nivells de fsfor en les aigües de rius i llacs ha estat una constant prcticament des de mitjan segle XX als pasos amb una major activitat econmica. Aix era conseqüncia, principalment, de l'ús abusiu de fertilitzants i detergents amb fosfats, per també per la contaminació industrial i la deficient depuració de les aigües residuals urbanes que s'abocaven a la llera. Tot plegat es tradua, atesa la desproporció amb la presncia de nitrogen, l'altre nutrient essencial, una gran presncia de fitoplncton a l'aigua que li conferia un color verd.La millora en la gestió de les aigües residuals urbanes, amb l'extensió de depuradores per a les gran ciutats riberenques de l'Ebre arran l'aprovació de la directiva europea d'aigües residuals als anys 90 del passat segle, així com un major control de l'ús de fertilitzants en l'agricultura va permetre posar fre a aquests elevats nivells de contaminació orgnica durant els últimes tres dcades. La reducció del fsfor ha perms, doncs, que l'aigua tingui ara un aspecte més transparent. Per, aix, segons referma l'estudi publicat per Ibáñez i Peñuelas a 'Science', no sempre suposa retornar els rius a un estat de salut pristí.Per contra, es produeixen diversos "efectes indesitjables en tot l'ecosistema". Precisament, el tram final de l'Ebre és un clar exemple en aquest sentit, segons apunten els investigadors de l'IRTA i el CSIC-CREAF. Així, des de principis de segle la transparncia de l'aigua ha augmentat en parallel amb la reducció del fsfor. Les conseqüncies més visibles han estat l'explosió de macrfits, que proliferen grcies a aquesta transparncia i els cabals baixos que permeten els rajos solars arribar al fons de la llera. Al mateix temps, aquests vegetals aqutics s'han convertit en la gran plataforma per a la cria i expansió de la plaga de la mosca negra, que s'ha mostrat especialment virulenta aquesta primavera i estiu als municipis riberencs. Altres espcies freqüents anys enrere als pobles riberencs, com la palometa, que tenia com a principal hbitat els sediments nets de la llera del riu, han prcticament desaparegut. "Ara aquest espai l'ocupen els macrfits i en aquest nou hbitat transparent apareix la mosca negra", assenyala Ibáñez.L'estudi ha comparat dades de rius i estuaris principalment europeus i dels Estats Units. Zones que anteriorment es trobaven eutrofitzades, amb una gran presncia de nutrients, presenten des de llavors un nou desequilibri entre el fsfor i el nitrogen, generant el que es coneix com reoligotrofització. Els efectes d'aquest fenomen, apunten, poden variar en funció de la grandria, la profunditat del riu o els substrats de la conca, assenyalen. Per tot plegat, apunten que resulta necessari estudiar les conseqüncies reals de forma més profunda, ats que els tractaments amb depuradores estan presents arreu del món.
