Publicado 30/9/2019 19:34:05CET

ERC vol anul·lar la modificació dels límits marítims perquè el Govern pugui controlar el desmantellament del Castor

Agencia Catalana de Noticias
Agencia Catalana de Noticias - ACN

Els republicans exigeixen en les conclusions de la comissió d'investigació que es depurin responsabilitats i que sigui la mateixa ACS qui assumeixi el cost del fracassat projecte

ACN

Tortosa.-ERC vol que el govern espanyol anul·li la modificació 'exprés' dels límits marítims que va aprovar i rectificar poc després l'any 2008, excloent l'àrea de la concessió del projecte Castor d'aigües administratives catalanes per passar-les a les del País Valencià. Els diputats republicans que han participat en la comissió d'investigació del cas al Parlament, Lluís Salvadó i Irene Fornós han inclòs en el seu document de conclusions aquesta demanda que, segons argumenten, permetria el Govern control i fiscalitzar el futur desmantellament de les instal·lacions. Han recordat que el fallit magatzem de gas submarí i els seus promotors acumulen ja cinc sentències judicials contràries. Reclamen que es depurin responsabilitats i que sigui la mateixa promotora, ACS, la que assumeixi un cost superior, de moment, als 2.000 milions d'euros.

Salvadó ha recordat que la modificació dels límits marítims, que va tenir lloc poques setmanes després de la seva aprovació amb una correcció d'errors al BOE el març de 2008, volia impedir que la Generalitat podés incidir en el desenvolupament i tramitació del projecte. Per contra, la seva anul·lació hauria de permetre, malgrat les escasses competències de la Generalitat en projectes d'hidrocarburs en aigües territorials, una "major capacitat de participació" -també de l'administració local- i que se la consideri "part afectada". "Quan el govern espanyol ho canvia és per dificultar-ho. Volem que un mecanisme per a generar opacitat s'acabi derogant", ha sentenciat, tot recordant que, tradicionalment, l'executiu català ha estat més estricta en aquests aspectes que el valencià. Un desmantellament, recentment anunciat, però que continua pendent des de fa sis anys i que, segons recorden, encareix amb el temps el cost de manteniment i els recursos que s'hi ha de destinar.Aquesta és una de les conclusions que els republicans registraran al Parlament perquè sigui inclosa en el dictamen final de la comissió d'investigació que s'ha allargat, pràcticament, durant un any i que ha tingut sonores absències -com la de l'exministre d'Indústria del PP, Juan Manel Soria, o la de l'actual titular del Ministeri per la Transició Ecològica, Teresa Ribera-. Unes disposicions que, malgrat no tinguin valor vinculant, puguin contribuir, des de l'àmbit polític, a dirimir responsabilitats sobre un cas que encara no està tancat, ni de lluny, sobretot en el front judicial, amb el cas encara obert als jutjats de Vinaròs i els recursos contra la decisió de suspendre els pagaments. En aquest document, els republicans analitzen una quinzena d'àmbits del projecte Castor i plantegen fins a 33 conclusions. Al marge de la qüestió dels límits marítims, ERC assenyala com una de les prioritats que sigui la mateixa societat que controlava el projecte i va construir les instal·lacions, ACS, la que assumeixi el multimilionari cost de la seva execució i intent de posada en marxa. Salvadó ha recordat les sentències del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem tombant el mecanisme de finançament i exigint el retorn de les quantitats cobrades, tant pels bancs com pel gestor tècnic del sistema Enagás, encarregat de la hibernació i el manteniment de les instal·lacions des de finals de 2014. Va ser just després que el govern espanyol acceptés la renúncia d'ACS i va pagar amb un crèdit de 1.350 milions que havia de recaure sobre els consumidors al llarg de 30 anys i van tornar a participar-hi pràcticament els mateixos bancs que, des d'un principi, havien finançat en el finançament del magatzem de gas submarí. Ara, i arran les sentències judicials, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència els ha obligat a retornar els diners cobrats. Un retorn que ja ha estat recorregut judicialment per les entitat financeres.Per als republicans, va ser la "concertació" entre les diferents administracions responsables, sobretot en el període entre 2002 i 2014, la que va fer possible no només que el Castor seguís endavant sinó que ho fes amb les màximes facilitats des del punt de vista del feixuc procediment administratiu i, en aquest cas també, d'una gran complexitat. "Prenen, sovint, decisions il·legals, irregulars, arbitràries i injustes, posant en perill la salut pública i els interessos de la promotora per sobre dels generals", ha subratllat en aquest sentit Salvadó. La batejada com a "clàusula Florentino" en la concessió de maig de 2018, que li garantia el retorn de la inversió fins i tot en el cas d'haver actuar amb dol o negligència ocupa un lloc central aquesta llista de decisions. També les denúncies d'organismes oficials de sobrecostos, comissions, adjudicacions o manca de concurrència pública, així com la decisió d'allargar, sense fer massa soroll, el període per renunciar a la concessió de cinc a 25 anys l'any 2012, fet que hauria impedit ACS haver retornat les instal·lacions.Per a Salvadó, a més, les investigacions obertes pel Parlament sobre el cas, més enllà de les seves implicacions econòmiques i ambientals, contenen també un "element de dignitat territorial", en referència a la ubicació del projecte a les Terres del Sénia, un lloc allunyat i amb baixa població. "Si ho hagués estat al costat de Tarragona, Barcelona o Madrid estaríem davant d'un procediment més desenvolupat", s'ha queixat.La diputada Irene Fornós, per la seva banda, ha demanat que les diferents institucions implicades, des del Govern, el Síndic de Greuges o les administracions locals, facin un seguiment acurat del projecte i el seu desmantellament. Recorda Fornós que la del Castor és encara una història "inacabada", amb "infinitat" de recursos judicials pendents de resoldre.El Consell d'Estat demana que es pagui els bancs i EnagásEn aquest context, aquest dilluns s'ha conegut que el Consell d'Estat, màxim organisme consultiu del govern espanyol, li ha demanat que pagui el deute pendent amb els bancs i Enagás al més aviat possible. Ho diu des de l'argument segons el qual, no fer-ho podria suposar encara costos més elevats en el futur. El Consell d'Estat, en cinc dictàmens de juny de 2019, insta l'executiu estatal a promoure amb celeritat una iniciativa legislativa per "evitar perjudicis econòmics pel seu retard" –pagament d'interessos- i evitar "efectes indesitjables".

Titulars Aldia

L'actualitat més visitada a Aldia.cat

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2019 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.