Es tracta d'una espcie originria d'Amrica del Sud i detectada fa més de 20 anys al delta de l'Ebre, on a diferncia d'altres indrets no ha causat grans problemes
ACN
Amposta.-Agents Rurals i operaris de l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (Idece) prospecten i retiren de la llera de l'Ebre diversos focus de jacint d'aigua, una planta invasora originria d'Amrica del Sud que prolifera intermitentment des de fa 20 anys al tram final del riu en situacions de baix cabal. Aquest estiu s'ha tornat a detectar la seva presncia en el tram de 20 quilmetres riu avall d'Amposta, especialment, als braos que formen les illes de Grcia i Sapinya, on la baixa velocitat de l'aigua ajuda a fer créixer aquestes plantes invasores per sobre del que és habitual. Considerada una de les 100 espcies invasores més agressiva, els responsables del parc natural del delta de l'Ebre matisen que el corrent i, sobretot, la salinitat de l'aigua ajuden a limitar la seva presncia a la zona, on no ha generat afectacions importants. Reiteren, per, que cal retirar-la per evitar la seva expansió.
Agrupacions d'entre 70 i 80 exemplars han aparegut aigües avall d'Amposta en punts on l'aigua es canalitza i redueix considerablement la seva velocitat, com és el cas de les esmentades illes fluvials deltaiques de Grcia i Sapinya. De moment, s'est prospectant i retirant els exemplars més localitzats. En el cas de les catifes més mplies s'estudiar la seva extracció de forma efica i segura al llarg d'aquesta tardor.Incls dins de les cent espcies invasores més problemtiques del món, el jacint d'aigua (Eichlornia crassipes) arriba a formar catifes sobre l'aigua poden arribar a provocar seriosos problemes obturant les canalitzacions de regadiu o dificultant la navegació. Al delta de l'Ebre no és, en absolut, una espcie desconeguda. Fa dues dcades que se'n troben exemplars de forma allada. Puntualment, van aparixer també als ullals de Baltasar, d'on es va eliminar. De fet, és als espais aqutics tancats on es sol comportar com una invasora. A la llera del riu, en canvi, "no es donen les condicions perqu es comporti com un invasor", segons precisa el director del parc natural, Francesc Vidal. Aix és degut, especialment, al corrent i la salinitat de l'aigua. De fet, explica, en alguns casos que es va detectar focus puntuals, aquests van desaparixer mesos després fruit de les riuades que s'emportaven les plantes al mar.- "En les circumstncies del delta de l'Ebre ens fa pensar que no ser problema", conclou el mateix Vidal.Un grup de tcnics de la Confederació Hidrogrfica del Guadiana va donar l'alarma aquest passat setembre mentre navegaven per l'Ebre ha posat en alerta les diferents administracions competents, com la Confederació Hidrogrfica de l'Ebre (CHE) i l'Agncia Catalana de l'Aigua (ACA). És per aix que el Departament de Territori i Sostenibilitat ha elaborat i desplegat un pla d'eradicació en el qual participen també, a banda del parc natural, Agents Rurals i l'Idece, Forestal Catalana i el Servei de Fauna i Flora del Departament. "És bo que la traguem per evitar que es pugui expandir a altres zones i pugui donar més problemes que els que produeix aquí al delta de l'Ebre", certifica Vidal.Més enll d'aix, el fet, per, que hagin aparegut de forma puntual i espordica, especialment al tram entre Amposta i la desembocadura, planteja incgnites importants sobre el seu origen. És el que ara estan investigant els Agents Rurals. Vidal no descarta que, ateses aquestes circumstncies, el jacint d'aigua hagi pogut arribar al riu des d'un jardí o una installació particular situada prop de la llera.A banda del delta de l'Ebre, el jacint d'aigua també sha trobat puntualment a Girona, i al delta del riu Llobregat, i sempre sha controlat, segons la Generalitat. Prové de la conca del riu Amazones. Habita medis aqutics amb temperatures clides (15-30C) i provoca canvis en el medi, pel seu creixement i per la descomposició de la seva biomassa. Aix afecta greument les espcies que hi habiten. A més, el seu carcter invasor i colonitzador de nous espais provoca problemes a lactivitat humana, augmenta la població de mosquits o disminueix la pesca.
