Els republicans exigeixen en les conclusions de la comissió d'investigació que es depurin responsabilitats i que sigui la mateixa ACS qui assumeixi el cost del fracassat projecte
ACN
Tortosa.-ERC vol que el govern espanyol anulli la modificació 'exprés' dels límits marítims que va aprovar i rectificar poc després l'any 2008, excloent l'rea de la concessió del projecte Castor d'aigües administratives catalanes per passar-les a les del País Valenci. Els diputats republicans que han participat en la comissió d'investigació del cas al Parlament, Lluís Salvadó i Irene Fornós han incls en el seu document de conclusions aquesta demanda que, segons argumenten, permetria el Govern control i fiscalitzar el futur desmantellament de les installacions. Han recordat que el fallit magatzem de gas submarí i els seus promotors acumulen ja cinc sentncies judicials contrries. Reclamen que es depurin responsabilitats i que sigui la mateixa promotora, ACS, la que assumeixi un cost superior, de moment, als 2.000 milions d'euros.
Salvadó ha recordat que la modificació dels límits marítims, que va tenir lloc poques setmanes després de la seva aprovació amb una correcció d'errors al BOE el mar de 2008, volia impedir que la Generalitat podés incidir en el desenvolupament i tramitació del projecte. Per contra, la seva anullació hauria de permetre, malgrat les escasses competncies de la Generalitat en projectes d'hidrocarburs en aigües territorials, una "major capacitat de participació" -també de l'administració local- i que se la consideri "part afectada". "Quan el govern espanyol ho canvia és per dificultar-ho. Volem que un mecanisme per a generar opacitat s'acabi derogant", ha sentenciat, tot recordant que, tradicionalment, l'executiu catal ha estat més estricta en aquests aspectes que el valenci. Un desmantellament, recentment anunciat, per que continua pendent des de fa sis anys i que, segons recorden, encareix amb el temps el cost de manteniment i els recursos que s'hi ha de destinar.Aquesta és una de les conclusions que els republicans registraran al Parlament perqu sigui inclosa en el dictamen final de la comissió d'investigació que s'ha allargat, prcticament, durant un any i que ha tingut sonores absncies -com la de l'exministre d'Indústria del PP, Juan Manel Soria, o la de l'actual titular del Ministeri per la Transició Ecolgica, Teresa Ribera-. Unes disposicions que, malgrat no tinguin valor vinculant, puguin contribuir, des de l'mbit polític, a dirimir responsabilitats sobre un cas que encara no est tancat, ni de lluny, sobretot en el front judicial, amb el cas encara obert als jutjats de Vinars i els recursos contra la decisió de suspendre els pagaments. En aquest document, els republicans analitzen una quinzena d'mbits del projecte Castor i plantegen fins a 33 conclusions. Al marge de la qüestió dels límits marítims, ERC assenyala com una de les prioritats que sigui la mateixa societat que controlava el projecte i va construir les installacions, ACS, la que assumeixi el multimilionari cost de la seva execució i intent de posada en marxa. Salvadó ha recordat les sentncies del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem tombant el mecanisme de finanament i exigint el retorn de les quantitats cobrades, tant pels bancs com pel gestor tcnic del sistema Enagás, encarregat de la hibernació i el manteniment de les installacions des de finals de 2014. Va ser just després que el govern espanyol acceptés la renúncia d'ACS i va pagar amb un crdit de 1.350 milions que havia de recaure sobre els consumidors al llarg de 30 anys i van tornar a participar-hi prcticament els mateixos bancs que, des d'un principi, havien finanat en el finanament del magatzem de gas submarí. Ara, i arran les sentncies judicials, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competncia els ha obligat a retornar els diners cobrats. Un retorn que ja ha estat recorregut judicialment per les entitat financeres.Per als republicans, va ser la "concertació" entre les diferents administracions responsables, sobretot en el període entre 2002 i 2014, la que va fer possible no només que el Castor seguís endavant sinó que ho fes amb les mximes facilitats des del punt de vista del feixuc procediment administratiu i, en aquest cas també, d'una gran complexitat. "Prenen, sovint, decisions illegals, irregulars, arbitrries i injustes, posant en perill la salut pública i els interessos de la promotora per sobre dels generals", ha subratllat en aquest sentit Salvadó. La batejada com a "clusula Florentino" en la concessió de maig de 2018, que li garantia el retorn de la inversió fins i tot en el cas d'haver actuar amb dol o negligncia ocupa un lloc central aquesta llista de decisions. També les denúncies d'organismes oficials de sobrecostos, comissions, adjudicacions o manca de concurrncia pública, així com la decisió d'allargar, sense fer massa soroll, el període per renunciar a la concessió de cinc a 25 anys l'any 2012, fet que hauria impedit ACS haver retornat les installacions.Per a Salvadó, a més, les investigacions obertes pel Parlament sobre el cas, més enll de les seves implicacions econmiques i ambientals, contenen també un "element de dignitat territorial", en referncia a la ubicació del projecte a les Terres del Sénia, un lloc allunyat i amb baixa població. "Si ho hagués estat al costat de Tarragona, Barcelona o Madrid estaríem davant d'un procediment més desenvolupat", s'ha queixat.La diputada Irene Fornós, per la seva banda, ha demanat que les diferents institucions implicades, des del Govern, el Síndic de Greuges o les administracions locals, facin un seguiment acurat del projecte i el seu desmantellament. Recorda Fornós que la del Castor és encara una histria "inacabada", amb "infinitat" de recursos judicials pendents de resoldre.El Consell d'Estat demana que es pagui els bancs i EnagásEn aquest context, aquest dilluns s'ha conegut que el Consell d'Estat, mxim organisme consultiu del govern espanyol, li ha demanat que pagui el deute pendent amb els bancs i Enagás al més aviat possible. Ho diu des de l'argument segons el qual, no fer-ho podria suposar encara costos més elevats en el futur. El Consell d'Estat, en cinc dictmens de juny de 2019, insta l'executiu estatal a promoure amb celeritat una iniciativa legislativa per "evitar perjudicis econmics pel seu retard" pagament d'interessos- i evitar "efectes indesitjables".
