El treball preveu un futur demogrfic "problemtic" per a diverses comarques, especialment les de l'interior de Tarragona i del sud de Lleida
ACN
Lleida.-Un estudi encarregat per la Fundació del Món Rural elaborat pel professor Joaquim Recaño, del Centre d'Estudis Demogrfics de la UAB, revela que l'envelliment i la despoblació afectaran el món rural de manera desigual en els prxims anys. El treball assenyala que diverses comarques hauran de fer front a un futur demogrfic "problemtic", en especial les de l'interior de la demarcació de Tarragona i les del sud de Lleida. El document analitza l'evolució demogrfica dels municipis catalans en el període 2002-2017 i desenvolupa una projecció de població fins a l'any 2027. Un dels aspectes més destacats que es desprn del treball és la diversitat del món rural, sovint tractat com una unitat per que "en realitat és heterogeni i consta de nombroses especificitats locals".
L'estudi 'Anlisi demogrfica i projecció de la població dels municipis rurals catalans 2002-2027' identifica diversos espais rurals amb característiques molt heterognies. D'una banda, defineix un territori "dinmic, menys envellit i amb una estructura demogrfica optimitzada per al mercat laboral", ubicat a Girona i en alguns sectors del Pirineu localitzats a Aran i Cerdanya. D'altra banda, es detdetecta rees al sud de la demarcació de Lleida i a l'interior de la de Tarragona "amb pirmides envellides, baixa mobilitat i escs poder d'atracció", el futur demogrfic de les quals es presenta "problemtic", es desprn del document. En general, l'estudi remarca "l'amortiment del ritme de creixement del nombre d'habitants" a Catalunya, cosa que afectar en especial les zones rurals. Aquestes veuran una contracció del nombre de persones joves a causa de la caiguda de la immigració -fet que atorgar un pes relatiu molt important a la franja d'edat entre els 45 i els 59 anys-, així com una tendncia a l'ala de la població d'edat avanada, segons l'estudi. Menys mortalitat i menys fecunditat La projecció que fa l'estudi és que en els prxims anys els territoris de l'interior de Catalunya presentaran una mortalitat més baixa per la seva contribució al nombre de defuncions creixer constantment per l'efecte de l'envelliment. A aix se li sumar una de les característiques prpies de moltes rees rurals de Catalunya: una fecunditat una mica més baixa que a les zones del litoral i regió metropolitana de Barcelona. Aix vol dir que les rees rurals catalanes "veuran minvades les seves capacitats de renovació demogrfica per la via de la natalitat en la prxima dcada", alhora que "veuran incrementar les seves prdues pel més que previsible augment de la mortalitat vinculat amb el procés d'envelliment". En aquest treball es destaca que a l'interior de les demarcacions de Tarragona i Lleida hi ha zones que mostren uns nivells d'envelliment molt elevats, vinculats als majors riscos de declivi demogrfic. La despoblació dels moviments migratoris Per altra banda, l'estudi assenyala problemes de despoblació en una gran extensió del país. Ats que l'evolució recent dels fluxos migratoris a Catalunya est vinculada a l'evolució de la conjuntura econmica, i que la forma dominant en les entrades i sortides dels municipis catalans és la migració que es dirigeix a altres municipis de la comarca, "les comarques amb poca capacitat d'atracció patiran més aquestes conseqüncies". El document situa una regió amb un escs nivell relatiu d'intercanvis migratoris, en un continu que s'estén cap al sud, des del Ripolls, continua en els sectors rurals del Bergued cap al Solsons, la Noguera, la Segarra, l'Urgell, les Garrigues, la Conca de Barber, el Priorat, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta. En aquest eix que discorre de forma gairebé diagonal des del Pirineu de Girona fins als límits amb l'Aragó és on es localitzen els espais amb majors problemes d'envelliment i despoblació de Catalunya. Escenari demogrfic futur El treball també s'endinsa en el terreny de la prognosi demogrfica amb vista al període 2017-27 de Catalunya. Concretament, presenta quatre escenaris de projecció de població -alt, mitj, baix i sense migracions-, que es mouen en una forquilla de saldos demogrfics que va des d'un decreixement de 69.235 persones (escenari sense migracions) i un creixement mxim de 648.245 persones (escenari de creixement alt). Segons l'estudi, els diferents ritmes de creixement de la població dels municipis catalans durant el període projectat estan molt relacionats amb les hiptesis realitzades sobre l'evolució futura de les migracions, especialment en relació als nivells i ritmes de la immigració de l'estranger. Entre les conseqüncies derivades dels escenaris que presenten decreixement hi ha l'augment de la rtio entre persones dependents (menors de 14 anys i majors de 65 anys) i la població activa.
